El 26 de maig posa en joc el color i el signe de la política de proximitat als 52 municipis de les Terres de l’Ebre, en un context de polarització sostinguda al voltant de l’eix polític nacional català i de preponderància extraordinària d’Esquerra, que ha estat la força més votada al territori en les últimes eleccions estatals, en les últimes autonòmiques i en les últimes europees i que ha presentat una xifra rècord de 46 candidatures a l’alcaldia a les quatre comarques.
La gran pregunta és fins a quin punt el debat nacional condicionarà el vot local i fins a quin punt ERC podrà acabar de concretar el seu previsible domini de les institucions locals, en què l’hegemonia tradicional de CiU -ara el PDeCAT- encara es manté, matisada, als consells comarcals o a la Diputació de Tarragona i encara permet als postconvergents conservar per exemple les alcaldies de tres de les quatre capitals de comarca o dels dos municipis més poblats del Baix Ebre, Tortosa i Deltebre.
A nivell municipal, la progressió dels republicans va resultar meteòrica entre el 1999 (5.540 vots a les quatre comarques) i el 2007 (18.181 sufragis) en plena efervescència de la lluita antitransvasista, i l’auge de l’independentisme a les Terres de l’Ebre els ha donat l’empenta definitiva, que ja el 2015 els va permetre superar la barrera dels 25.000 vots.
En la pugna pel control de l’independentisme, el PDeCAT ha presentat en esta ocasió 37 candidatures, i aspira sobretot a conservar Gandesa, Móra d’Ebre, Tortosa i Deltebre i a començar a recuperar terreny i quotes de govern a municipis de més de 5.000 habitants on actualment és a l’oposició, com la Ràpita, Alcanar, l’Ametlla, Ulldecona o la Sénia. El partit ha perdut presència a municipis petits com és el cas d’Alfara, Tivenys, Mas de Barberans, Aldover Xerta o Paüls, on ara no es presenta i sí que hi havia concorregut quatre anys enrere, quan CiU encara va ser per poc la força més votada a l’Ebre (27.454).
El PSC, per la seua banda, confia a revifar després d’haver perdut prop de 20.000 vots entre les municipals del 2003 i les del 2015. La marca ha aconseguit estabilitzar-se després de la victòria de Pedro Sánchez i el bon resultat aconseguit pel PSC a Catalunya en les generals, però si baixem al mapa municipalista, les possibilitats dels socialistes de conquerir una gran plaça a l’Ebre són molt limitades, i totes elles passen per algun pacte de govern en què l’etiqueta de partit constitucionalista li pot restar opcions a la pràctica. Per tant, a priori, la gran batalla socialista se centrarà a conservar feus històrics –Ulldecona, Sant Jaume d’Enveja, Mas de Barberans, Tivenys o Batea– i veure fins on poden arribar els indicis de recuperació en altres pobles.
Pel que fa a l’esquerra alternativa, el desplegament de Movem per tot el territori, agafant fort el testimoni d’ICV-Entesa, li ha permès articular fins a nou candidatures, algunes de noves -per exemple, Roquetes– i altres ja amb responsabilitats de govern, com per exemple a Corbera d’Ebre, el Pinell, la Sénia o l’Ametlla de Mar, on el partit també s’estrena i ha fitxat els dos regidors socialistes al govern. La gran batalla de Movem es diu, però, Tortosa, on Jordi Jordan, l’ideòleg de la formació, afronta el seu segon assalt a l’alcaldia com a principal aspirant d’un canvi polític important a la capital del territori.
Estrena de ciutadans
Amb el PP enfonsat, després d’haver perdut més de 10.000 vots en 15 anys, de no presentar ni llista en llocs com la Sénia, la Ràpita, Amposta, la Galera o Sant Jaume i de no haver trobat nous referents al territori, i amb la CUP en procés de penetració lenta (de quatre a cinc candidatures), l’altra gran incògnita és el resultat que obtindrà l’estrena de Ciutadans, que per primera vegada presenta set candidatures, gairebé la meitat de les que pretenia concretar fa un any. Això sí, el partit taronja ha fet llista en municipis prou poblats: Tortosa, Amposta, Móra d’Ebre, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, l’Ampolla i l’Ametlla de Mar mesuraran l’impacte d’esta nova variable als ajuntaments.
Pel que fa als partits independents i agrupacions d’electors que es presenten al marge de les sigles tradicionals o majoritàries, destaca el fitxatge d’Antonio Suárez a Riba-roja per una FIC que també té possibilitats de jugar un paper important a Ascó o Camarles; el retornde Santiago Campos a Móra d’Ebre, l’alcaldia garantida de Francesc Xavier Arbó a Benissanet, així com una llista composta només per dones a Miravet, on ERC, ja sense el dimissionari Toni Borrell, sí que tindrà en esta ocasió rival a les urnes.
En total, este diumenge es posen en joc 535 regidories -sis menys que fa quatre anys per la davallada de població a Caseres, el Pinell i la Fatarella- a repartir entre 164 candidatures. A més a més, també s’escolliran els plenaris de les cinc EMDs: Bítem, Campredó, Jesús, els Muntells i la Serra d’Almos.
A més a més, els ebrencs i ebrenques estan citats a les urnes, juntament amb més de 360 milions de ciutadans europeus, a escollir un nou Parlament Europeu. La circumscripció espanyola escull 59 dels 751 parlamentaris que després, per segona vegada, elevaran una proposta de president de la Comissió Europea.
