L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idecé), que ja tutela el projecte LIFE Migratoebre per a la reintroducció de l’esturió i la recuperació d’altres peixos migradors al tram final de l’Ebre, participa d’una nova proposta de projecte LIFE Natura a la Comissió Europea, que dona continuïtat a l’actual projecte, però que suma com a socis l’associació francesa MIGADO -que ha permés portar quatre esturions mascles a la seu de l’IRTA de la Ràpita en el marc del Migratoebre- i el govern francès. En concret, la nova iniciativa planteja la Recuperació de la migració de l’esturió europeu i altres peixos diàdroms als rius Ebre i Garona-Dordonya, i s’anomena LIFE Migrafishfree.
Este projecte es preveu dur a terme a Catalunya i a la regió francesa de la Nova Aquitània, al sud-oest de França, entre el setembre del 2020 i l’agost del 2024. Amb un pressupost total estimat d’1.622.387 euros, s’espera que la Comissió Europea en finance com a mínim el 60%.
Si el projecte LIFE Migrafisfree és acceptat -ha de superar una primera criba al setembre-octubre-, estarà compost per un consorci internacional amb socis catalans i francesos coordinat per l’Idecé. Els beneficiaris associats seran el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, amb la participació de les universitats de Vic i de Catalunya; el Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que inclou el Parc Natural del Delta de l’Ebre; MIGADO: Association Migrateurs Garonne Dordogne Charente Seudre; el Centre d’Aqüicultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) a Sant Carles de la Ràpita; la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat; la Fundació Catalunya-La Pedrera i el Ministeri de Transició Ecològica francès, a través de la Direction régionale de l’environnement de Nouvelle-Aquitaine.
El LIFE Migratishfree pretén la recuperació d’algunes de les espècies diàdromes (que es mouen entre el riu i la mar) de peixos migradors que estan més en perill d’extinció a Europa, indicadores de l’estat ecològic de les aigües dolces europees i també amb una gran rellevància social i cultural: l’esturió europeu (Acipenser sturio), espècie de paraigües per a tots els peixos migradors, i altres espècies en perill com la llamprea marina (Petromyzon marinus), l’anguila europea (Anguilla anguilla), la guerxa (Alosa alosa) o la saboga (Alosa fallax). Tant la llamprea com l’anguila i la saboga ja eren també objecte teòric del Migratoebre, més centrat però en els estudis sobre la viabilitat de la reintroducció de l’esturió i la supressió de barreres físiques: continua pendent la instal·lació d’una rampa a l’assut de l’Ebre.
El nou projecte mirarà de minimitzar el risc de l’entrada de peixos als canals hidroelèctrics i de regadiu i prioritzarà el seguiment dels peixos i l’adopció de mesures per a reintroduir-los com a espècies autòctones a sectors inclosos a la xarxa europea Natura 2000. Desenvolupar un poblament viable d’esturió europeu al riu Ebre, com a continuïtat irrenunciable d’un Migratoebre que n’ha intentat posar els fonaments, o facilitar que l’anguila es distribuïsca altra vegada des del delta de l’Ebre fins al Pirineu, són dos dels objectius específics d’este nou programa. També es vol reduir la interacció d’estes espècies amb les espècies invasores.
