Neix un projecte per recuperar la memòria històrica a les Terres de l'Ebre

Portes de la memòria. De la Batalla de l’Ebre a la deportació dels camps nazis és una iniciativa del Departament d’Educació per apropar als alumnes d’ESO i batxillerat l’experiència que van viure la guerra i l’exili al territori

per Redacció

Terres de l'Ebre

Neix un projecte per recuperar la memòria històrica a les Terres de l'Ebre
Neix un projecte per recuperar la memòria històrica a les Terres de l'Ebre | cedida

Recuperar la memòria històrica i conèixer les vivències d’aquelles persones que van viure la Batalla de l’Ebre i la posterior deportació a camps de concentració.  Aquests són dos dels objectius de la iniciativa Portes de la memòria, un projecte del Departament d’Educació que es va endegar el passat curs en alguns instituts de les Terres de l’Ebre i que enguany es vol estendre a tots els centres d’aquest territori.

Els consellers d’Educació, Josep Bargalló, i de Justícia, Ester Capella, han presentat avui el projecte a Tortosa. D’aquesta manera, es vol apropar les vivències dels ebrencs que van viure la guerra i l’exili, com acte de memòria de la història, de les persones i del territori.

El titular d’Educació ha posat de manifest que “feines com les portes de la memòria es basen en el territori –en què en la memòria recent del dolor més fort és la batalla de l’Ebre i les seves conseqüències- i fan del territori i del seu passat les eines de treballar el present i per millorar el futur, que és el que hem de fer”. També ha afegit que l’exili també està present avui en escoles catalanes “tenim alumnes exiliats per diferents raons, alguns en escoles del costat, per tant tractar la memòria històrica de l’exili és tractar també l’escola del costat. És positiu tot allò que serveixi per formar-nos més, per tenir més valors, per conèixer la realitat dels alumnes exiliats”. De la seva banda, la consellera de Justícia ha remarcat que “les iniciatives que presentem permeten observar com els més joves a través de l’aprenentatge, la creació la construcció d’experiències pròpies, no només contribueixen al record actiu del seu passat, també l’empren com una eina per entendre i qüestionar el present”.   I ha afirmat que “volem que les polítiques de memòria democràtica siguin un instrument per aplicar una mirada crítica a les causes i problemes que amenacen al món on vivim. Que recordem que encara avui arreu del món es pateixen guerres, deportacions, exilis i camps de refugiats.”

Portes de la memòria va sorgir com un treball pilot a l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, per treballar durant dos cursos -el passat i l’actual- al voltant de la memòria de vida de 10 persones, exiliades arrel de la derrota a la Guerra Civil i que van patir l’Holocaust nazi durant la 2a Guerra Mundial. La iniciativa ha permès reforçar matèries com filosofia, història del món, alemany, i cultura audiovisual, entre d’altres. També ha inclòs una visita al camp d’extermini de Mauthausen -que converteix en experiència directa allò que abans han investigat a l’aula i als arxius-, i clourà amb una exposició a finals del curs actual.

Per coordinar totes aquestes iniciatives s’ha creat el Grup DEMD-Ebre -de les sigles Departament d’Educació i Memorial Democràtic- amb l’objectiu d’establir una xarxa entre el professorat que treballa la memòria històrica. El grup du també a terme formació per al professorat en metodologies de recuperació de la memòria històrica.

Per difondre i coordinar la iniciativa, es crearà una pàgina web que donarà a conèixer el projecte i permetrà als docents l’intercanvi d’experiències a través de la plataforma. També aquest curs, per primera vegada, s’organitza el premi literari de relats curts de memòria històrica Petjades, adreçat a l’alumnat de 4t d’ESO i 1r de batxillerat, al voltant de la memòria històrica entre 1930 i 1970. Portes de la memòria ha estat guardonat amb el Premi de filosofia Arnau Vilanova 2019 per a professorat d’ensenyament secundari a la proposta didàctica.

Al marge de la presentació del projecte, el conseller també ha visitat l’Escola El Temple de Tortosa. En el marc d’una trobada amb els veïns, Bargalló s’ha compromès a treballar conjuntament amb l’Ajuntament en el projecte educatiu de la ciutat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article