Des de fa poc més d’un any, els drons han passat a formar part del cos dels Agents Rurals com una eina de treball més, tal com establix el nou Pla Estratègic del Cos d’Agents Rurals 2019-2024 (PECAR). Actualment hi ha vuit drons operatius a Catalunya, que es troben distribuïts per divisions territorials. Un d’estos aparells voladors opera a Tarragona i a Terres de l’Ebre, i n’hi ha dos que oferixen característiques adaptades a les diferents àrees de treball dels Agents Rurals i que es mouen pel territori en funció de les necessitats del país.
Són 17 els efectius del cos que s’han tret la titulació per a poder pilotar els drons, dos d’ells a Terres de l’Ebre. De moment, a Tarragona encara no hi ha cap pilot. Miquel Àngel Garcia, cap dels Agents Rurals a Terres de l’Ebre apunta que l’ús d’estes naus encara es troba en una fase “experimental”, i també fa esment de la gran quantitat i diversitat de tasques en què s’utilitzen. “És un camp d’evolució rapidíssima, molt dinàmic. Els agents rurals som el primer organisme de la Generalitat a incorporar els drons a la nostra faena”, indica.
Prevenció d’incendis
Els drons, vehicles aeris no tripulats, es poden utilitzar en pràcticament tots els àmbits de treball del cos: en la prevenció d’incendis, riscos geològics, seguiment de fauna i flora, i vigilància i captació de caça i pesca furtives. “En el camp dels incendis forestals, les imatges aèries ens ajuden en la investigació de les causes, per a seguir l’evolució del foc i conèixer l’àrea d’inici de l’incendi”, explica Garcia. Este és el cas de l’incendi de Ribera d’Ebre del passat mes de juny, en què gràcies als drons els Agents Rurals van realitzar el perímetre de l’incendi i van detectar-ne els punts calents on el foc es podia tornar a revifar, en cooperació amb el cos de Bombers. “Abans s’utilitzaven helicòpters, però és molt més econòmic i menys contaminant utilitzar drons”, explica Garcia.
Una altra aplicació que s’ha emprat ha estat la de realitzar inspeccions aèries a diferents femers de granges de Torre de l’Espanyol per a conèixer-ne l’estat i la gestió, tenint en compte que el foc de la Ribera d’Ebre va ser provocat per la gestió deficient d’un femer. En este sentit, des del cos han informat alguns propietaris sobre algunes mesures de prevenció per tal d’evitar possibles nous incendis. “Les càmeres tèrmiques de què disposen alguns drons ens permeten tenir dades sobre les temperatures dels espais que enfoquen. Així, podem detectar els punts que podrien ser d’escalfament dins del femer, amb una temperatura superior, i que podrien suposar un risc”, apunta el cap del cos. Els drons també s’han emprat en el seguiment de punts on hi ha irregularitat en els traçats de la línia elèctrica, així com de les catenàries del tren: fonts que poden esdevenir l’origen d’un incendi.
Seguiment de fauna
Un altre ús que es dona als drons és el de fer seguiment de fauna, ja que són molt menys invasius que els helicòpters i l’impacte del soroll és molt inferior. A l’Ebre, actualment s’estan utilitzant drons per a fer seguiment de la presència de caragol poma als camps d’arròs, per a detectar si hi ha nous camps envaïts no declarats i si s’haurien de controlar per a evitar-ne l’expansió. “Ara que és l’època de la sega és el moment idoni, ja que les imatges aèries dels drons et permeten veure‘n la base, que és on pon els ous el caragol poma”, diu Garcia. Per altra banda, també s’han emprat drons per a la valoració de danys de la polla blava, una espècie protegida i que habita a les zones humides com el Delta. “Els danys estan subjectes a indemnització, i des del cos ens encarreguem de certificar que la causa dels desperfectes als arrossars és realment la presència d’esta espècie i quines són les dimensions de les superfícies afectades. Amb els drons podem fer-nos una idea molt més exacta de l’afectació”, explica l’agent. Des del cos també estan valorant aplicar els drons en la caça en barraca, un tipus de caça furtiva típica de la plana del Montsià i que s’iniciarà en les pròximes setmanes, amb l’arribada del tord al territori.
Informació i seguretat
A més d’actuar com una font d’informació molt valuosa per al cos, els drons també aporten seguretat als agents. “En determinades actuacions, com per exemple en penya-segats o zones de difícil accés, hem substituït els helicòpters per drons, així i evitem posar en perill la vida de les persones”, exposa Garcia. Estes aeronaus són els nous prismàtics dels agents rurals, però des del cos remarquen i asseguren que en cap cas substituiran els mateixos agents, que són necessaris per a controlar-los. De fet, el nou Pla Estratègic estima la creació de 300 noves places, que se sumarien als 550 efectius actuals, dels quals 120 en territori ebrenc. El cap dels Agents Rurals a Terres de l’Ebre preveu que el nombre de pilots també augmentarà per a adaptar-se als nous temps.
Tanmateix, este tema no està exempt de debat. Lluïsa Cavero, un dels dos pilots del cos a l’Ebre reivindica que cal diferenciar entre l’ús professional dels drons i l’ús recreatiu. “La primera opció requerix una titulació, però en el cas dels particulars, qualsevol pot tenir un dron. Cal que tothom en conega la legislació, i més quan ens trobem en espais naturals. Així, per exemple, en els espais naturals que estan regulats, com el Delta, els Ports o la Serra de Llaberia, necessites l’autorització del parc per a volar”. En este sentit, Garcia alerta del perill que suposa sobrevolar en plena època de cria per damunt de les colònies d’aus, com poden ser les perdius de mar, que tan sols nidifiquen al Delta. “És una eina, per tant, que també haurem de controlar i vigilar per a evitar-ne l’ús irregular”. Però els agents rurals no són els únics que empren drons amb un ús professional. Pagesos i caçadors de Poblenou ja utilitzen este naus per a espantar flamencs dels arrossars, a mode d’espantaocells. Ho fan a través dels serveis d’una empresa especialitzada, Ebredrone, per tal de foragitar les espècies d’aus que provoquen danys al conreu d’arròs. Caldrà veure quins usos se’ls dona en el futur i com se’n regula l’ús, que cada cop està més estès i que, segons els experts, pot afectar directament als drets fonamentals, com seria el dret a la intimitat dels ciutadans.
