Pagesos i caçadors de Poblenou comencen a utilitzar drons per a espantar flamencs dels arrossars

La idea és que puguen sobrevolar els camps totes les nits al llarg del mes en què germina i es desenvolupa l'arròs

Terres de l'Ebre

Pla general del director tècnic d'Ebredrone pilotant l'aparell a Poble Nou del Delta
Pla general del director tècnic d'Ebredrone pilotant l'aparell a Poble Nou del Delta | acn

Els drons espantaocells aterren al delta de l'Ebre. Després d'una exitosa prova pilot, la societat de caçadors i la comunitat de regants de Poblenou del Delta han contractat els serveis d'una empresa especialitzada, Ebredrone, per a foragitar els flamencs i altres espècies d'aus que provoquen danys al conreu d'arròs.

La idea és que puguen sobrevolar els camps totes les nits al llarg del mes en què germina i es desenvolupa l'arròs. Al mateix temps, poden ajudar els pagesos a acreditar de forma acurada la valoració de danys per a sol·licitar compensacions a l'Administració gràcies a la geolocalització de les aus i el mesurament del temps que romanen als arrossars, gràcies també a les gravacions amb una càmera tèrmica. El dispositiu, però, encara no s'ha pogut desplegar plenament a l'espera de rebre el permís estatal per a poder efectuar vols nocturns.

Canons d'aire comprimit, coets, cridaneres llums blaves intermitents o els mateixos pagesos recorrent els cordons dels arrossars per a fer fora les aus dels camps amb la seua presència. Fins ara, els mètodes per a espantar espècies d'aus –protegides i cinegètiques- dels camps d'arròs recentment sembrats eren múltiples però, a mitjà termini, poc efectives. “El flamenc se socialitza cada cop més i, per molt que vages, ja entén que ets allí, que no li fas res, que vols que se'n vaja i canvie d'arrossar, i es convertix en un problema greu per a nosaltres”, relata el president de la Societat de Caçadors de Poblenou, Josep Sancho.

Els flamencs solen confondre els arrossars inundats amb les llacunes i, amb les potes i el bec, desarrelen l'arròs recentment plantat. Això porta molts productors a reclamar compensacions a l'Administració per a replantar, en aquells casos que es detecta a temps. Després de desplegar l'any passat vigilància nocturna i diürna als camps fent també ús de coets, ara veuen els drons com uns aliats eficients. Enguany, alerten pagesos i caçadors, es veuen més flamencs del que és habitual.

El mètode, segons va revelar d'entrada la prova pilot, resulta especialment efectiu. “Va molt bé perquè ens permet localitzar grups de flamencs que malmeten la collita, els podem quantificar, determinar el temps operacional i l'espai de cultiu. Hem incorporat sensors perquè el dron puga localitzar els animals a 50 o 70 metres i amb senyals d'alerta fer que surta del camp”, explicita Pau Jornet, director tècnic d'Ebredrone. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article