Tortosa busca la tomba del maqui assassinat als Reguers l’any 54 i reclamat ara pel Govern d’Aragó

L’Ajuntament s’ha mostrat predisposat a col·laborar amb la iniciativa per a recuperar el cos del guerriller. Es tracta de Francisco Serrano, company de ‘La Pastora’ i que va morir durant l’assalt a una masia.

Cultura, Terres de l'Ebre, Tortosa

Foto de Constantino Suárez a ‘Equí y n'otru tiempu’,
Foto de Constantino Suárez a ‘Equí y n'otru tiempu’, | Ramon Lluís Bande.

Davant la passivitat de les institucions estatals en matèria de memòria històrica i dignificació de les víctimes, el Govern d’Aragó s’ha autoimposat la recerca i exhumació dels cossos de víctimes aragoneses de la dictadura franquista que estan enterrats en altres comunitats autònomes, per a poder entregar les restes als seus familiars.

El primer pas ha estat la reclamació, als ajuntaments del Portell de Morella (els Ports) i de Tortosa, l’exhumació d’una fossa i una tomba, respectivament, per a recuperar les restes de quatre membres de l’Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (AGLA) dels maquis, el moviment guerriller que va lluitar contra el franquisme. Un d’ells, segons avançava el diari Público i Ràdio Ebre, és Francisco Serrano Iranzo, amb el sobrenom d’El Rubio, natural de Pitarque i resident a Castellote (tots dos municipis del Maestrat de Terol) i que va ser assassinat en l’assalt a la masia Nomen (família d’arrossers) dels Reguers l’any 1954. Serrano va protagonitzar l’assalt juntament amb el mític guerriller hermafrodita Florencio Pla Meseguer, àlies Durruti i més conegut com La Pastora, de qui l’any passat es va complir el centenari del seu naixement. Després que Serrano va ser ferit de dos trets a la panxa per un dels fills de la família Nomen, segons coincidixen diverses fonts escrites, La Pastora va intentar endur-se’l amb ell, segons explica entre altres la novel·la de Giménez Bartlett Donde nadie te encuentre, però el va haver d’abandonar en la fugida. 


Ara, una carta adreçada a l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, i signada pel director general de Relacions Institucionals de l’executiu aragonès, Julio Embid, explica: “Quan la família va rebre la notícia de la seua mort, els seus companys ja l’havien enterrat en una tomba sense làpida al cementiri de Tortosa, en què anys després, entre finals dels 70 i principis dels 90, algú dipositava flors diversos cops l’any”. En la missiva, que explica que l’objectiu és retornar les restes a la filla d’El Rubio, Lídia, que viu a Castellote, Aragó sol·licita “col·laboració” perquè personal del Patrimoni del Govern d’Aragó puga fer l’exhumació del cos per a poder fer-li les proves genètiques oportunes. L’alcaldessa tortosina, segons fonts de l’equip de govern, ha garantit esta col·laboració i, de fet, el primer pas ha estat buscar entre la documentació del cementiri municipal de Tortosa, dels Reguers i de Jesús, per a veure si es troba alguna acta d’enterrament que en faça referència, però de moment no ha estat possible. “El problema és que els maquis no s’inscrivien enlloc”, sostenen les mateixes fonts oficials, que afegixen: “Quan es puga certificar que no consta, es convidarà les entitats de Memòria Històrica d’Aragó”, que creuen saber on va ser enterrat finalment Francisco Serrano.

C:

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article