Els efectes del temporal Gloria, que han posat el focus en la regressió galopant que patix i patirà el Delta si no s’hi fa res; el canvi de govern a Madrid i la revisió dels plans hidrològics de conca per al període 2021-2027, marquen al calendari de la història un període determinant per al futur i la supervivència del delta de l’Ebre i de la seua gent i, de retruc, de les Terres de l’Ebre com a unitat sociopolítica que tot just va començar a definir i fer valer la seua identitat al tombant de segle a través de la lluita col·lectiva pel riu.
L’amenaça, a diferència del PHN transvasista d’Aznar, és ara fonamentalment natural, amb la crisi climàtica en efervescència incipient, però en esta ocasió té la connivència de la inacció de les administracions. La falta de respostes concretes acumulada durant dècades fa que la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), la Campanya pels Sediments, les associacions Voluntaris del Parc Natural i Picampall i els grups ecologistes Seo BirdLife, Ecologistes en Acció i Gepec desconfien, especialment l’organisme estatal de gestió de la conca, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). “Si la CHE fa la planificació només per a satisfer uns usuaris molt concrets [amb referència als regants], esta Confederació no és la necessària per a planificar tota la conca de l’Ebre”, va carregar Susanna Abella, portaveu de la PDE.
Llums i ombres
Els sis grups van comparéixer a la vora de l’Ebre a Tortosa per a sortir al pas de la publicació de l’Esquema provisional de Temes Importants (EpTI) per a la nova planificació hidrològica de la conca de l’Ebre entre 2021 i 2027, un document que es troba en fase d’exposició pública i participació. La CHE hi destina un capítol al delta de l’Ebre, amb un títol carregat de bones intencions: Fer més resilient el Delta de l’Ebre i la seua costa per a garantir la pervivència dels seus valors socials i ambientals. En esta fitxa es constata l’amenaça que suposa l’augment del nivell del mar per als arrossars, per a zones naturals i per a zones urbanes com Riumar, Poblenou del Delta o els Muntells. “Resoldre esta problemàtica és el principal repte al qual s’enfronta el delta”, accepta la CHE. Cita els plantejaments de creació d’una “banda costanera de 500 metres” a còpia de platges, zones humides i dunes i es compromet -en el llistat final de mesures- a fer el “seguiment de les recomanacions de la Taula de Consens per al Delta”; a elaborar una estratègia per a la protecció del Delta que incloga “mesures de reducció del retrocés de costa i mesures per al ralentiment de la colmatació de la badia del Fangar”; a desenvolupar propostes de gestió d’algunes zones humides del Delta i a “tenir en consideració els ecosistemes marins i costaners associats a la desembocadura per a la determinació del cabal ecològic de la desembocadura del riu Ebre”. Respecte a l’últim punt, és tot just allò que el territori i la majoria d’experts consideren que no es va fer en el pla de conca vigent (2015-2021).
Estes serien les llums del document. Però també hi ha penombra i zones fosques. Per a començar, la CHE situa el Delta, en una escala de vulnerabilitat de 48 deltes del món, en la posició número 39. “Ens estan dient implícitament que de què ens queixem”, lamenta Abella. Per a continuar, en els EpTI s’advoca per un escenari inversor “realista” perquè l’Estat invertisca al Delta -s’entén que al marge del que es puga fer amb els sediments dels pantans- uns 17 milions d’euros entre el 2021 i el 2027 -molt lluny dels 50 milions a invertir entre Estat i Generalitat amb què especulava la setmana anterior el cap provincial de Costes de l’Estat, l’ampostí Toni España-. Estos 17 milions servirien per a començar a construir “la zona d’esmorteïment costanera de tota la perifèria del delta”, que acabaria costant uns 100 milions segons la CHE; per a continuar modernitzant regadius (9,3 milions); per a mantenir la xarxa d’indicadors ambientals (1,8 milions) o per a fer estudis d’innovació vinculats al compliment dels objectius ambientals (0,9 milions).
