HomeSense categoriaReportatge · La lluita dels músics ebrencs per a salvar la cultura

Reportatge · La lluita dels músics ebrencs per a salvar la cultura

EDICIÓ PAPER // La crisi sanitària ha colpejat tots els sectors de l’economia, però un dels més afectats sens dubte és el de la cultura. Festivals, orquestres, concerts, balls, espectacles infantils, gastronòmics, cinèfils, estrenes literàries, festes majors i tradicionals amb anys d’història, i moltes altres activitats culturals han quedat cancel·lades i, en el millor dels casos, ajornades.

 

L’oci i la “nova normalitat”

Amb la fi del confinament, la gent torna a fer vida als carrers i l’oci ha retornat a les nostres vides adaptant-se a la “nova normalitat”. Obren llibreries i museus, alguns dels festivals més importants, com el Primavera Sound, es reinventen en formats més minimalistes, i fins i tot els cinemes tornen a projectar pel·lícules. La cultura comença a ressorgir, però la música i el món de l’espectacle es consideren “els grans oblidats” d’esta crisi.

Des de l’entrada a la fase 3 ja es permet l’obertura de discoteques i clubs d’oci nocturn, com Sa Terrassa de Tortosa, la sala de festa de les Algues a la Ràpita o el Mítics Festival Club de l’Aldea, per a posar alguns exemples del territori. En canvi, però, més del 85% de les festes majors de Catalunya han quedat anul·lades. El 15% restant han adaptat la programació a la situació actual i han cancel·lat els caps de cartell, és a dir, els actes més cars. “Si tot segueix com fins ara i no s’activa res més, baixarem un 90% la facturació, així com el nombre de bolos”, apunta Ramon Segarra, copropietari de l’orquestra Cimarrón, músic i empresari del sector cultural a Catalunya, i membre de Cultura en Lluita. 

Este percentatge és aplicable a la resta d’orquestres del territori, i l’orquestra Junior’s no n’és una excepció. “Nosaltres vivim de les festes majors i hem tingut una anul·lació d’entre un 80 i un 90% dels bolos. Ara per ara tenim sis bolos que no s’han cancel·lat, però no descartem que finalment no es puguen fer”, explica Ramon Gil, gerent de Juniors. “El juliol normalment fem unes deu actuacions i enguany si tot surt bé tan sols en farem una a Castellserà, a Lleida, on l’alcalde és músic i està sensibilitzat en aquest sentit. No obstant això, amb el rebrot al Segrià tot es pot complicar”, apunta. 

Els cantants també s’han vist greument afectats. “Des de principis de març fins a l’actualitat s’ha anul·lat tot: el 100% de contractes que teníem”, apunta el cantautor Arturo Gaya. Ara, però, davant la voluntat d’alguns ajuntaments de plantejar festes alternatives, als Quicos els estan començant a sortir alguns contractes a pobles petits, com a Godall, Tivissa, Arnes o la
Jana, així com a Tortosa i a alguns pobles de Lleida. “Esta setmana passada han sortit algunes dates a l’estiu i hem passat de pensar que no faríem res, a considerar que podrem tenir uns deu concerts aquest estiu, si tot continua com fins ara”, diu esperançat.

L’espectacle de Quico el Célio, igual que les havaneres, no inclou necessàriament ball, fet que en facilita la contractació en comparació amb les orquestres o amb altres cantants d’altres estils.  

 

Una actuació de l’Orquestra Junior’s d’Amposta en una imatge d’arxiu que difícilment es podrà repetir este estiu | Cedida 

 

Sense Festes Majors

A les Terres de l’Ebre el consell d’alcaldes del Montsià ja va anunciar a principis de juny suspendre totes les festes majors d’estiu a la comarca, i el consell d’alcaldes de la Terra Alta va acordar suprimir el format tradicional de les festes majors i adequar-ne els actes a la situació actual. En aquest context, hi ha hagut pobles que s’han replantejat la suspensió total de les festes, com Benissanet, Ascó, Flix, Vinebre i Riba-roja d’Ebre, i han enunciat que faran festes adaptant-se a la normativa del moment. A Lleida també hi ha diversos pobles que han dit que faran festes adaptades, però tothom coincideix en el fet que la part més difícil de produir és la dedicada als jóvens.

