El sector serveis i el primari, especialment el turisme, la construcció i també la indústria, no han parat de créixer durant el 2017 a les Terres de l’Ebre, una tendència positiva que es manté des del 2014. Només els indicadors laborals són relativament negatius donat l’alt percentatge de contractació temporal. L’atur, en canvi, s’ha tornar a reduir un 12,75% durant l’any passat. Així s’extrau de l’Informe anual d’economia local i regional que elabora la URV i on també s’ha tornat a alertar de la davallada demogràfica del territori –que ha perdut 12.000 habitants en 5 anys-, per components naturals i per migració. El més preocupant és la fuga de talent jove, sobretot en edats compreses ens els 25 i 40 anys –uns 4.300 joves-. La implantació de nova indústria i desmuntar la creença que el territori patix “depressió” podria ajudar a frenar esta evasió de jovent preparat. El director de la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) de la URV, Juan Antonio Duro, ha assenyalat que el territori té “molt marge per a la subindustrialització” i que cal posar en valor el recursos per a atraure noves empreses. “La retenció del talent ha de ser un dels principals reptes del territori”, ha defensat Duro.
L’Informe d’economia local i regional Terres de l’Ebre 2017, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) de la URV, constata que el creixement dels cotitzants totals (tant del règim general com dels autònoms) en el darrer trimestre del 2017 va ser del 3,8%, un percentatge més elevat que l’assolit en el mateix període del 2016, que va ser del 3,1%.
Ara bé, el mateix informe també remarca que la situació no és tan positiva com pot semblar. “Hi ha indicis globals que esta recuperació en la quantitat de llocs de treball no té un reflex molt directe en la qualitat ni, per tant, en el creixement de les rendes disponibles”, sosté el director de la CELIR, Juan Antonio Duro, que ha apuntat a l’excessiva temporalitat, els sous o la segmentació del mercat com els aspectes negatius. Comparat amb Catalunya el panorama de precarietat i temporalitat laboral s’accentua més al territori. La taxa de contractes temporals a les Terres de l’Ebre ha estat el 2017 superior al 92%, mentre que a la resta del país, tot i ser també alta, es troba cinc punts per sota, en un 87,4%.
Tots els sectors econòmics han crescut durant el 2017. La construcció, en un 5%; el de serveis, un 4,5% i la indústria, un 2,9%. En canvi, el sector públic continua sent l’únic sector econòmic a l’Ebre que l’any 2017 va presentar un nivell d’ocupació superior al de l’inici de la crisi econòmica. Així, mentre l’ocupació del sector públic entre 2009 i 2017 ha crescut un 26%, la resta de sectors encara mostren una caiguda de l’ocupació, especialment la construcció, amb una davallada del 57% o la indústria, amb un decrement del 18%.
El sector turístic no para de créixer. No s’ha resolt l’estacionalitat però la tendència és d’un increment de l’ocupació en les dos temporades fortes i un decaïment de novembre a març. Quant al nombre d’establiments turístics, el territori està molt per sota de les seues possibilitats: amb un 10,4% de tot el territori català, el nombre d’establiments només representa el 4% del total i el nombre de places, un 2,2%
Pèrdua d’habitants
Una altra dada alarmant de l’informe és la pèrdua d’habitants. L’any 2017 la població resident a les Terres de l’Ebre es va situar en els 179.508 habitants, 1.347 menys que l’any anterior. Contrasta amb la recuperació de població global a Catalunya: un any més l’Ebre perd pes demogràfic dins el conjunt del país, amb un 2,38% del total de la població catalana. S’encadenen nou anys de pèrdua de pes demogràfic de les Terres de l’Ebre respecte a la població catalana. Del 2012 al 2017 la població ebrenca ha passat de 191.826 a 179.508 habitants, 12.318 habitants menys, un molt considerable 6,42% de la població. I el més greu és que les pèrdues més significatives es produïxen entre els 25 i els 50 anys. “Podem interpretar que són fugues de talent i de gent jove que poden acabar incidint en la vitalitat de l’economia si no es capgiren, i no és el primer cop”, alerta el director de la càtedra.
