“Farem Àrees de Regeneració Urbana a l’absis de la Catedral i al carrer Sant Domènec”
Pregunta: Què destacaria del programa de festes d’enguany?
Resposta: L’objectiu és que tornen a ser unes festes molt participades. Hem consolidat un model molt participatiu amb actes per a tots i gratuïts. Tots els públics es poden sentir representats en la Cinta.
P: Ja ningú qüestiona el model de cinc dies?
R: No tenia massa sentit fer deu dies de festa al setembre. Cap ciutat important del país ho té. L’actual és un model que condensa els actes però que dona per a molt.
P: I en esta condensació, amb què es queda vostè, com a alcaldessa? Amb quin acte o amb quina vivència?
R: Soc molt tradicional. Ma mare i ma filla es diuen Cinta i per a mi el dia més important és el de l’entrada de la Cinta a la Catedral, però també m’agrada molt la proclamació de la reina.
P: Quin balanç fa dels dos primers mesos del seu equip de govern en solitari?
R: Estic molt contenta de com estan treballant els regidors, atenent que només són set i que cinc dels set són nous i havien de posar-se en la dinàmica de les seues àrees i porten moltes àrees cadascun. Estic satisfeta de com s’està gestionant la ciutat dintre de les dificultats.
P: Quines són estes dificultats? Continua pensant que es pot governar Tortosa amb només set regidors?
R: És evident que cal treballar molt més, a l’hora de preparar una comissió o un ple, però jo ja m’havia caracteritzat per a parlar amb tots els grups, també els que no estaven al govern. Pel meu pas pel Parlament sé què significa estar en minoria i haver de negociar-ho i parlar-ho tot. Vam aprovar el contracte més important de l’anterior mandat [el de la neteja] amb el PSC i ara en cinc plens no ens han tombat res. No hem perdut cap votació.
P: El PSC serà la seua principal crossa per a governar?
R: ERC també ho ha aprovat gairebé tot i excepte un grup [amb referència a Movem], tots han aprovat alguna de les qüestions. Potser el PSC té més responsabilitat per a tirar endavant la ciutat, però jo crec que tot s’hauria pogut aprovar per part dels 21 regidors si no es busca generar tensions. Un partit de l’oposició [amb referència a Movem] ha votat en contra de modificacions pressupostàries en temes de cultura que implica generar més activitat que va sorgint al llarg de l’any. Fins ara això passava sempre i no tenia cap vot en contra, però ara hi ha un grup que només pensa a desgastar el govern.
P: Creu que Movem s’ha tornat més bel·ligerant només perquè Junts Per Tortosa està en minoria?
R: És evident que coses respecte a les quals abans s’abstenien, ara les voten en contra. Com que no han pogut tenir l’alcaldia, el seu objectiu és fer mal a l’alcaldessa i al govern municipal.
P: I amb qui preveu vostè aprovar el pressupost municipal per al 2020?
R: A tots els portaveus que m’han demanat què faria amb vista als pressupostos, que són tots excepte un, els he dit que jo estic disposada a escoltar tothom, a rebre propostes de tothom i a intentar pactar el pressupost amb el màxim de grups possible. Estem oberts a negociar els pressupostos que la ciutat mereix i tothom qui vulga treballar per la ciutat, voldrà qui hi haja pressupost.
P: Percep una predisposició de la majoria de partits a negociar el pressupost?
R: Jo no entendria que no poguéssem aprovar el pressupost.
P: Per què creu que no s’ha reeditat el pacte amb ERC? Hi manté la porta oberta?
R: Ells creuen que haver governat no els ha afavorit. Jo penso que sempre pots fer més coses quan estàs al govern que a l’oposició. Respecto la seua decisió, però jo mantinc la porta oberta a tornar a fer el pacte.
P: Amb els principals projectes d’obra a què s’havien compromès culminats, com el complex de la piscina o el pont de l’Estat, i la nova plaça de la Catedral en marxa, quines són ara les prioritats del seu govern?
R: Volem continuar impulsant el centre històric, amb la plaça de la Catedral, que és la principal obra que ens ocupa ara; la urbanització del Barri del Castell i la recuperació del Balneari del Porcar, i per a portar-hi vida un dels reptes és que el Col·legi Sant Josep, després de l’acord amb els Sacerdots Operaris, puga ser un lloc d’activitat social, cultural i esportiva. L’any que ve el guió passa per fer el projecte esportiu dels Josepets i l’obra de l’ampliació de l’Auditori i del Museu, perquè el 2021 serem capital cultural catalana. Abans, el 2020, la Festa del Renaixement complirà 25 anys. També tenim altres projectes com la reforma de la plaça Immaculada de Remolins o el carrer Santa Anna.
P: Pel que fa a l’habitatge, la conselleria de Territori va adquirir un cert compromís d’implicar-se en la diagnosi d’edificis o en la promoció d’habitatge al nucli antic. Què s’ha avançat en este sentit?
