Vuitanta-nou vots van separar l’any 2015 Lluís Soler i el PDeCAT de la majoria absoluta a Deltebre. Uns vots que a la pràctica no els han fet falta, perquè els 8 regidors que van obtindre els han permès governar amb tranquil·litat tota la legislatura i, encara més, després de l’acord amb el regidor Carlos Aliau, que va provocar el trencament del grup municipal d’Esquerra Republicana.
Lluís Soler arriba a les portes de les municipals amb l’obra de govern realitzada com a principal estendard i amb opcions, més que fermes, de tornar a guanyar les eleccions sota la marca electoral Enlairem Deltebre. Soler, però, no ho té tot guanyat, ja que a diferència d’ara fa quatre anys compta amb nous contrincants de joc: la irrupció de Més Deltebre amb Joan Alginet com a cap de llista; la renovació del PSC; i amb la CUP reforçada després de quatre anys liderant l’oposició a l’Ajuntament de Deltebre. A més, una de les novetats electorals d’última hora és l’absència del Partit Popular, que no farà llista a Deltebre, després que els històrics dirigents Joan Bertomeu i Tomàs Castells hagen decidit deixar la política municipal. També ha sorprès que Ciutadans hage pogut tancar llista amb una candidata de fora del municipi.
L’obra de govern com a estendard
A un mes just per a les municipals, Lluís Soler manté intactes les opcions de guanyar els comicis a Deltebre. El Partit Demòcrata, ha optat per una marca electoral pròpia, Enlairem Deltebre, per a concórrer a les municipals amb l’objectiu d’incidir en l’obra de govern feta i vendre el que ha estat un dels principals leitmotivs de la legislatura. Per a renovar la confiança de la ciutadania, Soler optarà per mantindre la columna vertebral de l’actual govern municipal amb les baixes de Kilian Franch (número 3 el 2015) i Salvadó Bertomeu (número 5), i la incorporació de l’economista Elisabet Tomàs de número 2. Si bé Enlairem Deltebre pràcticament no ha entrat en precampanya, el govern de Soler treballa contra rellotge per a acabar la legislatura amb el màxim d’obra de govern executada. Entre els principals mèrits hi ha la reobertura del complex esportiu, la construcció de la nova biblioteca i del centre fluvial del Delta, l’enderroc de Mobles Delta i la construcció -encara en obres- de la plaça de les Dones, les millores a Riumar, la urbanització de carrers o la recuperació del carnaval, per citar-ne només alguns.
La irrupció de Més Deltebre
Tot i que pràcticament ningú qüestiona la victòria de Soler, és difícil de mesurar quin serà l’avantatge que agafarà respecte dels seus rivals, ja que la possibilitat d’una majoria absoluta sembla ara quedar més lluny que el 2015 quan els demòcrates van capitalitzar la voluntat d’un canvi polític al municipi després de 8 anys de govern del republicà Gervasi Aspa. Tot fa preveure que els republicans, coaliats amb la plataforma ciutadana Més Deltebre, i amb Joan Alginet com a cap de llista, podrien situar-se per darrere d’Enlairem Deltebre amb unes perspectives electorals totalment diferents de les de l’any 2015. Més Deltebre vol recuperar els vots perduts per ERC (prop de 2.000) i captar tots els desencisats pel govern del PDeCAT. A més, Més Deltebre podrà també arrossegar vots del PSC i de la candidatura Compromís d’Esquerres, de la mà de Joan Alginet, número 2 dels socialistes l’any 2015. Alginet va abandonar el PSC “per coherència amb els seus principis” i després que els socialistes neguessen l’any 2016 el dret a decidir del poble català. Més Deltebre fa més d’un any que treballa en un projecte polític per Deltebre i ha presentat una llista transversal, que representa les diferents sensibilitats del municipi i que res a té a veure amb la llista d’ERC del 2015. De fet, només repetix Vanessa Callau, actual regidora d’ERC a l’Ajuntament i presidenta de l’executiva local, i presenta nous valors com Laura Fabra o Rafa Flores.
Nou candidat dels socialistes
El PSC, afronta estos comicis sota la marca Socialistes per Deltebre i amb un nou candidat Aleix Ferré. Els socialistes presenten un projecte renovat, ja que no hi són ni José E. Bertomeu ni Joan Alginet, números 1 i 2 a les anteriors eleccions, i malgrat que serà difícil repetir els resultats del 2015, quan van obtindre uns magnífics resultats que els van situar com a segona força política amb 5 regidors i 1.596 vots, els seus vots poden ser clau a l’hora de decidir l’alcaldia de Deltebre.
Una Cup reforçada
Una de les sorpreses electorals del 2015 a Deltebre va ser la irrupció de la CUP i la consecució d’un regidor amb 502 vots. Tot i tindre només un regidor, la CUP ha liderat l’oposició al govern del PDeCAT durant tota la legislatura, fiscalitzant l’acció de govern i fent també propostes al consistori. L’acció de la CUP ha permès la redacció del Protocol contra les agressions masclistes en nits de festa a Deltebre, la redacció del Pla de joventut en el marc dels pressupostos del 2017 i també va liderar la campanya per a retirar el nom del carrer Capitan Cortés. La CUP podria rendibilitzar la seua acció a l’oposició i ampliar la seua representació al consistori.
El PP no es presenta, però sí Ciutadans
Finalment, el PP confirmava esta setmana a darrera hora que no presentava candidatura a les eleccions municipals a Deltebre. La marxa dels històrics dirigents Joan Bertomeu i Tomàs Castells ha trencat la continuïtat del projecte a Deltebre, una de les poblacions on els populars s’havien mantingut, tot i la deriva electoral del PP a l’Ebre. Ara caldrà veure com es repartiran i a quina candidatura faran cap els 516 vots que l’any 2015 va tindre el PP. L’absència del PP serà suplida per Ciutadans que per primer cop presentarà llista a les municipals a Deltebre. El partit taronja es presenta amb una candidata, Encarnación Ramos, nascuda a Barcelona i que fa poc que s’ha empadronat a Deltebre i incorpora a la llista molt pocs noms de veïns del municipi, entre ells el número 2, Santiago Aixendri.
