El dimecres vinent hauran passat 40 anys de les 14.29 hores d’aquell fatídic 11 de juliol de 1978, dia en què un camió cisterna carregat amb 4.000 quilos de gas propilè de més va explotar a l’alçada del llavors anomenat càmping Los Alfaques, -ara Alfacs-, situat a pocs quilòmetres del centre de la Ràpita. La deflagració va calcinar una tercera part del càmping, una discoteca, una urbanització propera a la zona i uns 90 vehicles. Inicialment es van comptabilitzar 126 morts i 200 ferits, però estes xifres van anar augmentant segons avançava el temps, que es van elevar fins als 215 morts i més d’un centenar de ferits.
L’actual variant de la Ràpita era aleshores la carretera N-340, la via que creuava el municipi i per on passaven habitualment camions carregats de mercaderies perilloses. El cas, analitzat per l’Audiència territorial de Tarragona, va sentenciar que la sobrecàrrega del tanc va ser la causa de l’explosió, ja que va provocar la ruptura hidràulica de la cisterna i la consegüent evaporació i expansió del gas liquat, que va iniciar, així, l’explosió.
En aquells moments, el càmping estava ple de turistes alemanys, belgues, francesos, holandesos i suïssos, però també del territori espanyol -de Castella i d’Aragó-, així com del mateix territori.
“Recordo que estava pujant de la platja al xalet que tenien els meus tiets allà al Suís, quan de sobte vam sentir un soroll molt fort, com si alguna cosa hagués explotat”, recorda Francesc Capilla, que va viure la catàstrofe dels Alfacs amb només 13 anys. Segons Capilla, “es va començar a veure una negror al cel per la vora del càmping i vam sortir a la carretera atrets pels clàxons que se sentien dels cotxes. Tinc la imatge gravada d’un cotxe 124 groc de l’època, amb els seients de pell, que venia a gran velocitat i al darrere portava una persona completament negra, calcinada”.
Des d’aquell moment, per la carretera van començar a desfilar cotxes de la policia, ambulàncies i cotxes particulars.
“Vaig anar caminant per la vora de la mar en direcció cap al càmping i abans d’arribar, vaig veure molta gent a l’aigua que estaven surant. Suposo que van pensar que llençant-se a l’aigua se salvarien, però l’onada expansiva va ser tan grossa que l’aigua estava bullint. I tots els que estaven a l’aigua van morir bullits”, detalla Capilla.
Hores més tard, al voltant de les 20 h, Capilla i alguns amics de la zona eren prop del càmping i van veure que en una de les zones acordonades es trobava una part del camió que estava completament cremada, només quedaven peces de ferro. I un tros del remolc, la cisterna del camió, era al sostre del bar de les piscines. “Una família de la Ràpita tenien la discoteca Las Cancelas de Don Ben a la vora de la carretera. Per culpa de l’explosió, esta discoteca, juntament amb totes les persones que hi havia dins, inclosa la família, van desaparèixer”, lamenta el rapitenc.
El trasllat dels ferits es va fer per diversos mitjans de transport, ambulàncies, avions i, fins i tot, cotxes particulars de rapitencs que es van apropar a la zona per a col·laborar-hi. “Les residències de Tortosa i d’Amposta es van col·lapsar i, si no recordo malament perquè era molt jove, després els derivaven a Tarragona”, conta Capilla.
Tal com explica Capilla, “dies més tard es van fer manifestacions per a reclamar que la nacional deixés de circular per dins del poble. Anys més tard es va aconseguir, es va desviar la carretera, de forma desastrosa, però es va desviar”.
Actualment, el càmping dels Alfacs continua allotjant campistes, però sense oblidar aquella desgràcia
