Jóvens, alcaldes i alcaldables

El setmanari l’ebre conversa amb els cinc alcaldes més jóvens del territori, de tres partits diferents, que es presenten a la reelecció com a exponents d’una regeneració política que també té a veure amb la necessitat de combatre la despoblació a l’Ebre des de la implicació dels més jóvens

Eleccions Municipals 2019

Enric Adell, Eva Amposta, Roger Avinyó , en la part superior i a la part de baix Joaquim Miralles i Joan Juncà
Enric Adell, Eva Amposta, Roger Avinyó , en la part superior i a la part de baix Joaquim Miralles i Joan Juncà | L'EBRE

Fa dècades que els fantasmes de l'envelliment poblacional i del despoblament planegen sobre les Terres de l'Ebre.

En els últims anys, ambdues realitats s'han fet més que evidents: els jóvens marxen a viure fora, especialment a ciutats com Barcelona i Tarragona, i cada cop se’ls fa més difícil tornar.

Un estudi de la URV, autoria dels  professors Josep Maria Piñol i Juan Antonio Duro, recollia una dada clamorosa: només entre el 2011 i el 2016 les quatre comarques de l’Ebre han perdut 10.776 habitants, el 5,62% de la població.

En un territori envellit, la política també sol ser adulta. Durant molt de temps, la majoria d'ajuntaments del territori han estat ocupats per equips de govern que, de mitjana, fregaven els 50 anys. Molts d'ells s'han eternitzat, de forma seguida o alterna, al poder. Esta realitat continua vigent en part dels pobles ebrencs, però en altres comença a aflorar la figura de jóvens que, lluny de marxar a viure fora, arriben amb ganes de canviar alguns aspectes de la política municipal.

 

Enric Adell, actual alcalde de Paüls, n’és un.

El 2015, i amb només 28 anys, va guanyar amb majoria absoluta les eleccions municipals i va trencar el bipartidisme històric entre el PSC i CiU en esta localitat del Baix Ebre. “Els jóvens són necessaris en política, i més en un moment com este, quan el territori s’està envellint. Les noves generacions crec que podem aportar nous punts de vista, noves maneres de fer que puguen ajudar a solucionar este problema… nosaltres, com a jóvens, ho hem patit”, afirma Adell. “Sense desmerèixer la feina que s’ha fet durant tots estos anys, crec que les Terres de l’Ebre viuen un moment de canvi, un moment de regeneració necessari. Hi ha molts polítics històrics que pleguen i este lloc l’han d’ocupar les noves generacions”, reitera.

La seua candidatura, Per Paüls -llista vinculada a ERC- es torna a presentar als comicis d’este 26 de maig i amb Adell com a candidat a l’alcaldia. “Fa quatre anys ens vam presentar amb 11 persones, i ara hem ampliat  l’equip amb una llista de 16 candidats. Continuem amb la mateixa filosofia, la nostra voluntat és seguir amb la mateixa política de proximitat i de sumar per Paüls”, apunta el mateix Adell.

Estos quatre anys d’alcaldia a Adell, ara de 32 anys, també li han servit per a progressar en la política territorial. Actualment, ocupa el càrrec de president del Consell Esportiu del Baix Ebre i la vicepresidència del COPATE. “Em fa molta il·lusió poder treballar per la meua terra”, assegura. Adell s’ha convertit en un dels nous valors d’ERC però el seu cas no és aïllat. l’ebre ha parlat amb alguns d'estos alcaldes i alcaldables jóvens del territori. La seua manera d'entendre la política es troba quan parlen, per exemple, de prioritzar el poble al color dels partits, convertir els ajuntaments en institucions més properes i obertes,  potenciar les 
Terres de l'Ebre cap a l'exterior, i, òbviament, tenir més cura del jovent de la zona. 

 

 

Roger Avinyó alcalde de Xerta - “La joventut ara és un valor afegit per a la política, perquè ser alcalde requerix energia”

Roger Avinyó té 32 anys i ha completat ja un mandat sencer com a alcalde del seu poble, Xerta, amb una candidatura d’ERC: Més per Xerta. En declaracions a Imagina Ràdio, Avinyó recorda que va entrar en política municipal amb 20 anys, una dada del tot excepcional, i va estar vuit anys com a regidor abans d’esdevenir alcalde. “Han sigut quatre anys intensos, d’una experiència enriquidora que ha dixat una obra de govern per al poble i en què hem pogut reduir el deute municipal, que era una de les assignatures pendents de Xerta”.

Avinyó, que es presenta a la reelecció, recorda que es va sentir atret per la política, o si més no per la vida social del poble, de ben jove. Havent estudiat Ciències Polítiques, es va acabar “engrescant”, recorda. Reivindica la joventut per a la política: “Abans potser es veia com una cosa més negativa, però ara la joventut és un valor afegit, perquè la tasca de ser alcalde és una faena molt activa, i més en un poble petit. Has d’estar al cent per cent i com més jove ets, més energia tens”.  El batlle de Xerta també interpreta que la irrupció de jóvens en la primera línia de la política municipal contradiu aquella versió que diu que els jóvens no s’impliquen prou en “les qüestions importants de la societat”. “Hi ha més  jóvens compromesos del que realment ens pensem”, conclou.