“És un tema de responsabilitats, en cas que hi haja un rebrot els ajuntaments no volen ser-ne responsables”, apunta Ramon Segarra. Mentre que els locals privats es veuen afectats per la normativa supramunicipal i per la responsabilitat individual dels propietaris, les festes majors recauen únicament en els ajuntaments. Joan Roig, president del consell comarcal del Montsià i alcalde d’Alcanar, admet que hi ha alguns locals d’oci que s’han saltat la normativa a les Terres de l’Ebre. “Hem de fer una reflexió profunda i un exercici de responsabilitat individual i col·lectiva important”, assenyala.

 

Festes de petit format

La majoria d’alcaldes defensen la decisió del consell d’anul·lar les festes majors per a “assegurar la seguretat de les persones”, però remeten al seu compromís d’afavorir la cultura i música del territori. “A Alcanar, tot i anul·lar la festa major, hem organitzat uns 80 actes de petit format, com classes de ioga, tai-txi, cinema a la fresca, espectables musicals i infantils… sempre en ubicacions que ens permeten confiar en la seguretat dels espectadors”, indica Roig. A més, recorda que “cada poble és diferent”, però que en la mesura dels recursos “cada municipi està donant suport als músics locals que puguen garantir un concert tranquil, sempre asseguts; escollint espectacles que s’adapten a la realitat actual”. I afegeix: “En aquest sentit, el problema més gran el tenen les orquestres, ja que tenen un format gran i és difícil adaptar-se al nou escenari. Ara mateix els recursos dels ajuntaments ens permeten realitzar actes de petit format, i crec que seria molt irresponsable tirar endavant amb els de gran format”. 

Per la seua banda, Amposta ha programat una festa major diferent, repartida al llarg de tot l’estiu però sense renunciar a res, adaptant-se a les noves circumstàncies. Ramon Gil comenta: “Els ajuntaments anul·len per comoditat, però hi ha possibilitats per a adaptar-nos a la situació actual. Des del sector estem explorant estes possibilitats per a poder actuar i que no cancel·len”. I afegix: “Este any podrem passar, però un altre com este no l’aguantarem: en el meu equip hi ha molta gent que viu únicament de la música en directe. Ens hem de reinventar i buscar solucions perquè no tenim clar que la normalitat arribe aviat”. Així, per exemple, els Quico van fer un concert en streaming des del seu local, contractat per l’Ajuntament de Castellbisbal el dia de Sant Galderic, un concert exclusivament per a l’ocasió. 

 

El problema de fons

Mentre que països com Portugal el govern va establir des de bon principi que tots els actes que estaven firmats s’haurien de pagar al 100% encara que no se celebressen (motiu pel qual no s’ha anul·lat res, sinó que tot s’ha adaptat a la normativa i situació actuals); a Espanya ha passat tot el contrari. Hi ha una normativa que especifica que si es produïx una cancel·lació i el contracte s’ha d’anul·lar per força major, hi ha la possibilitat d’indemnització d’entre el 3 i el 6% del preu del contracte. No obstant això, Ramon Segarra subratlla que ningú ho ha reclamat. “La majoria d’orquestres repeteixen cada any amb els mateixos ajuntaments, motiu pel qual no interessa querellar-se; ningú reclama aquests diners i els ajuntaments s’aprofiten d’això”, apunta.

A més, l’estat d’alarma es va decretar en el moment que es començaven a programar les activitats de l’estiu, amb la qual cosa molts dels contractes encara no s’havien firmat. “Hi ha molt de desconeixement per part del govern i de la societat sobre com funciona el teixit real de la cultura en aquest país. Molts artistes són autònoms intermitents. Això vol dir que molts al març no estan donats d’alta perquè no estan treballant, però el maig sí, i això no s’ha contemplat”, denuncia Arturo Gaya. És per aquest motiu que la majoria de treballadors de la cultura no han rebut cap mena d’ajut.  

