Els regants, sobretot la comunitat de la Dreta, i Sercosa, l’empresa que explota el salt hidroelèctric de l’Assut de l’Ebre, ja van rebutjar un elevador de peixos, que requeria un cabal de crida, per por a que afectés les seues respectives concessions d’aigua, i ara tampoc no han vist mai amb bons ulls el projecte alternatiu: una rampa de més de 200 metres, una iniciativa que l’Idecè fa més de dos anys que tramita i que la CHE encara no ha resolt, davant l’oposició dels dos usuaris de l’Assut i també de l’Ajuntament de Xerta, que patix per l’afectació de les obres de la rampa a l’antic molí fariner. Els principals arguments en contra són l’impacte d’una obra que l’alcalde de Xerta, Roger Avinyó, considera “faraònica” i fonts de la hidroelèctrica, desproporcionada. Els regants de la Dreta, a més a més, diuen que els afectarà la captació, sense explicar com.
Els detractors també denuncien que puga dixar de baixar aigua per la cresta de l’assut, ja que la rampa implica concentrar uns 8 metres cúbics per segon d’aigua per a impulsar un cabal contracorrent. El cas, però, és que la connectivitat és un requisit que imposa la normativa europea de rius i és d’obligat compliment, i que la rampa és una peça clau per a culminar la reintroducció de l’esturió. Els responsables del programa, el Migratoebre, avisen que la Comissió Europea, com a principal font de finançament, està “decebuda amb l’actitud dels usuaris de l’assut i de l’administració catalana”. La CHE està pendent d’un informe de l’ACA per resoldre la qüestió en un sentit o en un altre.
La història de la controvèrsia i les opinions de tots els actors implicats, a l’edició en paper.
