HomeCulturaLa filòloga Teresa Tort reivindica la riquesa del tortosí al llibre ‘100...

La filòloga Teresa Tort reivindica la riquesa del tortosí al llibre ‘100 paraules ebrenques’

La filòloga Teresa Tort Videllet (Benifallet, 1967) acaba de publicar a la col·lecció De 100 en 100 de Cossetània el llibre 100 paraules ebrenques agafades al vol que, a través d’anècdotes i escenes de la vida quotidiana, recull i posa en valor un centenar de paraules genuïnes ebrenques. El llibre és una tria dels mots que Tort ha anat recopilant durant anys al blog ‘Agafada al vol’, i que es va convertir en una via per a reivindicar la seua identitat ebrenca, després de més de trenta anys afincada al Garraf. “Fa 34 anys que vaig marxar i com molta gent que hem hagut de marxar, tenim lo cap aquí i els peus allà”. Tort reconeix que manté un “vincle molt fort” amb el territori, amb el seu paisatge i la manera de parlar i que amb el blog ha trobat la manera de mantindre este vincle.

Tant al llibre com al blog, Tort ha recopilat “paraules extretes de la vida real i no d’un diccionari” i a partir d’una anècdota o d’un record reflexiona a través de les paraules sobre diferents qüestions que tenen a veure amb la llengua. Un dels temes recurrents al blog i que també formen part del llibre són les reflexions sobre la comunitat i l’àmbit lingüístic del català. “Un dels objectius que tenia era donar relleu al dialecte tortosí com una baula més dins del domini lingüístic”, explica l’autora. Hi ha paraules com fardatxo, rabosa, oratge, platxa, barandat o llepolies que l’han portat a reflexionar, per exemple, sobre la proximitat entre el valencià i el dialecte tortosí, cosa que vindria a demostrar que “el català és un continu i una sola llengua”. Tort lamenta “la poca visibilitat que la nostra variant lingüística té als mitjans de comunicació” i creu que comença a ser hora de visibilitzar-la i posar-la en valor. Tort reconeix que les llengües “amb una forma estàndard potent” tendixen a “l’anivellament lingüístic” i a la “pèrdua de color” a favor d’una unitat que tothom reconeix. Així, Tort reivindica la “riquesa lèxica” del dialecte tortosí i per a parlar-ne al llibre utilitza paraules com xeic, botana, galotxa, xona o guinyot. “Hi ha moltes maneres de dir les coses i no hem 
d’arraconar paraules pel fet de no ser conegudes”,
reflexiona, “natros podem dir botana i a Barcelona no”, a la vegada que fa una crida a mantindre les paraules genuïnes de cada territori i que s’incorporen per exemple en l’aprenentatge a l’escola. Per a Tort, per exemple, no té sentit que els alumnes del territori aprenguen sobre les guineus a ciències naturals i que, en canvi, no se’ls ensenye que a l’Ebre d’este animal se’n diu rabosa.

Al llibre també dedica un capítol a l’anàlisi filològica d’una vintena de paraules i també fa una tria de paraules que Tort destaca per la seua bellesa, “hi ha paraules que per si soles són objectes decoratius i paraules que per si soles són un poema” i al llibre en destaca més d’una dotzena, entre elles papaterra, xalar, noviluni o malmirrossa.

A través de les paraules, Tort també estira cap al present mots que formen part del seu record i de la seua infantesa. “Hi ha moltes paraules que jo no utilitzo però que recordo perquè les he sentit a dir” i al llibre recupera, per exemple, paraules com eixamorar que feia servir sa iaia. “Només li he sentit dir a ella. Que la roba està eixamorada vol dir que li falta un puntet perquè estiga eixuta del tot, però que va molt bé perquè està a punt per a planxar. Això com ho diuen en altres llocs? Doncs, no ho saben dir, però aquí podem dir que la roba està eixamorada. És fantàstic!”.

El llibre està dividit en 6 blocs temàtics i cada paraula és un capítol del llibre. Cada mot li dona peu a escriure una petita història, sovint extreta d’anècdotes personals, que l’ajuden a definir-lo i la porten també a fer reflexions sobre la llengua. El model de llengua en els textos del llibre corresponen a l’estàndard formal, si bé Tort ha incorporat particularitat lèxiques i morfològiques del dialecte tortosí reconegudes per la Gramàtica de la llengua catalana. 
Tort, que continua recopilant paraules setmanalment al seu blog -ja en té més de 300 recollides-, reconeix que el pas del blog al llibre no ha estat senzill i ha agraït la confiança de Cossetània “que només va trigar 24 hores a dir que sí que  publicarien el llibre”.

Leonor Bertomeu
Leonor Bertomeu
periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 2 =

Últimes notícies