HomeSense categoriaLes generals del 28-A obren el foc de la primavera electoral

Les generals del 28-A obren el foc de la primavera electoral

Diumenge, 28 d’abril, els ebrencs estan cridats per primera vegada a les urnes en un cicle frenètic que els porta a triar primer els seus representants al Congrés (sis places en joc per la demarcació de Tarragona) i al Senat (quatre) i al cap d’un mes i el mateix dia, els seus plenaris municipals i els seus representants a l’europarlament per la circumscripció espanyola. 

A les Corts estatals, el punt de partida és el resultat equilibradíssim que el 2016 va deparar un empat a un diputat entre sis forces (En Comú Podem, Esquerra, PSC, Ciutadans, PDeCAT i PP), però el CIS ja ha vaticinat en esta ocasió una victòria clara d’ERC, que aspira si més no a fer entrar la flixanca Norma Pujol a la cambra baixa, i les grans dificultats de Junts Per Catalunya i el PP per a retenir el seu escó. En el cas dels postconvergents, el parlamentari sortint Ferran Bel ocupa el número dos de la llista per darrere de l’empresonat Josep Rull i, en cas de repetir resultat, sembla probable que el tortosí tornés a agafar l’acta de diputatper la impossibilitat d’exercir el càrrec per part de l’exconseller de Territori.  L’altre ebrenc amb alguna possibilitat remota de ser diputat seria el flixanco Ferran Reyes, cap de llista del Front Republicà (participat pel corrent cupaire Poble Lliure).

Al Senat, es presenten candidats amb prou experiència política com Miquel Aubà per ERC o Castor Gonell pel PSC.

 

Molta campanya a erc i a junts per catalunya

Pel que fa a la campanya, només ERC i Junts Per Catalunya s’hi han abocat a l’estil més tradicional, convocant els mitjans de comunicació per a explicar les diferents propostes per àmbits. La resta han encomanat el seu destí a la marca i a les propostes econòmiques i socials generals de cadascuna, d’altra banda en ple debat estatal pel model territorial al voltant del conflicte català. De fet, és la primera vegada que hi ha comicis espanyols després de la convulsa tardor del 2017 a Catalunya, i caldrà veure com es reflectix això en el vot en unes eleccions generals en què el socialista Pedro Sánchez aspira a revalidar la presidència del govern, amb el suport d’Unidas Podemos i d’algun partit nacionalista centrífug, per evitar una aliança de la dreta i la ultradreta de Vox. De fet, este és el “fantasma” que alimenten els socialistes per demanar el clàssic vot útil.

A l’Ebre, Esquerra ha centrat el seu discurs contra l’Estat i els partits d’àmbit estatal. Norma Pujol va culpar el PSOE que la Generalitat no puga aplicar l’impost nuclear que havia d’afavorir econòmicament les Terres de l’Ebre, per no haver retirat el recurs d’inconstitucionalitat que havia presentat el PP. L’alt tribunal tot just acaba de tombar l’impost. Els republicans també han insistit que continuaran exigint a l’Estat que adeqüe a la realitat el valor de l’impost que s’aplica a les construccions agrícoles i ramaderes en sòl rústic, una batalla que el senador sortint Miquel Aubà va encetar fa temps. El gandesà també s’ha compromès a portar al Senat la proposta de crear una subcomissió sobre el despoblament. ERC també aposta per una nova regionalització dels fons de la Política Agrària Comuna i ha amenaçat de recórrer a Brussel·les per a demanar el compliment del Pla de restitució (obres de millora de l’abastament d’aigua potable a diferents municipis ebrencs) compromès amb motiu de la descontaminació de Flix i pendent d’executar-se completament. De fet, com la defensa del pantà, que tampoc ha estat finalitzada. 

En este sentit, Junts Per Catalunya també ha dit que estarà amatent perquè la històrica operació dixe del tot neta la llera de l’embassament. La formació postconvergent, on 
s’han imposat les tesis de Carles Puigdemont quant a la configuració de les llistes i l’estratègia de conflicte polític a Madrid, ha reclamat en campanya a l’Estat més inversió i sensibilitat per a les Terres de l’Ebre en matèria mediambiental. Bel sosté que l’actual cabal ambiental per al riu Ebre és insuficient i que “ja és hora que s’apliquen totes les accions necessàries per a posar solució a la problemàtica de la regressió al Delta”. També ha lamentat, per contra, que en els darrers exercicis el pressupost per a actuacions de manteniment de la costa de la demarcació “s’ha reduït de forma escandalosa”. El candidat tortosí també ha proposat la reforma del reglament d’inundabilitat que limita el creixement de ciutats com Tortosa o Amposta: “No es poden tractar totes les ciutats de l’Estat espanyol de manera homogènia”.

Pel que fa a l’economia, Junts Per Catalunya exigix un augment de la inversió en educació, recerca i desenvolupament per a crear “ocupació qualificada”. També proposa que es fixe la pensió de viudetat amb el 75% de la base reguladora o que es recupere la figura del contracte laboral de relleu, per a introduir els jóvens al mercat laboral ocupant les vacants dels que es jubilen.

En el context de la batalla política,els líders territorials del partit han carregat contra Esquerra perquè consideren que ha mostrat predisposició a investir Pedro Sánchez.   

