L’ombra de nous aerogeneradors torna a planejar sobre les Terres de l’Ebre. L’aprovació del nou Decret 16/2019 d’impuls a les energies renovables ha reactivat l’interès de les empreses elèctriques per impulsar nous parcs eòlics a algunes comarques de Catalunya. La demarcació on han arribat més projectes des de l’aprovació del Decret -el 26 de novembre- han estat, efectivament, lesTerres de l’Ebre. Sobre la taula de la nova ponència d’Energies Renovables a l’Ebre hi han arribat 22 dels 61 nous projectes que s’han plantejat a Catalunya: 14 afecten la Ribera d’Ebre i 8 la Terra Alta. Actualment les Terres de l’Ebre són la demarcació amb més parcs eòlics i aerogeneradors de tota Catalunya. De fet, enguany es complixen vint-i-cinc anys de la posada en funcionament del primer parc eòlic català, al Coll del’Alba (a la imatge, aerogeneradors d’un dels tres parcs eòlics que hi operen actualment, al terme de Tortosa).
La nova regulació d’energies renovables ha derogat les antigues Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP), que establien set territoris de proliferació de l’energia eòlica. La consellera d’Empresa i Coneixe-ment, Àngels Chacón, va defensar que, amb el nou decret “es redistribuirà” la implantació de nous parcs eòlics arreu del territori català, sense establir zones prioritàries, i això “traurà pressió” a zones massificades, com la Terra Alta. Sis mesos després de l’aprovació del Decret, però, les Terres de l’Ebre seguixen sent les comarques que susciten més interès per part de les empreses elèctriques, que ja han presentat 14 projectes de nous parcs a la Ribera d’Ebre, que juntament amb la Segarra és la comarca que ha rebut més propostes, i les seguixen les comarques de la Conca de Barberà, amb 12, i la Terra Alta i l’Anoia, amb vuit nous projectes cadascuna. Ara ha de ser la nova Ponència d’energies renovables -un nou organisme tècnic que valorarà cadascun dels projectes- la que ha de decidir la viabilitat ambiental de cadascun dels projectes i després es podria iniciar la tramitació urbanística. Des de la seua posada en marxa, la ponència ha valorat 11 projectes, 9 dels quals han rebut un informe favorable amb condicionants i 2 han rebut un informe negatiu.
En l’actualitat, les Terres de l’Ebre acullen 17 parcs eòlics i 332 aerogeneradors. És la demarcació amb més aerogeneradors de tota Catalunya (prop del 40%) i també amb més potència instal·lada (511,94 MW). I en els propers anys, es podrien desplegar nous parcs, especialment a la Ribera d’Ebre, on en l’actualitat només hi ha en funcionament dos parcs, amb un total de 25 aerogeneradors. La presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de Vinebre, Gemma Carim, ha reconegut que diversos Ajuntaments ja han rebut la informació dels projectes de les empreses que volen instal·lar nous parcs. “Ens ho vèiem venir, el nou Decret d’energia renovable ha liberalitzat els llocs on pot proliferar esta energia, i a la Ribera d’Ebre hi han les línies d’evacuació elèctrica adequades, vinculades a les centrals nuclears d’Ascó”, explica Carim. Tot i això, segons Carim, alguns dels projectes eòlics que s’han presentat “són inviables” des de bon principi. Alguns dels projectes, de diferents empreses, s’han projectat al mateix espai o en zones protegides on no es poden instal·lar. Tot i això, la presidenta reconeix que els alcaldes estan oberts a parlar amb les empreses.
En canvi, la projecció de vuit parcs eòlics a la Terra Alta ha fet encendre totes les alarmes. El model econòmic consensuat a la comarca, basat en la sostenibilitat, l’agricultura i el turisme, ha fet que la majoria d’ajuntaments, el Consell Comarcal i entitats com la Denominació d’OrigenTerra Alta o l’Associació de Turisme Rural hagen tancat files contra l ainstal·lació de nous parcs eòlics. El passat mes de maig, l’alcaldede la Fatarella, Francisco Blanch, va fer el crit d’alarma quan, assegura, “alguns veïns van rebre la trucada d’empreses elèctriques interessant-se pels seus terrenys, sens eque l’Ajuntament tingués cap constància de res”. Blanch va carregar contra la Generalitat i el delegat del govern a l’Ebre per “falta de transparència” davant dels nous projectes. Unes declaracions que van fer sortir al pas al delegat, Xavier Pallarès, assegurant que “els projectes s’han donat a conèixer als ajuntaments afectats” i, a més, “totes les tramitacions estan congelades de l’inici de l’estat d’alarma”. En esta línia, Pallarès va convidar els ajuntaments contraris a rebre més implantació eòlica a aprovar mocions de rebuig als seus plens. El primer a fer-ho -el 19 de maig- va ser el Consell Comarcal, per unanimitat en el punt que exigia al govern de la Generalitat “la paralització de qualsevol projecte eòlic a la comarca”. Un acord que també ha estat aprovat per l’Ajuntament de la Fatarella, el Pinell de Brai i properament està previst que s’aprove a altres poblacions com Gandesa, Arnes o Horta de Sant Joan.
Actualment, els projectes presentats a la Terra Alta preveurien la implantació de nous parcs entre les poblacions de Batea, Gandesa,Vilalba dels Arcs, Corbera d’Ebre i la Fatarella -amb uns 44 aerogeneradors-, que se sumarien a les centrals que es van projectar al Pinell de Brai al mes de març i als parcs eòlics de Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Batea -de 30 nous aerogeneradors- que el consell regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta va portar al contenciós administratiu com una agressió al territori. L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, assegura que “la Terra Alta no està en contra de l’energia eòlica però ja ha complert la seua quota de solidaritat amb la resta del país”. “Entenem la comarca com un territori d’oportunitats per a l’agricultura, el turisme i la qualitat de vida, i això és incompatible amb la massificació eòlica”, ha defensat en diverses ocasions la presidenta comarcal, Neus Sanromà.
Notícies relacionades:
El Baix Ebre és la comarca de Catalunya amb més aerogeneradors
