Els kiwis, les ametlles i les cireres poden ser una alternativa al cultiu de préssec a la Ribera d’Ebre. Així ho destaca l’Estudi d’anàlisi de mercat d’alternatives productives per la diversificació de cultius del sector de la fruita dolça a la Ribera d’Ebre, que s’ha presentat al Consell Comarcal durant este mes de setembre.
La presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, destaca que l’estudi s’ha fet per a poder acompanyar les persones productores els cultius dels quals han estat afectats pel virus de la sharka i poder facilitar, així, possibles cultius alternatius que siguen rendibles econòmicament i tinguen en la Ribera d’Ebre una climatologia i un terreny adequats.
Els resultats de l’estudi van ser presentats davant representants d’entitats, com Unió de Pagesos (UP), el Departament d’Agricultura i de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de la Generalitat de Catalunya, Federació de Cooperatives (FCAC) i Joves Agricultors (JARC), a més de persones productores de fruita dolça de la comarca, amb l’objectiu de debatre i copsar la seua visió respecte als resultats. Entre les aportacions destacades, un empresari va agrair la feina feta, ja que ajuda a poder filtrar quins cultius són interessants, i és que “és tan bo saber què podem plantar, com també els cultius que no tenen sentit a la comarca”. En total, l’estudi ha analitzat més de 30 cultius per a descobrir quins es poden plantar a la zona de la Ribera d’Ebre que siguen capaços de substituir aquella fruita de pinyol que pot veure’s afectada pel virus sharka i, alhora, ser atractives per a distribuir-se pel territori nacional i Europa. De l’estudi, se’n desprèn que els cultius de la cirera, el kiwi i l’ametlla són els tres cultius que podrien plantar-se a la zona de la Ribera d’Ebre de manera competitiva i que poden considerar-se atractius en l’àmbit comercial.
Per a estudiar-ho, s’hi van treballar tres branques diferents. En un principi es va fer una anàlisi de la relació demanda i consum en el mercat nacional, l’europeu i l’internacional. Posteriorment, es va consultar els experts en el sector agrícola per a conèixer si els cultius es podien cultivar a la zona, i també es van fer entrevistes a comercialitzadors nacionals i internacionals per a saber quins cultius tenen interès en el terreny comercial.
