A pràcticament tan sols un any per a la disputa dels Jocs Olímpics de Tòquio, les Terres de l’Ebre compten amb un grup d’esportistes que mantenen fonamentades opcions de viatjar al Japó per a ser presents en la competició més important i de major prestigi mundial. A la passada edició de Rio de Janeiro el 2016, van participar-hi Sònia Franquet, Aina Cid, i els germans Pau i Xavi Vela, que podrien repetir.
Aina i Virgina, favorites
El rem sembla que tornarà a estar representat com a Rio de Janeiro. Aina Cid té moltes possibilitats de tornar a competir a la cita olímpica, en esta ocasió formant parella amb Virgínia Díaz en el dos sense timoner. A la remera ampostina no sembla haver-li afectat massa, en l’aspecte esportiu, el canvi de companya, després de la retirada d’Anna Boada, amb la qual va competir a Rio per a aconseguir el diploma olímpic. En tot just un any, el nou tàndem entre Aina i Virgínia sembla del tot adaptat i en clara línia ascendent de rendiment. Els resultats han arribat més ràpidament del que es podia suposar, amb la consecució el mes de juny de la medalla d’or en el Campionat d’Europa absolut, disputat a la ciutat búlgara de Plovdiv. Este mes de juliol també van ocupar una meritòria cinquena plaça en la tercera i última regata de la Copa del Món a Rotterdam.
La parella de la selecció espanyola sembla arribar en un bon moment de forma al decisiu Mundial, que es disputarà a Linz Ottensheim (Àustria), a prop de la frontera amb Txèquia, del 25 d’agost a l’1 de setembre.
Si es complixen els pronòstics i no hi ha sorpreses d’última hora, Aina i Virgínia han d’aconseguir una de les 11 places que es poden obtenir en el mundial per a viatjar a Tòquio, en cas contrari tindrien encara una última opció en la regata de qualificació mundial, que es disputarà del 17 al 20 de maig a la ciutat suïssa de Lucerna, on s’atorgaran les dos últimes places, per a un total de 13 que obtindran el passaport per a Japó.
Xavi i Pau Vela, components de la selecció de Brasil
Les mateixes places estan previstes en la mateixa modalitat masculina del dos sense timoner, on els germans Pau i Xavi Vela, amb la doble nacionalitat, buscaran la seua classificació amb la selecció brasilera. La parella tortosina tindrà la seua opció al Mundial d’Àustria, i un últim recurs al Preolímpic de Lucerna. Tots dos volen repetir participació olímpica després d’haver estat als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, encara que en el cas de Pau ho va fer amb la selecció espanyola en el dos sense timoner amb Alex Sigurbjörnsson, que en esta ocasió, tot i que seguix en actiu no forma part del combinat hispà, i està més centrat en la seua formació laboral. Xavi va tindre com a company el brasiler Willian Giaretton.
Pau i Xavi competixen junts des de fa uns mesos, i van aconseguir el primer èxit amb el primer lloc el passat mes de maig als Campionats de Brasil. També van participar en la Copa del Món a Poznan (Polònia), que va acabar en onzena posició. Abans del mundial afronten un altre repte esta setmana amb la disputa dels Jocs Panamericans, en els quals són una de les principals opcions de medalla per part de Brasil.
El repte de tornar a repetir de Sònia Franquet
Busca també la classificació per a participar en els que serien els seus quarts Jocs Olímpics consecutius, després de Pequín, Londres i Rio de Janeiro on va obtenir diploma, i és a més la primera esportista de la selecció espanyola a obtenir la classificación i on va estar a les dos modalitats de 10 i 25 metres. En esta ocasió, la situació ha canviat i la seua presència en terres nipones s’ha complicat moltíssim. La tiradora d’Ascó ha quedat descartada en la modalitat de 25 metres, on tan sols Mercedes Soto pot classificar-se en l’Europeu de Loneto (Itàlia), en el qual no estarà Sònia per no haver aconseguit la classificació. La seua principal basa és en els 10 metres, i com a absent en la Copa del Món de Rio de Janeiro a l’agost, la seua única possibilitat serà l’Europeu que es disputarà a finals del mes de febrer del 2020 a Wroclaw, i després al mes de maig, el preolímpic on quedaran tan sols 1 o 2 places. Més difícil serà classificar-se en la modalitat mixta d’equips, on hauria d’accedir per la via individual acompanyada de la classificació d’un component masculí de la selecció, fet que de moment tampoc s’ha produït.