 

Imatge dels candidats Sergio del Campo (Cs), Ferran Bel (Junts Per Catalunya), Jordi Roca (PP), Joan Castor Gonell (PSC al Senat), Norma Pujol (ERC) i Ismael Cortés (En Comú Podem), durant un debat organitzat esta setmana per la URV i per la Cadena SER. | foto: Núria Caro

 

Tothom per l’autovia a-7

Pel que fa als comuns, que van ser la força més votada a la circumscripció de Tarragona fa tres anys (a les Terres de l’Ebre va ser Esquerra), el president d’ICV-Entesa per les Terres de l’Ebre, Jordi Jordan, ha resumit que els principals eixos territorials de la seua formació de referència són un cabal ecològic de més garanties que l’actual; un pacte estatal per a la despoblació, que incloga mesures i bonificacions fiscals i un pla d’industrialització per a les Terres de l’Ebre; la consolidació del corredor mediterrani amb la finalització del tram ebrenc de l’autovia A-7 i les millores en el ferrocarril públic, i una aposta pel turisme cultural, cosa que inclou la reclamació de més dotació econòmica d’origen estatal per al Pla director de les muralles o la façana principal de la Catedral a Tortosa.

En matèria laboral, l’objectiu principal dels comuns és reduir la precarietat i aconseguir una major conciliació amb la vida familiar, amb una jornada de set hores de dilluns a dijous i de sis hores, els divendres. Els comuns coincidixen amb ERC a plantejar un salari mínim interprofessional de 1.200 euros, en el cas dels republicans en el context d’un “marc català de relacions laborals”.

 

Els constitucionalistes

Pel que fa a les forces més constitucionalistes, el PP no ha fet arribar a l’ebre cap proposta en clau ebrenca. El discurs general, repetit per Pablo Casado i desenvolupat pel cap de llista per Tarragona Jordi Roca, nodrix la tesi que la moció de censura a Rajoy va posar fi a la recuperació econòmica i a la creació creixent de llocs de treball, per la qual cosa els populars propugnen, òbviament, tornar al camí de fa un any per a assolir un horitzó de 20 milions d’ocupats el 2020 i poder apujar aleshores els sous de forma “sostenible”.

El cap de llista de Ciutadans per Tarragona, Sergio del Campo, insistix que la lluita contra l’atur passa per donar suport als autònoms i a les pimes. En matèria territorial, del Campo subratlla tres eixos. D’una banda, la millora de les connexions viàries i ferroviàries, amb l’acabament de l’autovia A-7 i la millora de les prestacions dels trens regionals i de rodalia. També aposta per mesures contra la despoblació que impliquen fins i tot rebaixes de l’IRPF de les famílies empadronades. En l’àmbit ambiental, el partit taronja, acusat de transvasista, planteja la necessitat que “tots els diputats de la província facen pinya” per a reclamar inversions per a lluitar contra la regressió del Delta. 

 

Tecnologia d’hidrogen

Pel que fa al PSC, el primer secretari a les Terres de l’Ebre, Manel de la Vega, situa entre les prioritats territorials del partit que ara governa Espanya les inversions mediambientals al Delta, tant contra la regressió i les espècies invasores com per la millora de la qualitat de l’aigua de les badies.“Hem començat a treballar en ferm en esta línia i ho continuarem fent si governem. Per això va venir la ministra Ribera”, recordava la visita recent al Delta de l’Ebre de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. 

En matèria d’infraestructures, els socialistes posen l’accent a desdoblar l’N-420 i a acabar l’A-7 i presumixen de ser el partit que garantix que a partir del 31 de desembre l’autopista AP-7 serà gratuïta, un cop finalitze la concessió. El desmantellament del Castor, també anunciat per Ribera, i la reconversió de les centrals nuclears en plantes termosolars o de tecnologia d’hidrogen [poden tenir un paper important en la generació d’energia neta en el futur], són altres de les propostes del PSC-PSOE en matèria industrial, en què la formació també aposta per un pla d’industrialització “amb circuits tancats d’energia neta als polígons”. Els socialistes ebrencs també reivindiquen, i en demanen continuïtat, el segell social de la curta etapa de Pedro Sánchez a la Moncloa.  

 

Els rostres i les circumstàncies de l’excepcionalitat en els primers comicis estatals després de l’1-O 

Estes eleccions tornen a ser especials. Totes ho han estat en el context del procés sobiranista català, encarrilat el 2012 i accelerat el 2017 al voltant de l’1 d’Octubre, ara en mans del Tribunal Suprem.

És la primera vegada que hi ha eleccions a les Corts estatals després de la convulsió d’aquells dies i, de fet, això ha marcat, com no podia ser d’una altra manera, la campanya, els missatges i els símbols. Començant per la prohibició, decretada per les juntes electorals en resposta a denúncies del PP i de Cs, d’exhibir llaços grocs o pancartes per la llibertat dels presos independentistes en espais o edificis públics. Diversos ajuntaments de les Terres han hagut de retirar-les. Fins i tot el d’Amposta va haver de retirar fotos dels empresonats de fanals reservats per l’Ajuntament per a la col·locació de propaganda electoral, arran d’una denúncia del PSC, segons publicava Aguaita. A més a més, el cap de llista de Junts Per Catalunya per Tarragona, l’exconseller Josep Rull, és a la presó, i alcaldes d’Esquerra com el de la Ràpita, Josep Caparrós, o el de Roquetes, Paco Gas, estan sent investigats per la justícia en relació amb l’1-O.

Tota una paradoxa si tenim en compte que són els alcaldes dels municipis on la policia espanyola va carregar més fort aquell dia, juntament amb Móra la Nova.

Els tres alcaldes ho van escenografiar esta setmana a la Ràpita. “Malgrat que ens van pegar i ens van aplicar molta repressió, la gent d’Esquerra seguim forts, convençuts, persistint”, proclama Pujol. 

 


 Els tres alcaldes, juntament amb la candidata al Congrés Normal Pujol.

 

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

75 + = 76

Últimes notícies