Fonts autoritzades de les direccions d’Esquerra Republicana per Catalunya (ERC) i del PDeCAT, a les Terres de l’Ebre, han coincidit en atribuir “al pànic que es té a Joaquim Paladella”, com el principal impediment perquè puguen confeccionar llistes electorals amb les quals puguen comparèixer a les pròximes eleccions municipals del 26 de maig. “Hi ha un temor molt exagerada, gairebé extrema. Quant tens convençut algun cap de llista i un grup que li done suport, al cap d’uns dies fa marxa enrere, probablement fruit de les pressions que rep”, declarava a ebredigital.cat un alt dirigent republicà, confirmant així que Batea s’ha convertit en el principal exponent del caciquisme ebrenc.
Cal observar que actualment ERC no té cap regidor a l’ajuntament de Batea. De fet, només va poder presentar una llista l’any 2003 (amb 97 vots), i l’objectiu en aquest proper mandat era començar un projecte de llarg recorregut, donat que s’espera una implantació molt important dels republicans al conjunt del país, com a força dominant. “Estem treballant contra rellotge, però tenim temps fins al dia 22 d’abril” assenyalaven les fonts d’ERC, que encara no han renunciat a presentar llista, confiant que el rebuig que va generar Paladella en voler traslladar Batea a la comunitat d’Aragó, puga cristal·litzar amb un moviment polític ferm i decidit.
Pel que fa al PDeCAT, la responsabilitat és doble. D’una banda han d’aconseguir evitar perdre el regidor que ara tenen en representació del seu partit. I per l’altra, hauran d’omplir el més que probable buit que deixarà el grup municipal anomenat “Cent per cent per Batea”, que amb 3 regidors també vol abandonar la política municipal, amb aquest argument: “els seus 3 regidors estan cansats del tracte vexatori i humiliant que els atorga constantment Paladella, sense que hi hagi a la vegada cap reacció per part de la majoria de la població”, afirmaven fonts pròximes als dos partits. Cal recordar que el conseller comarcal obtingut per “Cent per cent per Batea” governa amb el PDeCAT el Consell Comarcal de la Terra Alta.
Actualment l’ajuntament de Batea té 5 regidors en representació del partit anomenat Unió del Progrès per la Terra Alta (UPTA), creat per Paladella, adscrit al PSC i governant amb majoria absoluta (tot i obtenir un dels seus pitjors resultats en nombre de vots en les municipals de 2015). L’oposició en canvi està formada per Cent per Cent Batea, amb 3 regidors, i el PDeCAT, amb 1. Paladella té en conseqüència totes les opcions de repetir com alcalde i per una nova majoria absoluta (el 16 de març -11 dies després del límit legal- va convidar centenars de persones a un dinar popular gratuït), amb la qual cosa arribarà als 33 anys com alcalde en el moment de finalitzar el futur mandat. Va entrar a l’ajuntament amb 28 anys, i s’haurà estat 8 mandats municipals consecutius, que perfectament podrien uns 9 o 10, ja que ni tan sols hi ha bateans que vulguen entrar a llistes electorals per rellevar-lo.
Entre els possibles motius que explicarien aquest pànic existent, un dels veïns consultats i també afectat per plets judicials amb l’alcalde, deia el següent: “No és només que utilitza els diners de l’ajuntament per pagar-se els advocats per actuar contra tot aquell que vulga plantar-li cara. És que a més a més mou els fils que calga per a perjudicar-te en l’àmbit particular i de les teues empreses”, en clara referència al fet que podria promoure inspeccions de Treball o d’Hisenda. “Són coses que difícilment es poden provar, però sí que són coses que hem patit, i que només les males persones poden maquinar”, sentenciava aquesta font (tot demanant romandre en l’anonimat igual que les altres que apareixen en aquesta informació).
Al capdavall, i mirant retrospectivament l’etapa democràtica, s’observa que Batea és un municipi on sempre s’han presentat, com a mínim, 2 llistes municipals, i que per la part alta han arribat a ser un total de 4 com a màxim (1991, 1995 i 199). Malgrat això, és molt probable que en les properes municipals quede només la candidatura de l’UPTA (partit que, per part, ha perdut seguidors en l’àmbit comarcal, com és el cas de l’agrupació de Corbera d’Ebre, adscrita ara a Movem), tret que es produïsca una reacció d’última hora.
