Els rostres i les circumstàncies de l’excepcionalitat en els primers comicis estatals després de l’1-O 

És la primera vegada que hi ha eleccions a les Corts estatals després de la convulsió d’aquells dies

per Òscar Meseguer

Terres de l'Ebre

 Els tres alcaldes, juntament amb la candidata al Congrés Normal Pujol.
 Els tres alcaldes, juntament amb la candidata al Congrés Normal Pujol. | cedida

Estes eleccions tornen a ser especials. Totes ho han estat en el context del procés sobiranista català, encarrilat el 2012 i accelerat el 2017 al voltant de l’1 d’Octubre, ara en mans del Tribunal Suprem.

És la primera vegada que hi ha eleccions a les Corts estatals després de la convulsió d’aquells dies i, de fet, això ha marcat, com no podia ser d’una altra manera, la campanya, els missatges i els símbols. Començant per la prohibició, decretada per les juntes electorals en resposta a denúncies del PP i de Cs, d’exhibir llaços grocs o pancartes per la llibertat dels presos independentistes en espais o edificis públics. Diversos ajuntaments de les Terres han hagut de retirar-les. Fins i tot el d’Amposta va haver de retirar fotos dels empresonats de fanals reservats per l’Ajuntament per a la col·locació de propaganda electoral, arran d’una denúncia del PSC, segons publicava Aguaita. A més a més, el cap de llista de Junts Per Catalunya per Tarragona, l’exconseller Josep Rull, és a la presó, i alcaldes d’Esquerra com el de la Ràpita, Josep Caparrós, o el de Roquetes, Paco Gas, estan sent investigats per la justícia en relació amb l’1-O.

Tota una paradoxa si tenim en compte que són els alcaldes dels municipis on la policia espanyola va carregar més fort aquell dia, juntament amb Móra la Nova.

Els tres alcaldes ho van escenografiar esta setmana a la Ràpita. “Malgrat que ens van pegar i ens van aplicar molta repressió, la gent d'Esquerra seguim forts, convençuts, persistint”, proclama Pujol. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article