Un viatge contra la fredor

Van conèixer la tristament famosa “escala de la mort”, van veure els crematoris i van entrar dins una cambra de gas

per Dani Sainz de Aja

Terres de l'Ebre

Imatge dels estudiants d’Amposta al camp de Mauthausen.
Imatge dels estudiants d’Amposta al camp de Mauthausen. | cedida

Ja fa uns mesos que els estudiants de Batxillerat de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta s’han submergit en un dels capítols més foscos de la història de la humanitat: l’Holocaust. A través del projecte Portes de la Memòriahan investigat la vida de deu ampostins que van ser deportats als camps de concentració nazi (com ho van ser més de 200 ebrencs). Han consultat arxius històrics, han assistit a xarrades, han fet cartells o han entrevistat familiars. Una feina que ha involucrat diverses assignatures, des de francès fins literatura universal. Però va ser diumenge passat, quan van visitar el camp de Mauthausen, que van poder comprendre fins on arriba la barbàrie humana. 

“No és el mateix estudiar-ho o veure els documents, que anar allí, sabent què va passar i estar al lloc on va passar”, explica Júlia Casanova, de primer de Batxillerat. “Una vegada ho vius personalment, és una sensació inexplicable. Es mesclen un munt de sentiments contradictoris perquè és… no sé…” i se li talla la veu a Aida Campos, també alumna de primer curs. 

El grup de trenta estudiants van viatjar a Àustria el passat cap de setmana, coincidint amb els actes d’homenatge del 74è aniversari de l’alliberament del camp per part de les tropes nord-americanes. Van visitar Mauthausen i dos dels seus camps annexos, el de Gusen i el d’Ebensee. Van conèixer la tristament famosa “escala de la mort”, van veure els crematoris i van entrar dins una cambra de gas. Als vespres, debatien sobre el que havien vist i també tenien oportunitat de fer-ho amb estudiants d’altres països. 

Els va sorprendre veure, però, que bona part dels austríacs ho han “interioritzat”. “No es parla dels camps de concentració i tampoc dels homenatges”, relata l’Aida. “Ho veuen com una cosa normal, on es va a fer una visita amb els xiquets com qui va al parc”. I és que una de les reflexions compartides per l’alumnat era com podia ser que a països com Àustria o Itàlia, que van patir l’Holocaust, hage arribat l’extrema dreta al govern. “El viatge ens ha fet reflexionar que no pot tornar a passar això una altra vegada, la història ens ha d’ensenyar. Però que a aquell país estiga l’extrema dreta, et fa pensar” afegix Júlia. 

Els professors encarregats del projecte, Lluís Montull i Carme Magí, van plantejar el viatge amb tres objectius. Primer, fer un homenatge als deportats ampostins; segon, sensibilitzar l’alumnat de les injustícies presents a partir del coneixement de l’Holocaust; i el tercer, intercanviar experiències amb altres jóvens.“El balanç és totalment positiu. Mai t’esperes que hi haja un feedback tant ric”, valora Montull. “El projecte volia apropar les vivències dels deportats a través de la seua història i el viatge havia de ser un colofó a tot això. Però ens ha sorprès la riquesa del que ens han transmès. Hi havia un filòsof que deia que tot el que havia passat als camps de concentració va ser per la fredor: doncs este viatge ha estat un viatge contra la fredor”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article