Les entitats econòmiques demanen a ERC que la presidència de la Diputació sigue per a l’Ebre

Totes les mirades estan situades per tant en el que pugui decidir la propera setmana la direcció política d’ERC

Terres de l'Ebre

Les entitats econòmiques demanen a ERC que la presidència de la Diputació sigue per a l’Ebre
Les entitats econòmiques demanen a ERC que la presidència de la Diputació sigue per a l’Ebre

Un alè d’esperança està creixent a les Terres de l’Ebre -el territori més deprimit econòmicament de Catalunya -, davant la possibilitat de que la Diputació de Tarragona sigue governada per primera vegada en la història per un polític ebrenc. Un possibilitat real ja que ha estat Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) el partit que ha guanyat les eleccions per un ampli marge de vots, prop de 95.000 al conjunt de la demarcació, per obtenir 11 de les 27 places de diputat provincial que configuren la institució. Onze diputats provincials d’ERC als que, molt probablement, es sumaran els 8 de la segona força, Junts per Catalunya.
Totes les mirades estan situades per tant en el que pugui decidir la propera setmana la direcció política d’ERC, amb Oriol Jonqueras a la presó de Soto del real, Marta Rovira a l’exili, i el vice-president Pere Aragonés com a principal dirigent a la seu central del partit, al carrer Calàbria. Seran ells els que probablement decideixin si el president passa a ser, com caldria esperar, el flamant alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, o bé opten per l’alcalde de Torredembarra.
Una decisió que, si es basa en les xifres, s’ha de basar en aquestes resultats: Adam Tomàs, en rebre més de 6.000 vots en un municipi de 20.000 habitants, s’ha convertit en el més votat a la província de Tarragona, amb 16 regidors sobre 21, i un percentatge més que espectacular del 62% dels vots totals. El pot ajudar també que el republicà Pau Ricomà, amb 12.000 vots absoluts, serà molt probablement l’alcalde de la capital, Tarragona, amb un pacte amb JxT.

Vots absoluts
Descartat l’alcaldable d’ERC a Tarragona, resulta curiós veure com la premsa provincial (habituada al discurs centralista), no s’ha fixat com alternativa a Tomàs amb els candidats d’ERC a Reus, Valls o El Vendrell, que es tan molt lluny en percentatge, i que només en el cas de Reus, amb més de 7.000 vots absoluts, supera els registres assolits a la capital del Montsià. Amb que s’han fixat els mitjans és amb l’alcalde de Torredembarra, una població de 15.000 habitants, on el candidat Eduard Rovira ha aconseguit majoria absoluta amb poc més de 2.000 vots.
Val a dir també que un dels pocs arguments als que es pot agafar la direcció política d’ERC al Camp de Tarragona per demanar que la presidència de la Diputació sigue seua, són els vots absoluts. De fet, al web aquesta regional que suma les xifres de les 6 comarques del nord de la província destaca que “53.500 vots que ens han fet confiança”, amb titular i amb lletres grosses i destacades. 
Però les dades d’ERC a les Terres de l’Ebre han estat a les municipals tant contundents, que el pes dels números torna a caure pel seu propi pes: han estat 33.870 vots absoluts els que han anat a ERC al conjunt de les quatre comarques de l’Ebre (només 19.630 menys que al Camp de Tarragona).I això que les diferències demogràfiques i demoscòpiques són molt grans: a l’Ebre estem parlant d’un territori amb menys de 130.000 electors amb dret a vot, mentre que al Camp de Tarragona el cens és de 430.000 electors. Estadísticament la conclusió és rotunda: el vot que rep ERC a les Terres de l’Ebre és molt superior i fidel, i això que el territori està immers en un alarmant i intensiu procés de despoblament.


Clam creixent
Fonts properes a ERC de les Terres de l’Ebre han assenyalat a ebredigital.cat que cada dia que passa s’està generant un clam al territori, que veu en aquesta designació una gran oportunitat. “Estem notant un suport molt ferm. Una gran quantitat d’entitats econòmiques i socials ens demanen que traslladéssim a la direcció del partit, que ara és l’hora de l’Ebre, la qual cosa és un bon senyal”, es destacava, en el sentit de que “és el territori qui ho reclama, no és un tema de personalismes”.
Tant és així que el candidat ebrenc ha rebut explícit d’entitats socials i locals, com La Lira i la Fila, o Apasa, però també d’altres d’àmbit territorial i de gran prestigi, com la Cambra de Comerç o l’AECE, que també demanen “a la direcció d’ERC, que es fixe en l’Ebre perquè li toca. Tot el nostre suport a aquesta estratègia”, comentaven a aquest diari digital dos dels seus representants. I també en aquesta línia es manifestaven dos dirigents ebrencs d’UGT i CCOO, a més d’altres que ho han traslladat directament al possible candidat, cas “del gremi de constructors, ADEDE, o de les cooperatives d’oli i de les cambres arrosseres”, confirmaven les mateixes fonts.

