El 20 de juliol de 1969 Neil Armstrong i Buzz Aldrin van fer història en convertir-se en les primeres persones a trepitjar la Lluna, un fet del qual enguany se n’han complert 50 anys.
Perquè la missió espacial Apollo 11 fos un èxit hi van treballar científics de tot el món i a l’Observatori de l’Ebre, a Roquetes, es conserva un radiotelescopi destinat a protegir els astronautes d’aquella missió espacial dels efectes nocius del vent solar. “Les fulguracions solars són uns esdeveniments complexos amb una gran manifestació d’energia. El Sol allibera gran quantitat de radiació, però també partícules que podien ser perilloses per als astronautes, fora de la protecció de l’atmosfera del nostre planeta”, explica Juan José Curto, investigador de l’Observatori de l’Ebre en declaracions a Canal Terres de l’Ebre. Per a garantir l’èxit de l’operació, la NASA va crear la xarxa SPAN (Solar Particle Alert Network), que consistia en set observatoris solars situats en diferents punts del planeta, per tal de garantir un seguiment permanent de l’activitat solar. Un dels observatoris es va situar a Maspalomas, Gran Canària.
Els radiotelescopis tenien antenes parabòliques (inserides dins d’un radom protector) de la mida de 2,5 metres de diàmetre i que eren capaços d’observar tres freqüències (1420, 2695 i 4995 MHz). En aquells temps l’Observatori col·laborava amb la NASA, i amb l’Oficina de Recerca Científica de la Força Aèria americana (AFORS), en l’estudi de la densitat d’electrons de la ionosfera terrestre (un tema científic molt relacionat amb l’estudi de l’activitat solar), però no va participar directament en el programa Apollo.
Això no obstant, l’any 1972, un cop acabat el programa Apollo, es van desmantellar els radiotelescopis de la xarxa SPAN, inclòs el de Maspalomas, que va ser donat per la
NASA a la Comissió Espanyola per a la Recerca de l’Espai.
