El Pla de fosses de la Generalitat ha obert, en els últims dos anys, 21 fosses comunes i s’han pogut recuperar 292 cossos d’excombatents. Gràcies a l’encreuament de dades genètiques ja s’han pogut identificar els cossos de set individus i lliurar-les a les seves famílies.
Des de la restauració de la democràcia, l’any 1975, s’havien obert a Catalunya un total de 28 fosses i s’havien recuperat 58 cossos. Ara, el Govern tira endavant un nou pla pel qual este mes de juliol s’ha treballat en les fosses comunes de Caseres i Batea, en dos espais importants de l’oblidada batalla del riu Algars, on els republicans defensaven la frontera catalana de les tropes dels nacionals. En el cas de Caseres, han aparegut dos cossos, i un tercer que també ha aparegut en una finca propera, mentre que a Batea no s’hi han trobat restes humanes. Ara, als tres cossos que s’han recuperat a Caseres s’hi farà un estudi genètic complet i s’encreuaran les dades amb les anàlisis del banc d’ADN de la Generalitat -on hi ha les dades genètiques de persones que busquen algun familiar desaparegut– i, si el resultat es concordant, es podran lliurar a la seva família.
La primera fossa comuna que es va obrir a les Terres de l’Ebre va ser al desembre del 2017 i hi van aparèixer més de noranta cossos de soldats, víctimes de la Batalla de l’Ebre, en una zona propera a un hospital de sang.
Les properes fosses on el govern treballarà són a Salomó, al Tarragonés, i Foradada i a la Noguera.
La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, ha assegurat en declaracions a la Cadena SER que se sent satisfeta amb la feina que s’està fent des del Departament de Justícia per a tirar endavant la recuperació dels cossos dels excombatents a la guerra. “Cal que les famílies que busquen algú es facen les proves genètiques, i sempre és millor amb parents de primer nivell, com fills o germans, que no un nebot”.
D’altra banda, el president del banc d’ADN dels desapareguts de la Guerra Civil a Catalunya, Roger Herèdia, ha reconegut que “les polítiques de memòria han rebut un gran impuls en els últims anys, des de l’arribada del conseller Romeva al govern”. Tot i això, Herèdia ha lamentat que “el treball és lent”, ja que s’han obert una vintena de fosses en els últims dos anys i es calcula que hi podrien haver a Catalunya més de 500 fosses arreu del país.
En este sentit, Herèdia proposa “unes polítiques de memòria més obertes, participatives i transparents”, i assegura que “s’hauria de comptar amb la participació d’universitats, entitats, associacions de memòria històrica i també administracions com ajuntaments, consells comarcals i diputacions”. “D’esta manera, hi hauria més actors implicats i podria ser més àgil la identificació de les fosses, l’obtenció del finançament i l’execució dels treballs”, afegix Herèdia
