Si el 2015 ja havia suposat un punt d’inflexió, en el sentit que l’ascens meteòric d’Esquerra va possibilitar pactes contra CiU als Consells Comarcals, tot i que després el procés soberanista es va encarregar de trencar les aliances entre repbulicans i socialistes al Baix Ebre i Montsià, el 2019 ha establert definitivament la preponderància dels republicans als òrgans de gestió (però amb contingut polític) comarcals. Veurem si es constinuen prioritzant els pactes en clau nacional o no.
Al Baix Ebre, ERC s’ha quedat a un pas de la majoria absoluta, amb 11 dels 25 consellers en joc. Junts n’obté vuit, gràcies en bona mesura a les victòries de Deltebre, L’Aldea i Tortosa. Al Montsià, l’hegemonia republicana no té pal·liatius i Esquerra s’alça amb 13 consellers (majoria absoluta), més del doble que els socialistes o Junts, amb cinc consellers cadascú.
Junts aguanta l’embranzida republicana a la Terra Alta, però es queda a un conseller de la majoria absoluta i haurà de pactar per continuar governant. Esquerra aconseguix sis consellers i els socialistes s’han de conformar amb dos. A la Ribera, com al Montsià, també hi ha majoria absoluta d’ERC, amb 10 consellers, entre els quals molt probablement la presidenta sortint (que ho va ser per CiU durant els primers anys del mandat que s’acaba) Gemma Carim, que tindria moltes possibilitats de continuar en el càrrec. Junts es queda amb 5 consellers, Una davallada històrica dels postconvergents a la comarca riberenca.