R: L’objectiu és que la gent hi visca. Nosaltres hem augmentat les subvencions a la rehabilitació, que cada any s’esgoten, però hi ha una part important de pisos que pertanyen a particulars i a bancs que no actuen com pensem que haurien d’actuar i cal anar fent requeriments. El que farem és impulsar, amb la Generalitat i amb el Ministeri de Foment, una Àrea de Regeneració i Rehabilitació Urbana (ARRU), que ens ha de permetre adquirir i construir immobles des de la iniciativa pública i vendre’ls per exemple a jóvens, per a portar vida al centre històric. Les primeres opcions d’ARRU serien a l’absis de la Catedral i al carrer Sant Domènec, on ja tenim propietats de l’Ajuntament.
P: I a part dels requeriments, no es poden sancionar les entitats bancàries pels pisos buits?
R: Estem portant a terme diferents expedients, però són processos lents. L’Ajuntament de Barcelona, amb el seu gran departament jurídic, n’ha pogut multar un. No és fàcil justificar que un pis ha estat buit dos anys.
P: Quin acord hi ha realment pels terrenys de Renfe?
R: Hi ha un doble acord de l’Ajuntament amb el secretari d’Estat i amb Adif. Ja tenim el projecte fet per a enderrocar les naus dintre de l’àmbit dels terrenys i estem pendents de l’autorització de part d’Adif València, un cop Adif haurà també desafectat els terrenys i n’haurà tret la catenària. Un cop fet l’enderroc, l’objectiu és situar-hi un aparcament en superfície gratuït per a servir al centre mentre no es faça la urbanització completa de la zona.
P: I el futur d’esta zona serà comercial?
R: No. Passarà pel que marca el POUM. Ús residencial amb comerç als baixos. És evident que pot anar-hi comerç, perquè serà zona urbana consolidada, però hi han d’anar habitatges perquè és l’única manera de finançar la urbanització. Els terrenys de Renfe, amb la continuació del carrer Cervantes, han de servir per a relligar urbanísticament el centre i el Temple.
P: En relació amb el monument franquista del riu, l’Ajuntament continua esperant la nova Llei de memòria catalana?
R: Sí, tot i que no veig que siga la prioritat del Departament de Justícia perquè encara no ha entrat al Parlament. La gent de Tortosa va decidir una cosa, però si hi ha una llei que diu que se n’ha de fer una altra i que s’ha d’enderrocar el monument, amb un article que sembla que hi parlarà específicament… l’únic que esperem és que això vaja acompanyat del finançament per a enderrocar-lo, perquè el monument no és propietat de l’Ajuntament. El que no farem serà posar-nos ara a reinterpretar el monument, perquè el Govern ha sigut molt clar.
P: I en política econòmica i social, quines són les seues prioritats com a alcaldessa electa?
R: D’una banda, hem de continuar treballant amb la Generalitat per a la implantació d’empreses. Portem mesos treballant i tindrà bons fruits a curt o mitjà termini. I també hem de facilitar que hi haja menys atur, que de fet s’ha anat reduint. I hem de continuar apostant fort per l’àmbit de la salut.
P: Com està funcionant la gestió dels hospitals de Jesús i la Clínica Terres de l’Ebre al marge de Sagessa? S’integraran a la futura empresa pública Salut Terres de l’Ebre?
R: Salut [les dos empreses municipals] implica un pressupost igual pràcticament al que té l’Ajuntament [sense comptabilitzar les empreses municipals dels diferents àmbits] i amb els dos centres sanitaris s’ha generat una gestió municipal amb uns estàndards de qualitat i uns serveis de referència. Sobre Salut Terres de l’Ebre, continuem predisposats a formar part d’una estructura de salut pública amb altres hospitals del territori.
P: Com valora l’impàs actual a la política espanyola i el fet que podria haver-hi eleccions tant a Espanya com a Catalunya just després de la sentència del Suprem sobre el procés independentista?
R: Confio que a Espanya no hi tornen a haver eleccions perquè la gent ja va votar. Ha d’haver-hi un acord. No se li pot dir al ciutadà: ‘Torne a votar que no ho ha fet bé’. A Catalunya, es manté una situació de no normalitat, amb consellers presos i exiliats, i això impedix l’estabilitat del govern català. Encara confio que hi haja una sentència que vaja cap a l’absolució. No s’entendria que puguen estar ni un dia més a presó. He parlat amb alguns dels presos i no és just el que està passant perquè no van cometre cap delicte.
P: El procés ha sacsejat molts partits polítics, incloent-hi el seu, del qual es diu que al setembre podria concretar-se una escissió del sector més contrari a la unilateralitat.
R: El que haja de ser el PDeCAT ho decidiran els seus associats. De fet, estem en un procés intern participatiu per a decidir cap a on volem anar, i els alcaldes i alcaldesses del país tenim també un paper important en esta decisió col·lectiva. En l’àmbit nacional, jo crec en el diàleg per a arribar a solucions, però ara el principal objectiu és que surten els presos de la presó.
P: Vist en perspectiva, esta implosió dels partits, no només del seu, l’atribuïx a la crisi econòmica? Al procés independentista? A les dos coses?
R: Hi ha un abans i un després com a país que ve donat per l’actuació de l’Estat, que ho hauria evitat si hagués acceptat una altra política inversora contra la precarietat a Catalunya. I en relació amb això tots els partits han hagut de resituar-se.
