Canviar per millorar. L’eslògan de la candidatura d’ERC-Tortosa Sí, liderada per Xavier Faura, i el discurs mateix de l’alcaldable a l’hora de desvincular-se de bona part de l’acció de govern d’ERC amb el PDeCAT, així com el gran auge de la marca republicana (confirmat pel seu triomf parcial a la ciutat en les eleccions generals), van poder confluir per a deslliurar de pressió l’alcaldessa Roigé i situar Faura com a blanc de gairebé tots els trets durant el debat a sis bandes a l’auditori -organitzat pel Col·legi de Periodistes i retransmès en directe per Canal Terres de l’Ebre entre altres mitjans públics i privats- amb els caps de llista dels partits amb representació al consistori.
Esta predisposició dels seus rivals, juntament amb algunes manifestacions de Faura, com per exemple que el sector de les energies renovables no servirien per a crear llocs de treball a la ciutat o que caldria reduir el trànsit rodat a l’avinguda Generalitat per a fer una ciutat més atractiva per als vianants, no van facilitar-li gens a l’advocat tortosí la irrupció en el debat polític local.
Enric Roig (PSC), Xavi Rodríguez (CUP), Jordi Jordan (Movem Tortosa) i Meritxell Roigé (Junts per Tortosa) no van desaprofitar cap ocasió d’erosionar ERC, especialment l’oposició municipal d’esquerres, que li va recordar sovint que el que ara és el seu partit ha votat en contra d’algunes de les propostes de canvi portades al ple en els darrers anys. “A mi no em poden demanar responsabilitats perquè jo no he estat a l’Ajuntament”, es va defensar Faura. De tota manera, esta dinàmica no va desvirtuar la possibilitat d’un futur pacte de totes les forces d’esquerres contra els postconvergents de l’alcaldessa i alcaldable, que es va quedar sola defensant que l’alcaldia ha de ser per a la llista més votada. Bé, sola no, perquè va comptar en este sentit amb el suport del candidat del PP, un sorprenent i singular Tonyo Vallès.
Roigé va concentrar tots els esforços a reivindicar les millores a la ciutat i alhora la reducció de l’endeutament en plena crisi. En definitiva, la transformació de Tortosa en els darrers 12 anys, però no va defugir la necessitat, plantejada per alguns dels seus principals rivals, de revisar la ciutat cap endins, des d’un punt de vista de reformulació urbana i sobretot a partir de l’oportunitat que dibuixa a l’horitzó la cessió dels terrenys de Renfe o de reformes que Junts Per Tortosa ha incorporat al seu programa com la de la plaça Alfons XII, plantejada des de fa temps pel PSC o Movem. Acabat el complex esportiu de les piscines, el debat va estar exempt de projectes faraònics i es va centrar bastant en les possibilitats de fer de Tortosa una ciutat més amable: “més oberta al riu” per a Faura; “més verda i orgullosa de la seua història” per a Jordan, que va perfilar un Pla de millora del centre de la ciutat; “sense barreres arquitectòniques” per a Roig; més feminista i participativa per a Rodríguez, que va ser l’únic que va apostar per posar en mans de la ciutadania, a través d’un procés participatiu, el destí dels terrenys de Renfe. Vallès no va entrar a debatre al detall com rentar la cara a la ciutat i, més enllà de criticar la utilitat dels carrils bici, va fixar la seua prioritat en una manera de governar fonamentada en l’acord al voltant de les principals obres.
En el capítol de l’estimulació de l’economia i l’ocupació, Roig va ser el més ambiciós a l’hora d’apostar per anar a buscar empreses de fora i pel sector concret de les energies renovables, a través d’una regidoria de Promoció Econòmica que va situar com el seu “pal de paller”. Roigé va dixar anar que properament l’Ajuntament podria anunciar alguna nova implantació empresarial. La resta va posar l’accent a dins de la ciutat i del territori, començant pel candidat del PP: “Que siguen els tortosins els que invertisquen i creen empreses”. Jordan va proposar un Pacte per l’ocupació i va parlar d’articular un clúster del cítric; Faura, de potenciar la indústria agroalimentària amb més formació vinculada al sector i a través de la marca Reserva de la Biosfera; Rodríguez, d’impulsar plans d’ocupació vinculats a serveis municipals i de promocionar l’economia social i cooperativa.
Tots excepte la CUP reclamen el tram pendent de l’autovia A-7 a l’Ebre com a infraestructura necessiària per a la productivitat del territori.
Roigé va posar en valor que l’Ajuntament haja facilitat la inserció laboral de més de 900 persones i va defensar que han baixat els aturats en l’últim mandat, però Rodríguez ho va atribuir a la despoblació, per a la qual Jordan va proposar que es reclame a les administracions superiors polítiques de bonificacions fiscals a les empreses que s’instal·len al territoir.
La majoria de partits van reclamar solucions a la falta d’aparcament a la ciutat i especialment al nucli antic. Roigé va reivindicar el fet que s’hagen habilitat diferents aparcaments dissuasius als accessos a la ciutat. I estirant el fil del futur nou aparcament de l’hospital, Movem, la CUP i el PSC van aixecar la veu a l’uníson per a reclamar un nou hospital per a Tortosa i les Terres de l’Ebre.
El nucli antic i el monument
Naturalment, el nucli antic va ser un altre dels apartats protagonistes del debat i principal punt de fricció entre dos dels rivals teòricament més acèrrims. Jordan, que hi veu la necessitat de fer un gran pacte de ciutat a llarg termini, va retreure a Roigé, responsable d’Urbanisme, l’escassetat d’ajuts per a la rehabilitació d’habitatges i la falta d’una diagnosi -Movem n’ha fet una que diu que el 60% de les cases necessiten ser rehabilitades- i Roigé, que ha compromès l’actual govern català amb la millora de l’habitatge al nucli antic, va recordar que Jordan va tenir un càrrec d’Habitatge durant el tripartit a la Generalitat i “no hi va fer res”. Faura, que també es va enganxar amb Roigé sobre l’abast de la cobertura de fibra òptica a la part vella, i Rodríguez van coincidir que l’Ajuntament ha de ser més actiu i forçar la rehabilitació d’edificis i que tant estos com els pisos buits en bon estat es posen en lloguer social. Roig va proposar un programa d’allotjament d’estudiants i va qüestionar que s’haja postergat durant anys la millora del degradat barri del Castell, que considera essencial i que estava “inclosa al PINCAT amb els socialistes”. Vallés va plantejar una regidoria de Patrimoni i Nucli Antic i va coincidir amb Roigé a traslladar una part de la responsabilitat de la mala salut del parc d’habitatges als propietaris privats.
El capítol sobre el monument franquista no va deparar grans escarafalls i va constatar que tots els promotors de la consulta del 2016 s’encomanen ara a la futura llei de memòria que ha de tramitar-se al Parlament i que probablement determine la retirada del monòlit feixista.
L’apartat sobre neteja viària i via pública, finalment, va escenificar, i no era la primera vegada, dos blocs: Roigé tota sola defensant la millora que ha suposat el nou contracte de la neteja i els quatre partits d’esquerres denunciant-ne incompliments per part de la concessionària, cosa que va comportar l’enèsima topada entre Faura i un altre candidat. “Mai, en cap reunió de l’equip de govern, el seu partit m’ha fet arribar cap incompliment”, va reblar-li Roigé. Per no desatendre la tònica general del debat.