En aquest context, ningú vol assumir responsabilitats i les ajudes no arriben. Tot i que són els ajuntaments els que decidixen trencar amb el contracte preestablert amb els músics, estos demanen a les administracions supramunicipals que creen línies d’ajut per a garantir la viabilitat i la continuïtat de les empreses que es dediquen a dinamitzar les festes i les tradicions. Fonts del sector al·leguen que els diners que s’estalvien els ajuntaments en la cancel·lació de les festes els dediquen a ajudar persones afectades per la crisi de la Covid, però que “els músics també ho necessiten i ningú els està fent costat”. A més, també reclamen que quan les festes es reactiven, els ajuntaments pensen a ajudar la gent del territori i donen prioritat a les orquestres i músics de la zona. 

 

 

Protocols

Però les festes majors no s’han cancel·lat a tot Espanya de la mateixa manera. El Principat d’Astúries, per exemple, s’ha afanyat a establir unes normes per a celebrar festes i revetlles este estiu. El primer pas és l’elaboració d’un protocol que recull una autovaloració dels riscos, on s’inclou un qüestionari amb preguntes sobre assistència, duració o consum d’alcohol. Hi ha tres nivells de risc i aquells que tenen un resultat alt en el qüestionari se’ls desaconsella l’entrada. 

A més, és obligatori l’ús de mascareta, tant per als assistents com per als membres de l’organització, així com controls d’aforament, gels i distància de seguretat. En el cas que hi haja escenari, hi ha d’haver un perímetre voltat de quatre metres de distància amb el públic i en cap cas es permetrà que persones del públic pugen a l’escenari. Els protocols hauran de ser remesos com a mínim deu dies abans de l’esdeveniment a Salut Pública.

 

Cultura en lluita

En este context neix la plataforma Cultura en lluita, sota el lema ‘La cultura no se suspèn, es prorroga’, que reivindica els drets dels treballadors del sector cultural que s’han vist afectats per la suspensió de l’activitat des que es va decretar l’estat d’alarma a mitjans de març, i que han quedat desprotegits. La plataforma ha escrit i difós un manifest, secundat per les principals associacions de músics, entitats i de música en directe de Catalunya, i ja s’hi han adherit 1.300 grups, entitats i professionals.

Des de la plataforma, reivindiquen que el sector de la cultura és un dels més perjudicats de tots perquè van ser els primers forçats a aturar l’activitat arran de l’estat d’alarma i seran els últims a tornar a treballar i perquè la majoria de treballadors del sector no han tingut ni tindran cap mena d’ajuda. I és que esta crisi no només afecta les orquestres, sinó que també perjudica els grups de versions, xarangues, sardanes, grups d’animació infantils, els tècnics, muntadors, xofers, firaires, empreses proveïdores d’equips de so i llum, carpes, escenaris… De fet, segons dades de Cultura en lluita, es calcula que a Catalunya hi ha 4.000 treballadors afectats per la cancel·lació de festes majors, comptant orquestres de petit i gran format, grups de versions, conjunts de ball, cobles, grups infantils i d’altres; i unes altres 2.000 persones que treballen en empreses tècniques. 

 

Negociacions

Dos dies abans de la convocatòria d’una manifestació d’àmbit nacional a Madrid en defensa dels festejos populars en data del dimecres 8 de juliol, organitzada per l’Associació Espanyola d’Agències i Professionals de l’Espectacle (ACOPLE), el Ministeri de Cultura va convocar una reunió d’urgència per a este dijous, dia 9, coincidint amb el tancament d’esta edició. En vistes d’este gest i tenint en compte la gran quantitat de rebrots dels últims dies, es va decidir ajornar la manifestació.

En esta reunió, el sector ha traslladat la precària situació de les diferents branques que componen el sector dels festejos populars i els espectacles, i en especial la difícil situació econòmica i logística a l’hora de reprendre la feina. “El que demanem és que ens marquen uns protocols com deu mana perquè quan puguem reprendre l’activitat ho fem d’una manera segura. En cas que no ens dixen treballar, reclamem algun tipus de subvenció o ajuda de cara a la temporada vinent, tal com han tingut altres sectors”, conclou Segarra.

 

Una actuació de l’Orquestra Saturno

 

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 3 =

Últimes notícies