Junts Pel Sí va ser el punt d’inflexió a partir del qual l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), fins aleshores la principal plataforma cívica que va impulsar el procés sobiranista des del carrer, va saltar a l’arena política. Ara, amb unes eleccions municipals a la cantonada, els socis i sòcies de l’entitat han ratificat el posicionament del secretariat nacional de potenciar o impulsar primàries obertes a les principals ciutats del país per a garantir “llistes unitàries republicanes per a les eleccions municipals del 2019”, en funció de la idiosincràsia de cada municipi. La idea és que el procés de primàries, amb llistes obertes, s’impulse en els municipis amb més de 25.000 habitants exceptuant els casos on l’actual correlació de forces, o bé la formació d’una llista unitària o candidatura homologable fa pensar que l’alcaldia independentista està ja garantida.
El cas de Tortosa
Podria ser el cas de Tortosa, on el coordinador de l’ANC a les Terres de l’Ebre, Manel Alves, matisa que el que faran en qualsevol cas, si ningú activa un procés de primàries, serà engegar una tanda de trobades amb els partits sobiranistes per a reclamar-los el compromís que no pactaran amb forces constitucionalistes. Podria ser un missatge especialment adreçat a ERC, que arran de les eleccions del 2015 va haver de triar entre pactar amb CiU o fer-ho amb les esquerres. Els republicans van triar els convergents, però ara s’obre un escenari nou, amb dos caps de cartell nous (Meritxell Roigé pel PDeCAT i Xavier Faura per ERC), si bé tots dos han exhibit un compromís inequívoc amb el procés independentista.
Quant als municipis de menys de 25.000 habitants, les assembles territorials locals de l’ANC hauran de valorar, d’acord amb el Secretariat Nacional, i “atenent a la correlació de forces del moment i la projecció de futur que tinguen”, si és aconsellable impulsar el procés de primàries o no. En este sentit, Alves explica que intentaran provocar estes primàries en municipis convertits en feus de partits constitucionalistes, com ara Ulldecona, Sant Jaume d’Enveja, Godall, Mas de Barberans o Tivenys, amb el PSC al govern i a l’alcaldia (a Godall, se l’ha alternat amb el PP). “Ens agradaria sumar el màxim de força possible per a intentar provocar canvis de govern; la idea és fer coses diferents en el màxim de pobles on no hi ha garantida la majoria independentista”, declara Alves.
No estan definides, en qualsevol cas, quines sigles portarien estes candidatures en el cas de prosperar, o si portarien el mateix paraigua arreu. De fet, les variables tornen a ser moltes i variades, i també està per concretar quin paper tindrà en les eleccions municipals la nova plataforma política impulsada per Carles Puigdemont, la Crida per la República.