Sònia, a més, està tenint problemes d’adaptació després de canviar d’arma, i tot i que utilitza el mateix model que en els Jocs Olímpics de Londres, en aquella ocasió va competir amb dispositiu mecànic, i ara n’utilitza un d’electrònic, i s’està plantejant l’opció de tornar a canviar de pistola abans d’afrontar les competicions del Gran Premi de Munic i Innsbruck, que li serviran de preparació per al decisiu repte de l’Europeu a Polònia.
Llorenç Sales, buscant d’obtenir la marca mínima
Laia Forcadell va ser l’última atleta de les Terres de l’Ebre que va competir en uns Jocs Olímpics, va ser a Pequín el 2008 en els 400 metres tanques, una fita que ara intenta aconseguir el galerenc Llorenç Sales. El migfondista de la Unió Atlètica Montsià és a segon i mig dels 3 minuts i 35 segons que ha estipulat com a mínima olímpica la Federació Internacional d’Atletisme, encara que la via del rànquing és una altra forma d’accés.
De moment, el seu primer objectiu és classificar-se per al Mundial de Doha este estiu. Per a accedir als Jocs Olímpics tindria fins al 30 de juny del 2020. En estos moments a l’Estat espanyol, estan en possessió de la mínima Adel Mechaal (la va aconseguir a la Diamond League de Lausanne amb 3.33.41) i Kevin López (a la mateixa prova, amb 3.34.83). Poden acudir a Tòquio 2020 un màxim de tres atletes per país i prova.
Un altra oportunitat per a Llorenç Sales, que està alternant amb bon rendiment les proves de 800 i 1.500 metres, serà el Campionat d’Espanya a l’aire lliure, que es disputarà el 31 d’agost i 1 de setembre a la població alacantina de la Nucia.
Un gran futur al davant Les germanes rapitenques Carla i Marta Munté Carrasco del Club Nàutic Cambrils, formen part de l’equip preolímpic espanyol de la classe 49erFX de vela.
Les seues opcions passen sobretot pel Mundial de Nova Zelanda (del 29 de novembre al 8 de desembre), on hi haurà sis places en joc -Espanya ha de guanyar encara-, o posteriorment pel preolímpic continental europeu, ja el 2020.
La classificació és per país, cosa que en cas d’aconseguir-la Espanya, les Munté es jugarien després ser a Tòquio juntament amb les parelles Tamara Echegoyen/Paula Barceló i Patrícia Suárez/Nicole Van der Velde, en un altre duríssim procés de selecció.
Carla i Marta, amb un prometedor i brillant passat a la classe 29a, en la qual es van proclamar campiones del món el 2014 i subcampiones universals i d’Europa el 2015, afronten esta recta decisiva després d’aconseguir el bronze sub-23 a l’Europeu a Weymouth (Anglaterra).
Molt complicat té també l’objectiu Àngel Fabregat
El tirador de la Sala Esgrima Amposta, sense opcions a la competició individual, li queda la possibilitat d’estar a Tòquio com a component de la selecció espanyola per equips, tot i que l’eliminació a la primera ronda en el passat Mundial de Budapest davant Estònia, un dels rivals més directes, representa un seriós obstacle per al combinat hispà, tot i que Fabregat va ser l’únic component que va acabar amb una estadística positiva en els diferents enfrontaments, amb sensacions no gaire positives per part dels tiradors del conjunt espanyol.
Espanya ocupa en l’actualitat el catorzè lloc en el rànquing mundial de la FIE, i obtenen la classificació olímpica els quatre primers i el país més ben posicionat del rànquing de cada continent, sempre que estiguen entre la cinquena i setzena posició. Són un total de vuit places i en cas que algun continent no tinga cap equip entre els 16 primers, la seua vacant l’ocuparia l’equip millor classificat del rànquing mundial. La classificació per equips té, a més, el premi d’aconseguir tres places directes per a la prova inidividual. A Espanya li queda la disputa de les cinc proves de Copa del Món, la primera el 7 de desembre a Berna (Suïssa), seguint el 10 de gener amb la de Heidenheim (Alemanya).
