El tortosí Jordi Bertomeu, nomenat prelat d’honor del papa pel seu paper perseguint la pedofília

El seu paper en la investigació contra el bisbe xilè Juan Barros l’hauria consolidat com a home de confiança del papa Francesc

Terres de l'Ebre, Tortosa

El tortosí Jordi Bertomeu, nomenat prelat d’honor del papa pel seu paper perseguint la pedofília
El tortosí Jordi Bertomeu, nomenat prelat d’honor del papa pel seu paper perseguint la pedofília | cedida

El web del Bisbat de Tortosa ho té com una de les seues notícies de portada, de la qual ja es va fer ressò esta publicació: “El capellà tortosí Jordi Bertomeu Farnós ha estat nomenat pel papa Francesc Prelat
d'Honor de Sa Santedat”, diu el titular, acompanyat d’una foto d'este home de 50 anys, persona de moda al Vaticà i que habitualment viu entre Roma i Tortosa.


A Roma és l'home de confiança del Papa per a investigar i intentar posar fi a les pràctiques de pedofília dins de l'Església catòlica, els abusos sexuals a menors. I a Tortosa ocupa el càrrec de vicari judicial (des del 2002), ja des d'abans de l'arribada de l'actual bisbe, Enrique Benavent. Les persones que el coneixen coincidixen a dir que Jordi Bertomeu “arribarà molt lluny”.

Fent l'habitual recerca a internet es detecta el cas de més rabiosa actualitat del qual ha estat protagonista. Té a veure amb la pedofília a Amèrica Llatina, concretament a Xile, on l'escàndol ha estat majúscul. El capellà de Tortosa ha estat l'enviat del Papa per a investigar-lo i sancionar-lo, com descriu i destaca la premsa xilena, cas del diari La Tercera, que el qualifica de personatge misteriós, provinent d'una diòcesi “desconeguda”.


Al capellà de moda al Vaticà li dediquen moltes ressenyes i la majoria destaquen les seues virtuts. En l'àmbit formatiu es recorda que primer va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, i que no va ser fins després d'acabar la carrera que va entrar al Seminari de Tortosa per a estudiar
Teologia. Va fer-se capellà l'any 1995 quan tenia 27 anys, i ara ja és també doctor en Dret Canònic per la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma.

Les fonts consultades coincidixen que la seua principal activitat actual és la lluita contra la pedofília, des de la seua posició com a Oficial de la Secció Disciplinar de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. El papa Francesc fins i tot l’ha lloat per escrit de forma específica com no és gens habitual. En una carta dirigida als bisbes de Xile, el Papa deia el següent: “Vull manifestar la meua gratitud a S.E. monsenyor Charles Scicluna, arquebisbe de Malta, i al rev. Jordi Bertomeu Farnós, per la seua ingent feina d'escoltar serena i empàtica els 64 testimonis”. Feia referència a la causa que s'està portant a terme contra Juan Barros, bisbe de la ciutat xilena d'Osoro, i anteriorment bisbe castrense (de les Forces Armades de Xile) durant 30 anys. A Barros se l'acusa d'encobrir els crims comesos per un capellà anomenat Fernando Karadima, declarat culpable per abusos a menors comesos els anys 80 i 90. Un tema que va fer-se molt polèmic a principis d'any arran de la visita que el papa Francesc va fer a Xile, arran de les denúncies i manifestacions de les víctimes, recollides pels mitjans de comunicació nacionals.
Per a apaivagar el clima d'indignació, la premsa de Xile, citant fonts clericals d'aquell país, deia que el capellà tortosí podria ser nomenat bisbe (a petició de laics i de congregacions de jesuïtes, franciscans i salesians), o fins i tot Nunci del Vaticà a Xile; mentre que altres ho descarten perquè no ha fet carrera diplomàtica. De moment, però, continua a Roma, i almenys un cop al mes també a la seua ciutat, Tortosa, on oficia missa a la parròquia de Sant Blai.


Els mitjans xilens asseguren que “el Papa confia plenament en ell” perquè “és lleial al projecte que representa Francesc en combinar honestedat, capacitat de treball i de servei, sense estar per les aparences i atent al tema pastoral, és a dir, amb ànima de pastor”.


De moment, porta més de set anys investigant la pedofília dins de l'Església catòlica i són centenars els testimonis que han comparegut davant seu, per a respondre del que l'Església anomena “delictes contra la fe i la moral”. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article