L’any passat va obrir un compte de Facebook, per a començar a socialitzar el malestar provocat per la mosca negra, i ara, amb el repte de passar a pressionar l’Administració, la Plataforma d’Afectats per la Mosca Negra es constituirà formalment en associació, a partir d’una reunió a l’edifici del Centre de Dia de Benifallet, on viu, treballa i patix les picades del simúlid Josep Mestres, pagès i impulsor de la iniciativa. A més a més, l’associació començarà a caminar formalment amb el suport explícit de l’Ajuntament de Benifallet, que malgrat les tibantors derivades del 26M ha aprovat per unanimitat (PSC i ERC) una moció que reclama al Govern de la Generalitat que “garantisca el tractament de la mosca negra [amb larvicida BTI aplicat al riu] amb la dotació pressupostària corresponent perquè es puguen realitzar els tractaments durant la fase larvària i en la freqüència i cadència que els tècnics recomanen, atenent la urgència i l’afectació en la salut d’aquesta plaga”.
Tractaments retardats
Una reacció política al fet que enguany els tractaments van començar tard -no es va fer el primer fins al 30 d’abril- per la falta de pressupost general de la Generalitat per al 2019. A sobre, el fet que s’haguessen de prorrogar els comptes del 2018 no només ha endarrerit els tractaments sinó que ha impossibilitat un augment de la dotació pressupostària per a la lluita contra el mosquit i la mosca negra, com es va reclamar a l’hivern per part de la Delegació del govern a les Terres de l’Ebre i del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate), que és qui executa els tractaments.
La moció aprovada pel consistori d’un dels pobles que més patix l’acció de la mosca negra també reclama “un estudi tècnic, rigorós i exhaustiu sobre la plaga i el seu tractament, i també sobre la seua prevenció i atenció, i posar-lo a disposició dels ajuntaments”, així com “informar d’estos estudis a la ciutadania mitjançant xarrades”. La ciutadania s’entreveu farta i alhora resignada, però Mestres confia que la nova plataforma passe a l’“acció directa” i “assenyale amb el dit qui ha fet negligència administrativa”. Mestres avança que reclamaran explicacions i responsabilitats al Departament de Territori i Sostenibilitat, i que no descarten cap via de combat. Com a pagès constata que ha de fer la faena del camp quan fa més calor -un contrasentit amb vista a l’estiu imminent- per a minimitzar l’acció de la mosca negra, que està convertint en un malson les faenes agrícoles -i l’oci a l’aire lliure a les hores de menys calor- en molts municipis de l’eix de l’Ebre. Resulta simptomàtic que formaran el nucli principal de la nova plataforma gent de Rasquera, el Pinell, Ginestar, Móra d’Ebre, Benifallet, Xerta i Tortosa, tot i que les molèsties són equiparables també a altres pobles com Tivenys, Aldover, Miravet, etcètera.
L’associació està oberta a tothom que compartisca la idea que ja és hora d’aixecar la veu, 14 anys després que a la Delegació del Govern a l’Ebre es constituís una comissió tècnica per a lluitar contra el Simulium erythrocephallum, però que els tractaments hagen avançat entre les dificultats econòmiques, administratives i naturals: els cabals del riu molt pobres afavorixen la proliferació de les larves a les algues que afloren i els cabals molt elevats impedixen el tractament eficient amb BTI. Unes coses per les altres, el cas és que a la problemàtica no se li ha acabat d’atorgar la magnitud que tenen ja interioritzada els veïns dels pobles més afectats.
