L’arqueologia unix jóvens de diferents països en un camp de treball a Campredó

Jóvens d'entre 18 i 25 anys han estat treballant en les restes arqueològiques de la casa del Prat, que són la continuació dels treballs iniciats l'any passat

per Clàudia Ruiz

Terres de l'Ebre

La casa del Prat de Campredó ha tingut durant més de 10 dies uns convidats especials
La casa del Prat de Campredó ha tingut durant més de 10 dies uns convidats especials | Núria Caro

La casa del Prat de Campredó ha tingut durant més de 10 dies uns convidats especials. Des del 24 de juny es troben al seu jaciment arqueològic nois i noies, d’entre 18 i 25 anys, que han decidit passar dos setmanes de les seues vacances d’estiu en una experiència de voluntariat i formació.

Es tracta d’un dels camps de treball que organitza a Catalunya l’Agència Catalana de la Joventut - Direcció General de Joventut i, en este cas, Obre’t’ebre ha estat l’entitat gestora i ha comptat amb el suport de l’Ajuntament i entitats de Campredó.

El grup està format per 15 jóvens que presenten una gran varietat de nacionalitats: dos noies russes, dos més d’italianes, dos eslovacs i la resta de França, República Txeca, Mèxic, Corea del Sud i Grècia. Però al grup també s’hi ha acabat integrant un noi de Deltebre.

“Al principi eren molt tímids i els costava interactuar entre ells, pel fet que ja venien de dos en dos amb amics o amigues, i sempre es veia un grupet reduït. Però ara realment són un gran grup i fan molt bona faena” destaca el director del camp de treball, Jordi Garcia, que conviu durant tota l’estada, les 24 hores del dia, amb ells.

Durant les 5 hores diàries que destinen durant el matí a les excavacions es dediquen a continuar el treball que ja va iniciar el camp de treball de l’estiu passat: “Primer hem desbrossat la zona, que es trobava plena de matolls i després hem anat buscant les estructures que es troben al recinte emmurallat”, comenta l’arqueòleg del jaciment, Òscar Curulla. Tot i que encara falta molt per descobrir que serien les restes d’esta estructura, tot els fa pensar que es podria tractar de compartiments interiors, com una quadra o un pati d’armes, però a mesura que avancen els treballs, i veuen que es tracta d’unes estructures d’una altura considerable, els trontolla esta suposició. Mentre desbrossen per capes l’estratigrafia del recinte, van trobant diferents objectes de ceràmica: segons a quin nivell s’ha trobat un element, s’establix la seua antiguitat. “Però per a arribar als nivells fundacionals d’este recinte es necessiten moltes més campanyes d’excavacions”, assegura l’arqueòleg. Per ara es coneix que la torre és d’origen templer, posterior a l’expulsió dels àrabs de la ciutat de Tortosa.

Cap dels jóvens que hi ha treballat allà estos dies havia fet mai tasques d’arqueòleg. Un és enginyer, l’altre té estudis d’informàtica, l’altra és química... “Han vingut sense nocions d’arqueologia i ho han après tot aquí. Per això el primer dia vam fer una introducció a l’arqueologia de camp, simultàniament en una visita guiada a la zona perquè coneguessen el lloc on s’anava a treballar” explica Curulla. A més, cada dia els ensenyen a dur a la pràctica diferents aspectes del dia a dia d’un arqueòleg, com és el dibuix, la topografia o la fotografia de les restes trobades. “Per a ells és una cosa molt nova, alguns van arribar amb el concepte d’una excavació de persones que només treballen amb uns pinzells però arriben aquí i veuen que és un treball més dur i físic. Però en tot moment s’han interessat a conèixer el terreny i han preguntat molt per tot allò que fem” comenta l’arqueòleg.

Yagmur Cosar, una jove de 19 anys i estudiant de Relacions Internacionals, ha vingut des d’Ankara, Turquia, a participar en este camp de treball: “M’ha impulsat les ganes de conèixer gent de diferents països i el fet d’experimentar el treball en grup amb gent que no conec i fora del meu país”. De fet és el primer camp de treball al qual assistix i assegura que ha escollit este perquè es realitzen altres activitats durant la tarda i li agrada la cultura del país. “El que més m’ha agradat és que treballem tots plegats en un mateix espai per a assolir un objectiu comú”, destaca l’estudiant. Malgrat que recomanaria l’experiència als seus amics i amigues per a “emportar-se molt d’aprenentatge a la maleta” a la pròxima escolliria un de diferent al camp de l’arqueologia “per a descobrir altres temes i tipus de camps de treball”.

Interacció amb el poble de Campredó Quan arriben les 12 h el grup de jóvens agafa les bicicletes i des d’esta torre es dirigixen a la piscina municipal. Al voltant de les 13.30 h es posen a dinar el que han preparat el grup encarregat aquell dia de cuinar. I a partir de les 17 h comencen les activitats de lleure. En alguns casos els ha permès conèixer les entitats del municipi, fer excursions per les Terres de l’Ebre o participar en el campus d’estiu del poble per a parlar amb els xiquets i xiquetes en anglès. “Volem que es creen complicitats amb els veïns i veïnes”, justifica el president de l’EMD, Damià Grau, que comenta que estos  dies ha estat força exòtic per a la població veure pel carrer gent vinguda de Corea del Sud o Mèxic.

Per això ja han preparat l’activitat de percussió corporal, que es farà durant este cap de setmana a la fira Mestralia, perquè el grup s’involucre en la festa i hi participe activament.
El fet de proposar el camp de treball a l’estudi arqueològic ve de la motivació que té el consistori per “aixecar consciències en el tema arqueològic del jaciment de la casa del Prat i aconseguir que la gent veja més enllà que la coneguda com a torre del caragol”. Afegix que estan il·lusionats amb el projecte, però que “falten recursos per a donar continuïtat als camps de treball i en una excavació arqueològica que ho pose tot al descobert”. Per això Grau ja ha avançat que el tornaran a proposar com a camp de treball l’any vinent.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article