El foc, la música, els coets i la coca de Sant Joan són els ingredients imprescindibles per a celebrar una bona revetlla i donar així l’inici del solstici d’estiu, malgrat que transcorre un parell de dies abans. Tot i que no es coneix amb exactitud els orígens d’esta festa, tan arrelada als Països Catalans, són molts els qui consideren la celebració de la nit més curta de l’any d’origen pagà. És per això que són diferents les maneres de celebrar la data, amb una gran varietat de fets, creences, pràctiques i rituals que es duen a terme arreu del territori català, però també d’Europa.
La festa però ha arribat als nostres dies amb una explicació cristiana, que celebra el naixement de Joan Baptista. L’explicació de les fogueres vindria perquè el seu pare, Zacaries, va anunciar la notícia del nounat encenent-ne una. Malgrat tot això, totes presenten el foc com a element imprescindible, majoritàriament present en format de fogueres en carrers i places als municipis catalans. Tradicionalment, la festa ha tingut també un caràcter comunitari, pel fet que tot el veïnat, i sobretot la canalla, aportava mobles vells o objectes inflamables per a la foguera. Al voltant d’esta també es duen a terme tota mena de rituals perquè porten sort durant tot l’any, com ara saltar-la pel damunt, ballar al voltant en forma de rotllana, trepitjar les brases… Totes d’origen molt antic, davant la creença dels seus poders màgics, purificadors i de protecció. Tot i que aquí a les Terres de l’Ebre aquesta és la forma que més coneixem de celebrar la festa, en altres indrets de Catalunya ho celebren amb “les falles”, una festivitat que dura des de mitjans de juny a mitjans de juliol, amb la nit de Sant Joan com a punt més àlgid.
Un costum arrelat a molts municipis dels Pirineus, on un grup de persones baixen des de la muntanya les falles, uns troncs de pi i ple de teies, que porten enceses a coll fins a la plaça del poble. Un cop arribats, les apilen totes per a formar una foguera que dura tota la matinada encesa. Aquí o allà tampoc hi falten els coets i elements pirotècnics, sobretot a les hores prèvies de l’encesa de la foguera. Aquest costum està relacionat també en la creença que el seu soroll allunya els mals esperits.
El menjar també esdevé un element que aconseguix agrupar famílies i amics. Com tota festa no pot faltar un àpat característic. En este cas trobem el dolç de la coca de Sant Joan, una pasta arrodonida, que recorda el sol, i que es guarneix amb fruita confitada, pinyons i llardons. El pas del temps ha fet sorgir noves varietats, com les farcides de nata o crema. Els experts recomanen que es faci la pasta el mateix dia que es vol consumir per gaudir-ne d’una millor qualitat i gust. És per això que el gremi pastisser ja treballen per elaborar les coques de matinada o el mateix dia a primera hora del matí. Com a curiositat, la forma allargada d’estes postres prové de la tradició que diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, és a dir, ha de ser el doble de llarg que d’ample.
No podem obviar que hi ha un altre element que marca la festivitat: l’aigua. Com diu la dita “Per Sant Joan, el primer bany”. I és que també existix la creença que durant esta nit l’aigua assolix virtuts màgiques i curatives a la mitjanit o matinada, ja siga a la mar, en llacs o tolls.
Siguen quines siguen les creences, el cert és que la nit de Sant Joan ha esdevingut una nit per a passar-ho bé en família o amics, una data de retrobades per donar la benvinguda a l’estiu.
