El subdirector de la revista El Jueves, el flixanco Joan Ferrús, queda lliure de càrrecs. Diversos sindicats de policia van presentar una denúncia per un delicte d’odi i un altre d’injúries per un article publicat a la principal revista satírica del país titulat La contínua presència d’antiavalots acaba amb les reserves de cocaïna a Catalunya. L’article s’emmarcava en una secció habitual de notícies falses i es va difondre també a través de la pàgina web del mitjà, que Joan Ferrús dirigeix.
L’article es va publicar el 5 d’octubre del 2017, durant l’estada dels agents antiavalots a Catalunya, i va rebre la denúncia de diversos sindicats de policia per delictes d’odi i d’injúries contra el cos policial.
Ara, l’Audiència Provincial ha ordenat al jutjat d’instrucció que arxive les causes contra Joan Ferrús i també contra Guille Martínez Vela, el director de la revista. La fiscalia també en demanava l’arxivament.
En la resolució de l’Audiència Provincial, les tres magistrades recorden que, segons el Consell d’Europa, el delicte d’odi es relaciona amb aquelles formes d’expressió que “propaguen, inciten, promoguen o justifiquen l’odi racial, la xenofòbia, l’antisemitisme i qualsevol altra forma d’odi basada en la intolerància, inclosa la intolerància que s’expresse en forma de nacionalisme agressiu i etnocentrisme, la discriminació i hostilitat contra les minories, els immigrants i les persones nascudes de la immigració”. Així doncs, subratllen, el subjecte passiu protegit és la persona integrant d’un grup “de minories”, al qual “no pertanyen les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat”.
A banda, recorden que El Jueves és “un instrument de denúncia, de crítica social i política i manifestació de la creació artística”, i per bé que admet que pot incloure continguts “que poden humiliar o poden ser grollers amb els membres de la Policia Nacional” no deixen de ser “una caricatura”, igual com les que fan “d’altres institucions, polítics i personatges de la vida pública”.
En declaracions a l’ACN, Joan Ferrús i Guille Martínez han assegurat que era previsible este desenllaç, però que tot i això els denunciants han tirat endavant el procediment penal per l’efecte “intimidatori” que pot crear, per exemple, entre els usuaris de les xarxes socials a l’hora de criticar actuacions policials o d’altres estaments públics.
“Nosaltres som professionals, i una mica estes situacions van amb el sou, però si ets un particular poden suposar un mal tràngol”, ha explicat el director de la revista. Per això ha volgut subratllar que, finalment, la llibertat d’expressió és un dret fonamental que, com s’ha demostrat en este cas, està ben protegit
