Creix la polèmica pels correbous i els animalistes exigixen al Govern que els prohibisca

Les entitats de defensa dels bous recorden que no es pot posar en dubte la festa per dos fets puntuals

per Francesc Millan

Terres de l'Ebre

Imatge de la celebració d’un bou embolat, una de les pràctiques taurines més criticades per les entitats animalistes.
Imatge de la celebració d’un bou embolat, una de les pràctiques taurines més criticades per les entitats animalistes. | L'EBRE

Fa anys que els corrrebous són motiu de debat a Catalunya. Durant l’estiu, quan se celebren la immensa majoria d’activitats taurines a les Terres de l’Ebre. Esta polèmica creix, principalment degut a les protestes i denúncies que impulsen les associacions animalistes.

Este any, però, la controvèrsia està sent especialment intensa, i més arran de dos episodis concrets. Per una banda, un vídeo d’un bou capllaçat d’Amposta que es va acabar viralitzant i va córrer durant setmanes per les xarxes socials suscitant tot tipus de comentaris. En les imatges, es veia l’animal envestint primer un cotxe i després una moto en un dels carrers de la capital del Montsià. El segon episodi ha tingut lloc esta setmana, tot i que l’escenari es troba lluny de les Terres de l’Ebre. Al municipi gironí de Vidreres, a la comarca de la Selva, un bou va saltar a la graderia de la plaça i va ferir almenys 19 persones del públic. Després, el brau es va escapar i les autoritats van haver d’abatre’l. Les organitzacions antitaurines han aprofitat este moment de ressò mediàtic per, un cop més, exigir al Govern de Catalunya que prohibisca els correbous. 

“El que no podem fer és posar en dubte la nostra festa per un acte puntual”, recordava esta setmana Ximo Martí, expresident de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE) i actual president de la penya taurina de Santa Bàrbara. En un comunicat oficial, l’APCTTE va seguir la mateixa línia: “La festa dels bous està a un lloc on mai abans havia estat i si ho hem aconseguit és gràcies a la faena ben feta dels ajuntaments, penyes i aficionats”. El discurs del món taurí ebrenc, doncs, és clar: asseguren que la festa és més viva que mai, que es respecten tots els requisits que dicta la llei, i que centenars de persones treballen cada any perquè els bous siguen una de les activitats principals durant les festes majors de molts dels municipis del sud de Catalunya. Finalitzat el mes d’agost, la temporada taurina s’està acabant a les Terres de l’Ebre –encara queden alguns correbous, com els d’Ulldecona–, però els taurins reiteren que els actes amb bous han tornat a ser un èxit a tot el territori. 

Però a l’altra banda, el discurs de les associacions animalistes també és clar: insistixen que els correbous fan una festa del patiment dels animals, que és una pràctica arcaica i cruel, i que ja fa temps que hauria d’estar prohibida. “Ha arribat l’hora d’eliminar els correbous a Catalunya”, escrivia en el seu compte de Twitter la directora d’AnimaNaturalis, Aïda Gascón, una de les persones més actives en la lluita per prohibir esta pràctica. “S’han acabat les excuses”, reiterava Gascón, que es va desplaçar a l’edifici del Parlament, amb una desena de grups animalistes més, per a exigir al govern català que “acabe d’una vegada per sempre amb esta pràctica”. En concret, demanen que s’elimine la llei que l’any 2010 va blindar la celebració de correbous en territori català. Amb esta norma, tots els espectacles taurins, també els embolats o els capllaçats, són legals excepte les corregudes de toros. 

La resposta del govern català no va trigar a arribar. La consellera de la presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va apostar dimarts per un debat "profund i serè" sobre estos espectacles. Arran de l’incident a Vidreres, Budó va admetre que “en aquests moments la societat demana una resposta i l'haurem de donar”, que s’haurà de donar a partir d’un debat promogut “des del territori i amb el territori”. No és cap secret que les Terres de l’Ebre serien el territori més afectat i més interpel·lat per les paraules de la consellera Budó: dels 457 festejos taurins que es van celebrar a Catalunya, la majoria, exactament 439, es van celebrar en una trentena de municipis ebrencs. 

 

Bous embolats i capllaçats

Mentrestant, i també a mode de pressió, AnimaNaturalis ha presentat un informe on fa balanç de la celebració d’actes taurins arreu de tot l’Estat espanyol. En concret, però, l’associació animalista posa especial èmfasi en els bous capllaçats i embolats, les pràctiques dels correbous que des d’AnimaNaturalis consideren “més cruels”. En este sentit, Catalunya és la tercera comunitat d’Espanya que més bous embolats i capllaçats organitza, només per darrere de l’Aragó i el País Valencià. I a les Terres de l’Ebre és on se celebren pràcticament tots estos bous capllaçats i embolats.

L’entitat animalista revela que el Ministeri de Cultura va comptabilitzar 17.698 actes taurins a tot l’Estat al llarg del passat 2018 però creu que, de forma efectiva, se sobrepassen els 18.000. En este sentit, retreu que les dades que dona de Catalunya “no són reals”: el govern estatal xifra només en 64 els actes de 2018, mentre que la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre els eleva a 439.

Paral·lelament, AnimaNaturalis ha posat en marxa un lloc web en castellà, anglès i català per a recollir suports i informació sobre aquest actes que “habitualment romanen ocults més enllà dels mateixos veïns del poble”. També han habilitat una bústia de correu on els ciutadans poden enviar informació o imatges de denúncia.

 

Imatge del polèmic bou capllaçat d’Amposta que va envestir un cotxe i una moto. / l’ebre

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article