La captura de 30.000 conills anuals és insuficient per evitar danys als conreus

L’espècie afecta els camps de cítrics de les comarques del Baix Ebre i Montsià

Terres de l'Ebre

Imatge d’arxiu d’Òscar Navarro ensenyant les soques dels cítrics pintades amb sulfat de coure i pintura plàstica per a evitar els danys dels conills.
Imatge d’arxiu d’Òscar Navarro ensenyant les soques dels cítrics pintades amb sulfat de coure i pintura plàstica per a evitar els danys dels conills. | Òscar Navarro

El Departament d’Agricultura ha presentat el pla pilot per a prevenir i reduir els danys causats a unes 17.000 hectàrees de conreus, especialment de cítrics, del Baix Ebre i el Montsià per la plaga de conills que hi ha al territori. La zona d’actuació serà als termes municipals de Roquetes, Tortosa, l’Aldea, Masdenverge, Santa Bàrbara, la Galera, Freginals, Godall, Ulldecona i Alcanar.

La creació d’una comissió tècnica amb participació de la Generalitat, els consells comarcals i els ajuntaments, conjuntament amb els sectors implicats -pagesos i caçadors, principalment-, és el primer pas d’este pla per tal de proposar mesures concretes i fer el seu seguiment sobre el terreny.  L’ús de depredadors per a les captures, la caça nocturna o paranys són algunes de les mesures, dins del marc legal, que es proposaran per tal de delmar de forma considerable la gran població de conills a les Terres de l’Ebre. 


Estes actuacions, però, s’hauran de combinar amb les mesures preventives que el Departament ja ha endegat dins del pla interdepartamental posat en marxa el 2017, amb una dotació anual de 300.000 euros arreu del territori català, per tal de prevenir els danys que la sobrepoblació d’espècies cinegètiques -les que es cacen- generen als conreus.

Des de l’any 2010, els danys que causa esta plaga ha permès la captura de 30.000 exemplars anuals de mitjana, gràcies a les 25 autoritzacions anuals de caça. Esta xifra, però, segons han manifestat pagesos i organitzacions agràries en reiterades ocasions és insuficient. 


Els conills roseguen la part baixa de l’escorça del tronc, i impossibiliten la circulació de la saba. Consegüentment, els tarongers i mandariners acaben morint. Estos arbres, segons indiquen els citricultors, poden trigar vuit anys a produir uns 80 quilos de fruita.

La pintura plàstica i l’aplicació de sulfat de coure a les soques per a prevenir este fenomen pràcticament no té eficàcia i les llodrigueres s’escampen sota els arbres amb forats visibles per tots els camps. Segons el director  territorial del Departament d’Agricultura, Ferran Grau, “sumarem els esforços de la cacera amb armes, però també gàbies amb fures, tot allò que permeta la llei, la cacera nocturna, sempre amb bona organització i evitant danys a qui cacen i a tercers”. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article