El PDeCAT s’estrena per a gestionar un llegat de nou victòries seguides de CiU

Probablement amb menys candidatures que Esquerra, els postconvergents aspiren a fer valer la marca ‘Junts Per’ al territori

Eleccions Municipals 2019

El PDeCAT s’estrena per a gestionar un llegat de nou victòries seguides de CiU
El PDeCAT s’estrena per a gestionar un llegat de nou victòries seguides de CiU

En les eleccions del 2015 Convergència i Unió (CiU) va continuar sent, per novena vegada consecutiva la força més votada a les Terres de l’Ebre en unes eleccions municipals, però va baixar dels 30.000 sufragis al conjunt de les quatre comarques, on va obtenir 27.454 vots.

Des del 1983 que la federació no baixava d’esta barrera dels 30.000, un símptoma inequívoc d’una hegemonia municipalista que ha començat a ser discutida per Esquerra, però que formalment, a partir de les dades objectives, continua vigent. Els republicans han adobat la seua progressió meteòrica amb victòries territorials en les eleccions generals, autonòmiques i europees, i ara intentaran apropar-se al ple de candidatures -és a dir, a jugar a gairebé tots els pobles- i, per les dades actuals, sembla que presentaran més llistes que el PDeCAT -actualment en té 42 de tancades-, però el nou partit de centre dreta és qui té al seu favor un llegat espectacular en la història dels comicis locals, que ara, tot i la trencadissa a Unió i exceptuant desmarcatges de CDC molt puntuals com els de Pere Vidal a Amposta o el de Santiago Campos a Móra d’Ebre, intentarà esprémer amb la marca Junts Per Catalunya (Junts Per Tortosa, Amposta, etcètera).

El record de la remuntada de la candidatura de Puigdemont en les autonòmiques i la faena de la renovada direcció del PDeCAT al territori per a intentar eixamplar al màxim l’espai polític de les candidatures locals, són algunes de les armes de la formació per a intentar mantenir la seua preponderància. Traslladat al debat polític, la particularitat és que fins al 2015 el seu principal competidor era el PSC, però fa quatre anys ERC va arrabassar la segona posició a uns socialistes en crisi pel debat sobiranista. Tot just este conflicte ha acabat d’impulsar ERC al territori, també als ajuntaments.

El PDeCAT i ERC governen junts a la Generalitat, però les dinàmiques i rancúnies locals i la seua condició de competidors per l’hegemonia a l’Ebre els convertix en alguns municipis en enemics irreconciliables

CiU va assolir la xifra rècord de 223 regidors a les Terres de l’Ebre l’any 1999, i encara el 2011, en revifar després de la crisi pel seu suport al PHN transvasista, va acumular 223 regidors a les quatre comarques, 31 més que fa quatre anys.

Entre el 2003 (31.606 vots a CiU) i el 2011 (33.205), el suport als antecessors del PDeCAT es va mantenir més o menys estable. El 2015, en canvi, havien perdut pel camí prop de 6.000 sufragis i alcaldies com la d’Amposta, la Ràpita, l’Ametlla o Móra la Nova, tot i que va recuperar Deltebre. Retenir esta o i les de Gandesa, Móra d’Ebre i Tortosa, amb cap de cartell nou després del cicle de Ferran Bel, i començar a recuperar terreny al Montsià i a la costa són objectius irrenunciables del partit .

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article