La fiscalia situa Salvadó dins la sala de màquines del procés pilotat per Junqueras

El ministeri públic creu que el procés va ser un “cop d'estat” violent i l'advocacia de l'Estat descarta la “violència estructural”

Terres de l'Ebre

El diputat i president del Consell Nacional d'ERC, Josep Maria Juvé, al costat del parlamentari Lluís Salvadó, durant la Conferència Nacional de la formació a la Farga de l'Hospitalet.
El diputat i president del Consell Nacional d'ERC, Josep Maria Juvé, al costat del parlamentari Lluís Salvadó, durant la Conferència Nacional de la formació a la Farga de l'Hospitalet. | cedida

El pròxim 12 de juny el judici del procés quedarà vist per a sentència després dels quatre mesos que ha durat la fase oral, i dels més de 600 dies en què nou dels dotze acusats han estat tancats en presó preventiva. La setmana passada les acusacions -Fiscalia, Advocacia de l'Estat i acusació popular de VOX- van exposar davant del jutge Marchena les seues conclusions definitives.

El Ministeri Públic va emetre un duríssim final al·legat qualificant de “cop d'estat” els fets de setembre i octubre del 2017. Els quatre fiscals es van ratificar en l'acusació per rebel·lió perquè es va tractar d'un atac “contra l'ordre constitucional” i que va necessitar la “violència física”, però “sense armes”, de la gent mobilitzada al carrer i de la connivència dels Mossos a través de l'operatiu de l'1-O que van considerar un “muntatge”. Per tot plegat, la fiscalia va considerar que el Govern, la mesa del Parlament i les entitats sobiranistes constituïen “una organització criminal”. 

Darrere d'este relat, el fiscal Javier Zaragoza va situar Oriol Junqueras com a “motor principal de la rebel·lió”, motiu pel qual demana la pena més alta de 25 anys de presó. “El processat Junqueras és un dels promotors més importants de l'execució d'estos fets delictius. Crec que és el motor principal de la rebel·lió, que va anar empenyent des de fa molt temps perquè esta situació arribés a produir-se”, va afirmar Zaragoza. 

Dins d'esta sala de màquines, el fiscal va situar els dos directors generals del Departament d'Economia dirigit per Junqueras. El secretari general de vicepresidència Josep Maria Jové i el d'Hisenda, el rapitenc Lluís Salvadó. “Eren els encarregats de tota la infraestructura i control del referèndum i creació de les estructures d'Estat”. Zaragoza va referir-se als ja famosos documents 'Enfocats' i l'agenda Moleskine trobats al despatx de Salvadó i la residència de Jové. Amb estos dos documents, les acusacions sostenen bona part de les seues tesis. En el cas de l'exdelegat del govern a l'Ebre, el fiscal esmenta entre els documents trobats al seu despatx un sobre amb les “175 mesures i 41 decrets en cas que la proclamació de la república catalana fos una realitat”.

Sobre l'expresidenta del Parlament, la xertolina Carme Forcadell, el fiscal Jaime Moreno la va considerar “un autèntic bastió” dins del Parlament perquè la mesa de la cambra aprovés “les normes per a donar cobertura legal malgrat que el Tribunal Constitucional les anava suspenent i anul·lant una a una”. Per a Forcadell, el Ministeri Públic demana 17 anys de presó per rebel·lió i malversació.  

Per la Fiscalia, a la concentració davant la seu d’Economia del 20 de setembre, a les mobilitzacions posteriors o a la mateixa jornada del referèndum de l’1 d’octubre, es van produir els episodis de violència “suficient” per a assolir els objectius dels acusats. “Els acusats sabien que això comportaria enfrontaments i els van admetre abans d'avortar la via unilateral, i a més van cridar la ciutadania a enfrontar-se”, va concloure el fiscal Moreno.

 

L’advocacia no veu violència

L’advocada de l’Estat, en canvi, va descartar de ple que els acusats haguessen planificat accions de violència organitzada com les que requerix el delicte de rebel·lió, perquè segons ella no era un dels “elements estructurals” del pla dut a terme pels acusats. De fet, va rebaixar els episodis esmentats pels fiscals a actes de “resistència passiva i també activa”. Per això, Rosa Maria Seone va defensar que se’ls condemne per sedició amb penes d’entre 12 i 7 anys, la meitat del que demana Fiscalia. L’advocada de l’Estat també va aprofundir en el paper de Forcadell. Considera l’expresidenta un dels elements clau pel seu paper durant el ple del 6 de setembre, quan es van aprovar les lleis de desconnexió i de convocatòria del referèndum. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article