A sobre, la qüestió cabdal de la mobilització dels sediments segrestats als embassaments, i que són els que realment poden aportar una solució estructural al Delta, és tractada en els EpTI posant l’accent en la dificultat més que no pas en la necessitat. Es diu que cal “continuar amb els estudis per a valorar la possibilitat de recuperar el trànsit sedimentari”, però la CHE veu de moment inviable la majoria d’opcions plantejades fins i tot per un estudi recent encarregat per la mateixa Confederació i fet per un equip de la Politècnica de Madrid liderat pel catedràtic Luis Garrote. Este informe planteja la viabilitat de fer baixar sediments fent un rentatge a Riba-roja i Flix -a Mequinensa ja caldria dragar els fangs, la qual cosa encarix notablement l’operació- per a buidar els pantans i dixar que el curs del riu s’emporte els fangs acumulats. La CHE, però, s’aferra al fet que el pendent de la llera és molt baix, que els sediments estan molt allunyats de les preses i estan “aparentment consolidats o fins i tot colonitzats per la vegetació” per a considerar que “les efectivitats esperables són molt baixes”. Conclou que els sediments del sistema Mequinensa-Riba-roja (uns 85 hectòmetres cúbics) no estan disponibles en la seua totalitat per problemes d’accés i qualitat fisico-química i que encara que es poguessen mobilitzar completament, “únicament hi hauria recurs per a 7 anys”, determina en citar un estudi recent del tortosí Álvaro Arasa Tuliesa i J. Guillén.
Acusen la che de negacionista
Este mateix estudi permet a la CHE afirmar que es necessitarien dipositar a tot el Delta 2,6 milions de tones anuals de sediments per a compensar la subsidència. Una subsidència -enfonsament natural dels deltes- respecte a la qual la PDE i els ecologistes acusen la CHE de negar el problema, ja que en els EpTI s’afirma que “no hi ha consens sobre este procés entre la comunitat científica” i s’acaba posant com a referent alguns punts concrets del Delta en què “entre 1927 i 2012 no es registra un procés d’enfonsament per subsidència”. Experts com el director del programa d’ecosistemes aquàtics de l’IRTA, Carles Ibáñez, han sostingut que si bé hi ha punts de subsidència gairebé zero a prop d’Amposta, en altres -prop de la desembocadura- el Delta s’enfonsa més de mig centímetre cada any.
Respecte a la suposada dificultat tècnica per a mobilitzar els sediments, la CHE “només cita els estudis que li interessa i només la part que li interessa per a pintar-ho ben complicat”, ha destacat el portaveu de la Campanya pels Sediments, Josep Juan, que ha enviat un missatge al nou Govern espanyol integrat pel PSOE i Unides Podem. “La CHE no està per la faena, és a dir, o hi ha un mandat polític clar o no s’avançarà”. També va demanar a la Taula de Consens (regants i ajuntaments) que pose la mobilització de sediments si més no a la mateixa altura en importància que les accions que demana a la costa.
Els grups per la protecció del Delta van acusar la CHE d’immobilista i negacionista, la van convidar a fer “un debat públic amb experts” i en una declaració conjunta li van retraure que “sense acceptar el problema, difícilment es podran buscar solucions”. “El delta de l’Ebre es mereix tot el respecte de la CHE i el seu treball per a resoldre el problema que la seua gestió ha causat en els últims 60 anys. Molts experts han dit que hi ha sediments als embassaments i cal mobilitzar-los. El Delta els necessita”, va clamar Susanna Abella.
Crida als agents ebrencs
Les entitats han exigit a la CHE i a la resta d’administracions que actue de forma immediata per a aportar sediments a la plana deltaica i al mar per a reforçar el talús de sorra al voltant de la costa i frenar la regressió, “l’única manera d’estabilitzar el Delta”. Li demanen, a més, una moratòria de noves hectàrees de regadiu previstes als plans hidrològics de conca, així com de noves obres i embassaments: “Si el problema actual del delta de l’Ebre és per la gran regulació de la conca que s’ha fet este últim segle, ja comença a ser hora de revertir esta tendència”.
També reclamen a les institucions ebrenques que “activen els mecanismes” perquè la normativa final que incloga el Pla de conca 2021-27 “reflectisca la situació real en què es troba el Delta”. El mar podria arribar a cobrir la meitat de la plana deltaica a finals de segle.
En relació amb les mesures de protecció de la costa que exigix la Taula de Consens, les entitats que signen la declaració demanen a la Taula més concreció per no dixar-ho tot en mans de les administracions i perquè no s’acaben adoptant “solucions efímeres”. Els ecologistes accepten i defensen actuacions puntuals com camins de guarda, talussos, aiguamolls, dunes i zones naturals per a reforçar la costa, i fan una crida a un consens més ampli. Des del Gepec, Xavi Giménez va proposar la reactivació de la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre com a òrgan participatiu, de consens i representatiu de tots els actors afectats, que es manté inactiu des de fa tres anys.
