La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) vol augmentar la pressió davant la Unió Europea com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem que blinda el Pla de Conca i que, segons la PDE, valida i avala d’esta manera uns cabals ecològics insuficients per a mantenir els ecosistemes del Delta.
L’estratègia, expliquen fonts de la plataforma, passarà per sumar el major nombre possible d’institucions i partits polítics a la reclamació que van presentar al comitè de peticions del Parlament Europeu l’any 2016 i fer un “lobby més potent” a Brussel·les. A més a més d’intentar ampliar el front polític, també volen explorar “altres vies legals” i seguir carregant-se d’arguments tècnics i jurídics perquè entenen que el funcionariat comunitari té un pes molt important sobre les decisions de la Comissió Europea (CE).
Descartat el constitucional
Després que el passat 11 de març el Tribunal Suprem desestimés el recurs contenciós administratiu contra el Pla de conca, la PDE veu que el recorregut de la via judicial espanyola en contra de la planificació hidrològica de l’Ebre s’acaba. Els seus advocats gairebé ni recomanen intentar recórrer al Tribunal Constitucional, com a última instància judicial de l’Estat.
És una de les conclusions que van extraure de la primera valoració feta després de la sentència, quan es van reunir amb les altres entitats i institucions amb qui van posar la denúncia (ajuntaments i consells comarcals ebrencs i els ecologistes de DEPANA). “El que farem és potenciar la queixa. Europa està més sensibilitzada en temes mediambientals i, si ens donen la raó, Espanya haurà d’acatar-ho”, apunta Joan Antoni Panisello, un dels portaveus de la plataforma. De moment, es prioritzarà, per tant, la influència sobre l’acció política. El recurs últim al tribunal d’Estrasburg encara no figura a l’horitzó a curt termini.
Cal tenir en compte que la CE ja ha publicat recentment un informe molt crític amb el Govern espanyol per no haver adoptat moltes de les seues recomanacions per complir amb els objectius de les directrius europees de l’aigua o de protecció d’aus. Unes recomanacions que partixen de la queixa presentada per la PDE al Parlament Europeu. I, precisament, els pronunciaments (i les possibles sancions) de Brussel·les no havien anat més enllà perquè estaven a l’espera que el Tribunal Suprem dictés sentència sobre la qüestió dels cabals ecològics. Ara, reconeixen des de la PDE, arriba el moment de “reactivar la queixa” a l’eurocambra i a les institucions comunitàries.
El primer escull, però, serà l’extens calendari electoral que queda per endavant. A les eleccions generals del 28 d’abril, s’han de sumar les municipals i europees programades per al 26 de maig. “Tot es paralitza bastant”, apunta Matilde Font, una altra de les veus dels antitransvasistes. “Entre que es desfà el Parlament Europeu i es posen en marxa un altre cop, ja hem perdut tres mesos”, afegix. I pel que fa a l’escenari polític espanyol i la possible reacció d’un nou govern central, “tot queda a l’aire”. El que sí que es descarta a curt termini és convocar una manifestació per a atiar la mobilització. Entre altres motius, per no interferir durant la campanya electoral.
La primera resposta contra la sentència del Suprem es va donar dissabte passat, durant la festa que va servir per a tancar els actes de commemoració del 18è aniversari de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Centenars de persones van respondre a la crida i van omplir el recinte exterior del pavelló 1 d’Octubre d’Amposta.
Entre les consignes de la jornada: “la lluita continua”, “l’Ebre sense cabals és la mort del Delta” i l’incombustible “lo riu és vida”. I és que “mentre hi haja negoci darrere de l’aigua i de les infraestructures que comporten, la lluita continuarà”, va dir Matilde Font, fent balanç dels divuit anys de protestes nascudes en rebuig al Pla hidrològic de l’any 2000.