El principi del procès
Cal recordar que la regional d’ERC a les Terres de l’Ebre porta ja gairebé dos dècades encadenant uns resultats electorals, que sempre són percentualment superiors als que aconsegueix el partit al Camp de Tarragona. Un fenòmen que es va començar a produir arran dels comicis que coincidien amb la lluita antitransvasament a partir de l’any 2000, quan ERC tenia al Camp de Tarragona el seu staff nacional, amb Josep Lluís Carod Rovira, Ernest Benach i Josep Bargalló.
Val a dir, per altra part, que no seria d’estranyar que Esquerra apostés per l’Ebre a l’hora de designar president de l’ens provincial, ja que ha estat un partit que ha donat passos decisius en aquesta direcció. Primer, reconeixent sempre, com ha fet sempre Carme Forcadell, o com ho fa ara el president del Parlament, Roger Torrent, que “el canvi polític que s’ha produït els últims anys a Catalunya va començar pel sud”, amb la lluita antitransvasament. Una guspira que després va generar el final del pujolisme (reconegut pel mateix Jordi Pujol), els governs tripartits, fins arribar a l’ampli domini republicà en les últimes eleccions.

 

EDITORIAL

“A punt per a la solidaritat inversa”

Si la direcció política nacional d’ERC pren la decisió encertada que ha de prendre, perquè tots els arguments assenyalen una única direcció racional, el 5 de juliol, dia en que es constituiran els plenaris de les Diputacions provincials, i s’elegirà els respectius governs i presidents, pot ser una dia important per al conjunt de les Terres de l’Ebre. Perquè un líder polític ebrenc pot fer-se càrrec de la direcció estratègica d’un ens que necessita mirar cap al sud, per configurar una única estratègia de futur que, d’altra banda, ja deixa prou avançada el president sortint, Josep Poblet.
Durant tot aquest mandat s’ha estat treballant per vincular el conjunt de la demarcació en una única estratègia econòmica: presentar tots els actius econòmics de la província com els d’una regió d’alt interès estratègic i econòmic, i en tots els àmbits: l’industrial, el de serveis o el turístic, motiu pel qual s’han celebrat moltes reunions amb la universitat, els tècnics de l’ens provincial, i també els alcaldes de les capitals de comarca i especialment aquells municipis que tenen més població, com Tortosa i Amposta.
És el moment de passar de les paraules als fets i si es comptava amb els alcaldes com a motors d’aquesta nova estratègia, perfectament un d’ells, el republicà Adam Tomàs, pot presidir aquest ens provincial. Segur que igual i amb la mateixa excel·lència que qualsevol altre candidat alternatiu dins de la formació política d’ERC, però amb més motivació segur perquè les necessitats del sud són més urgents encara de dinamitzar.
S’està actuant, i probablement negociant, amb molta cura, però malgrat que el candidat ebrenc ha dit que no demana res per a nivell personal, perquè no li cal, sí cal tindre clar que hi ha una gran oportunitat que s’ha de materialitzar i que és bona per a tots. Si el Camp de Tarragona vol integrar l’Ebre de forma completa i integral, la millor forma de fer-ho és demostrant-ho ara, posant en pràctica el que podríem dir-ne ‘solidaritat inversa’.
Ja fa 25 anys del mini-tansvasament a Tarragona. Ja ha fa prop de 20 anys que la marca turística Terres de l’Ebre està integrada al Patronat amb els pressupostos congelats. I ja ha tretze anys que la mateixa ERC ens va posar la mel als llavis presentant-nos un avantprojecte de llei que creava la Vegueria de les Terres de l’Ebre, vinculada a l’estatut de Miravet, que es va acabar carregant el Tribunal Constitucional.
Llavors es va crear una oficina jurídica a Tortosa com a primer pas de la voluntat descentralitzadora, però mai s’ha aplicat a la pràctica un percentatge de repartiment d’inversions, ponderat per habitant i per extensió, com en el seu dia es va pactar extra-oficialment. La Diputació de Tarragona té un pressupost anual de 156ME, i les Terres de l’Ebre pateixen un despoblament que la URV ha xifrat en més de 5.000 persones en només 10 anys. És aquest el primer i principal problema que té la província de Tarragona, part de l’estat espanyol en aquestes moments. I ho hem de corregir aprofitant l’oportunitat que han generat aquests eleccions municipals.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article