Ell dedica el cent per cent del seu temps a l’alcaldia de Xerta. Abans, va treballar en diferents empreses, i està a les borses de treball de professorat. 

Avinyó reivindica que l’actual equip de govern va poder amortitzar de forma anticipada un crèdit ICO i deslliurar-se d’un pla econòmic i financer que limitava l’acció del govern local, amb la qual cosa “en els pròxims quatre anys l’Ajuntament tindrà plena capacitat per a poder impulsar projectes d’envergadura”. 

L’actual alcalde ja va ser escollit fa un any com a alcaldable per al proper 26 de maig. Si surt escollit de nou alcalde, confia a recollir fruits “per al poble” després de quatre anys “picant pedra”. 

 

 

Eva Amposta alcaldessa del Pinell - “Sempre s’ha de pensar en clau de societat”

Des de principis del 2018, Eva Amposta és l’alcaldessa del Pinell de Brai. Amb només 26 anys és una de les persones més jóvens que actualment estan al capdavant d’un ajuntament a Catalunya. La seua presència en este consistori de la Terra Alta no només és destacable per este motiu: Amposta, del partit Entesa pel Pinell i ara candidata de Movem, hereva d’ICV, és també la primera alcaldessa de la història del Pinell de Brai i l’única dona de la comarca que ocupa l’alcaldia. Al llarg del seu discurs, deixa una cosa molt clara: defuig dels personalismes, i es considera “una peça més de l’equip de persones que formen l’Ajuntament del Pinell”. Llicenciada en filosofia, no dubta quan diu que “la política no ha de ser quelcom que es fa pensant en un mateix, sinó que sempre s’ha de pensar en clau de societat”. I és que Amposta, abans d’arribar a ser alcaldessa substituint Marc Martínez, ja havia sigut regidora. “Sempre m’ha interessat el món de la política perquè considero que és la manera de poder aconseguir guanys socials”, apuntava en una entrevista a este setmanari. Es mostra satisfeta i agraïda d’este any i mig al càrrec, i defensa que un dels seus objectius és posar en valor els aspectes positius de les Terres de l'Ebre.

 

Miralles, en una imatge presa durant l’escalfament del partit entre l’Arnes i el Benissanet, equip de Juncà | Núria Caro 

 

 

Alcaldes que es troben al terreny de joc 

L’Arnes, amb l’alcalde Joaquim Miralles de porter, pugna per una plaça d’ascens amb el Benissanet, que té sota pals el batlle de la Torre, Joan Juncà.

Al grup 20 de Quarta Catalana, dos dels alcaldes més jóvens de les Terres de l’Ebre defensen esta temporada les porteries de dos equips de futbol. Joaquim Miralles, nascut el 1992, és el batlle d’Arnes i porter de l’equip de futbol. Joan Juncà, nascut el 1987, ocupa l’alcaldia de la Torre de l’Espanyol i també juga de porter amb el Benissanet.

Diumenge, els dos equips es van enfrontar en el marc de la lligueta d’ascens per a aconseguir pujar a la Tercera Catalana. “Jo al final no vaig poder jugar… però que dos alcaldes s’enfronten al terreny de joc també mostra este canvi en la política. Durant temps, molta gent ni s’hagués imaginat l’alcalde del seu poble jugant a futbol”, diu, entre rialles, Joan Juncà. I és que tant ell com Miralles són exemple d’estos jóvens ebrencs que han arribat al capdavant de la política municipal i que poden significar un canvi per al territori.

Malgrat que la seua arribada al consistori és bastant diferent, tots dos compartixen una base: creuen que en política local, la prioritat ha de ser el poble, la ciutadania. “Una cosa són les ideologies o els partits, però davant de tot sempre ha d’estar el poble. No perquè tinguem idees diferents ens hem de dixar d’entendre”, argumentava Miralles, del PDeCAT en una entrevista a l’ebre. Hi coincidix Juncà, que va guanyar les eleccions de la Torre de l’Espanyol fa quatre anys amb una proposta jove i independent, vinculada a ERC: “Abans, hi havia molt enquistat el concepte d’anar amb uns o amb els altres. Quan vam arribar a l’alcaldia ens vam proposar que tots havíem d’anar a una, pel bé del poble”. 

Tots dos es van sentir atrets per la política des de ben jóvens, quan tenien poc més de 20 anys. Juncà, que és nascut a Barcelona, va decidir presentar-se a la Torre, on viu des que va acabar els estudis, perquè hi havia diverses coses a l’ajuntament anterior que no li agradaven. “Vam fer un bon equip i el poble ens va donar confiança”, diu. En canvi, Miralles, nascut a Arnes, va substituir en el càrrec l’experimentat Xavier Pallarès, que portava més de 20 anys d’alcalde. Els dos coincidixen a dir que la joventut és necessària per a millorar el territori i adaptar-se als nous temps. “Crec que els jóvens sabem quins vicis de la vella política no volem, per exemple la corrupció, perquè l’hem patida i l’hem vist des de sempre…”, assenyala Juncà. “Durant temps, molts polítics s’han pensat que tenien un poder per sobre de tot. Això s’ha d’acabar”, afegix Miralles. Tots dos coincidixen a dir que un dels grans reptes és aturar el despoblament de les Terres de l’Ebre.

 

 

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article