La supervivència del musclo i l’ostra, amenaçada pel cranc blau al Fangar

El crustaci s’està menjant gairebé un 70% de la cria de l’ostra acabada de sembrar i, si la situació seguix així, els productors no veuen viable la continuïtat de la producció

Terres de l'Ebre

La supervivència del musclo i l’ostra, amenaçada pel cranc blau al Fangar
La supervivència del musclo i l’ostra, amenaçada pel cranc blau al Fangar | Núria Caro

Des del descobriment del primer exemplar de cranc blau a la Mediterrània occidental, concretament a la Tancada, l’any 2012, el món científic i el sector pesquer es preocupaven sobre l’afectació que esta espècie podria ocasionar en l’ecosistema local. En els seus inicis, s’apuntava que este crustaci, originari dels estuaris i les aigües atlàntiques del continent americà anomenat -Callinectes sapidus-, era depredador d’espècies com el llagostí o les tallarines, i afectava les xarxes i altres estris de pesca. 


La producció de cloïsses al Fangar, la temporada passada ja es va veure afectada. Enguany, però, s’hi sumen dos espècies de mol·luscs més. Segons denuncien alguns mariscadors i pescadors del territori, la supervivència del musclo i l’ostra de la badia del Fangar també s’està veient afectada. I és que segons dades del Parc Natural del Delta de
l’Ebre, el cranc blau “té una gran habilitat per a obrir les closques dels bivalves amb les pinces”. I la calor que habita al Delta tampoc ajuda. “En esta època, l’aigua té més temperatura i fa que el cranc s’alimente més. Consegüentment, gairebé un 70% del producte d’ostra, que fa dos setmanes que hem col·locat a la corda, està buit perquè se l’ha menjat”, determina el productor Hogan Castells. Si això continua així Castells lamenta la impossibilitat de seguir amb la producció el dia de demà.

 

Efectes del cranc blau

“Com totes les espècies invasores, l’impacte més directe que té el cranc blau és una pèrdua de les diversitats de les espècies autòctones. Està depredant tot el que troba al fons marí i això ja és una conseqüència molt negativa”, manifesta el biòleg i ostricultor, Carlos Bori. Actualment, a la badia del Fangar, una trentena de productors comercialitzen anualment entre 800.000 i 900.000 quilos de musclo i entre 200.000 i 300.000 mil d’ostra. Per a quantificar les afectacions que ha ocasionat esta espècie al musclo i l’ostra, s’hauran d’esperar les valoracions que faça el sector pesquer a finals d’any. 


Expansió

Després de detectar-se a la Tancada, l’espècie es va capturar a la platja dels Eucaliptus, i a poc a poc, a les diferents masses d’aigua deltaiques, fins a habitar actualment totes les llacunes, a la badia dels Alfacs i del Fangar, en maresmes i canals salabrosos, així com desguassos i zones profundes de mar obert. Així doncs, s’ha passat de 849 quilos capturats l’any 2016 als 25.382 quilos fins al març del 2018, segons ha recollit les dades el Parc de les Confraries de Pescadors i Monverte. Pel que fa a la resta de la península Ibèrica, també es van trobar exemplars de cranc blau a l’Albufera de València (2014) i al mar Menor (Múrcia, 2015). Actualment, estan establerts en més de 12 països del Mediterrani. 

“Estos crancs són prou grans per  a no tenir cap depredador ni, de moment, cap control. Així doncs, s’estan expandint de manera alarmant. Són espècies que no només són invasores, sinó que tenen una estratègia molt fàcil de colonització gràcies a la gran capacitat de reproducció que tenen”, apunta el biòleg Carlos Bori. I és que segons dades del Parc, el cranc blau es reproduïx a la primavera a les zones costaneres, i cada femella pot arribar a produir d’entre 700.000 a dos milions d’ous. Este crustaci es considera una de les 100 espècies invasores més perilloses del Mediterrani pels nombrosos impactes que pot generar, així com l’elevada taxa d’establiment.

 

Comercialització  

Des de la Federació de Productors de Mol·luscs del delta de l’Ebre (FEPROMODEL), Gerardo Bonet afirma que “el sector està molt preocupat i l’única solució que veiem és que ens deixen pescar-lo”. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat veu en la captura del cranc blau “una millora dels ingressos del sector pesquer de la zona”, i evita qualsevol referència al caràcter invasor de l’espècie. Esta espècie gaudix d’un alt valor comercial i d’una gran estimació culinària per la seua carn gustosa, la qual cosa l’ha inclòs en el llistat del 2018 de denominacions comercials d’espècies pesqueres i aqüicultura admeses a Espanya. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article