La mosca negra s’estén pels rius espanyols amb aigües depurades

Aragó, Madrid, València, Múrcia i la Rioja, altres zones afectades

per Redacció N.B.

Terres de l'Ebre

Detall d’una mosca negra.
Detall d’una mosca negra. | imatges d'arxiu

La mosca negra, lamentablement ben coneguda a les poblacions del tram final de l’Ebre, comença a tenir també la condició de malson en altres punts de la geografia estatal, en multiplicar-se sense control en cursos mitjans i baixos de rius amb aigües netes com a conseqüència de l’acció de depuradores, però a la vegada sense la suficient qualitat d’aigua perquè hi prosperen espècies -com ara insectes aquàtics- que en serien depredadores.

Una informació recent del diari El País afegia el que ja es coneix: que la modificació de les condicions ambientals dels rius han creat un escenari perfecte perquè cada vegada hi haja més macròfits, hàbitat idoni per a la reproducció de la mosca negra. “És com si estiguéssem edificant per a elles milers d’apartaments i cases de primera qualitat”, descriu en declaracions al mateix rotatiu Óscar Soriano, científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). 

En estes condicions òptimes, les mosques es propaguen no només pel Segre i l’Ebre, sinó també per Madrid, Aragó, València i ara també per Múrcia i La Rioja, tot i que el cas ebrenc és el més important en disposar la plaga de molts quilòmetres de riu. Soriano estudia el creixement del simúlid a la Comunitat de Madrid. “El 2011 van començar els problemes al riu Henres i ara ja han arribat al Manzanares, el Jarama i el Tajo”, constata. La solució per a minimitzar els efectes és la mateixa que a les Terres de l’Ebre: BTI per a matar les larves al riu.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article