La gestió del bosc i l’agricultura, etern compte pendent

L’abandonament dels boscos i d’antics camps de conreu propicia l’expansió de grans incendis com el de la Ribera d’Ebre.

per Francesc Millan, Andreu Prunera

Terres de l'Ebre

Imatge on s’aprecia que alguns camps llaurats es van salvar de l’incendi
Imatge on s’aprecia que alguns camps llaurats es van salvar de l’incendi | Núria Caro

Els experts ho van advertir ràpidament. A banda de la sequera i de les condicions especialment adverses de la setmana passada, la situació d’abandonament en què es trobaven els boscos afectats pel greu incendi a la Ribera d’Ebre va ser un factor clau per a entendre la voracitat de les flames.

La falta de manteniment d’hectàrees i hectàrees de zones forestals és una realitat a les Terres de l’Ebre, però també en molts altres punts de Catalunya. 

Fa uns anys, moltes d’aquestes zones boscoses eren camps agrícoles, o si més no, terrenys on hi havia certa activitat agrícola. Amb el temps, i especialment en el cas de la comarca ebrenca, els pagesos han anat deixant de treballar la terra i el bosc ha fet acte de presència. “És un problema de llarg recorregut”, apuntava, en declaracions al diari ARA Marc Talavera, doctor en biologia per la Universitat de Barcelona i especialista en agroecologia. “Actualment, el treball agrícola està molt poc valoritzat, és difícil treure’n rendiment econòmic i, com a conseqüència, els agricultors opten per abandonar-lo”. El preocupant despoblament que viuen les Terres de l’Ebre, doncs, també es traduïx en un escàs manteniment de terrenys, la majoria dels quals són de propietat privada. 

I quan això passa, l’equació és fàcil d’entendre: sense manteniment, creix la densitat d’abres, prolifera la malesa i la brutícia, i tot plegat es converteix en autèntic combustible en cas d’incendi, que facilita la propagació de les flames a una velocitat de vertigen i, per tant, en complica l’extinció. “El nord de la Ribera d’Ebre té molta superfície de boscos abandonats, on hi ha una quantitat considerable de sotabosc sec que no necessita gaire per començar a cremar”, coincidia Guillem Argelich, tècnic forestal del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate). Argelich afegia que ara per ara, i de nou degut a la sequera, les fortes calors i l’abandonament dels boscos, “la majoria dels boscos de les Terres de l’Ebre estan preparats per ser víctima d’incendis molt difícils d’extingir”. 

Aquest panorama no és difícil de corroborar: les imatges que arribaven de l’incendi a la Ribera d’Ebre mostraven una zona inhòspita, seca, sovint de difícil accés, on predominaven els boscos densos, principalment de pi blanc, i els barrancs. El paisatge, doncs, xoca amb les mesures que s’aconsella implantar per a evitar la ràpida propagació de les flames. Entre d’altres, arreglar camins perquè hi puguen passar els equips d’emergència, posar punts d’aigua i crear les anomenades àrees estratègiques, petites clarianes que actuen de tallafoc i permeten als bombers atacar l’incendi.

La situació, doncs, evidencia un cert qüestionament sobre els plans de prevenció d’incendis a Catalunya. També en declaracions al diari ARA, Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, admetia una certa ineficiència dels programes de previsió. “Les ganes i la voluntat crec que hi són, però falten els recursos i el pressupost”.  

Els experts coincidixen a dir que la resposta ràpida pot ser un pla que garantisca neteja més efectiva d’estes zones, tant les públiques com les privades. Però que això no és suficient. Talavera, per exemple, va una mica més enllà en un article d’opinió publicat en el seu blog personal i titulat ‘Tots som piròmans’. “S’ha de tenir molt clar que fa dècades que les polítiques agràries, alimentàries, econòmiques i de gestió territorial són els ingredients perfectes perquè hi haja incendis com el d’avui”, denuncia en l’escrit, on apunta que la millor solució és treballar perquè als agricultors de les àrees rurals els surta a compte cultivar la terra. “Viure de la pagesia, en este país, és molt complicat perquè ni consumidors ni administracions valorem prou els seus productes, i perquè tampoc som conscients que escollint un o altre producte estem escollint també com volem que siguen el territori que ens envolta”, recordava. Per exemplificar-ho, explica un cas que, precisament, toca de ben a prop l’agricultura de les Terres de l’Ebre: “Si les polítiques del lliure mercat permeten que les taronges de Sud-àfrica siguen més econòmiques que les de la Ribera d’Ebre, és evident que per vuit cèntims el quilo ningú de nosaltres tampoc cultivaria taronges”. Llavors, el pagès, molt probablement, acabarà renunciant a aquell camp de tarongers perquè no en podrà traure rendiment. El terreny correrà el risc de quedar abandonat, el bosc creixerà i es tornaran a reunir els ingredients idonis perquè, en cas d’incendi, el foc creme moltes més hectàrees de les que cremaria si aquells tarongers hi fossen.

 

Reunió, dissabte a flix

El president de la Generalitat, Quim Torra, es va comprometre sobre el terreny de l’incendi a tirar endavant un “pla de xoc” per poder abordar una sèrie d’accions per a donar suport als agricultors i ramaders de la zona, i treballar també en una reforestació planificada per a evitar la propagació de grans incendis.

Està previst que el propi Torra presideixi la reunió, a la seu del Viver d’Empreses de Flix i que hi participin també els alcaldes i alcaldesses dels vuit municipis afectats, així com també altres administracions com la Diputació de Tarragona o el govern de l’Estat.

La consellera de presidència, Meritxell Budó també ha detallat que es coordinaran entre les conselleries d’Interior, Agricultura i Economia, així com amb diputacions i delegacions de l’estat espanyol, per donar una resposta conjunta de les administracions a les peticions del territori. “Amb prudència, cal començar a assentar les bases sobre com coordinar-nos i tirar endavant”, destacava Torra.

Els Agents Rurals han treballat durant tota la setmana sobre el terreny per tal de valorar els danys que ha ocasionat l’incendi. Per la seua banda, l’Ajuntament de Flix ha posat a disposició dels veïns un formulari per tal de tenir un primer inventari dels desperfectes que ha ocasionat el foc, principalment a camps de conreu i infraestructures de reg.

Durant la reunió de dissabte es debatrà també la possibilitat de declarar els terrenys de l’incendi com a zona catastròfica, una petició que feia l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, tan bon punt es va donar per controlat el foc de la Ribera.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article