La tortosina i ballarina de ballet Anna Maria Bel és la pregonera de les Festes de la Cinta 2018, en un reconeixement per la seua trajectòria a la ciutat. Bel va fundar l’Escola de Dansa Anna M. Bel fa 61 anys, que va ser la primera a la ciutat l’any 1957.
Anna Maria Bel va nàixer el 20 de febrer del 1938 a Sant Josep de la Muntanya, on les famílies es van refugiar per la Guerra Civil, durant un bombardeig. “En aquella època no naixíem a l’hospital, sinó que venia una llevadora a ajudar. Estaven bombardejant la ciutat i ma mare tenia molta por. Va ser un moment molt difícil, però afortunadament tot va sortir bé, jo tenia energia per sortir i viure”, recorda Anna Maria Bel.
Als 16 anys va marxar a estudiar dansa a Barcelona. “Aquí havia fet classes de dansa, i vaig seguir a Barcelona, fins que em van proposar ser ballarina professional de ballet clàssic i vaig dir que sí”, explica. Es va formar com a ballarina al Teatre del Liceu. “Vaig viure a casa d’unes tietes a Barcelona, ja que en aquell moment no era normal que les jovenetes anessen soles pel món”, recorda. Els seus pares es van prendre raonablement bé la decisió. “Després vaig tornar a casa, em vaig casar amb Manuel, una bona persona, vaig tenir fills… Vaig ser una bona noia, una noia prou normal. El meu pare tenia les seues reticències, però la meua mare va ser el meu motor, era molt vital”.
Bel va ballar durant les temporades d’òpera del Liceu, a les òperes que contenien ballet, però va arribar una crisi econòmica i el seu pare li va proposar tornar a casa. El seu pare tenia una botiga de roba al detall. El 1957 obriria la primera escola, al centre de Tortosa, als baixos del domicili particular dels fabricants de la xocolata Creo. Després d’un temps la tancaria i es casaria amb el professor Manuel Pérez Bonfill, que va morir el passat mes de juny i amb qui va estar casada 58 anys (més tres de festeig). “Després vaig tenir fills. Però la dona d’un metge important de Tortosa m’animava a tornar a la dansa perquè volia que les seues filles rebessen classes i finalment després vaig tornar a obrir l’escola” explica.
Quan Anna Maria Bel recorda la seua infància i joventut la recorda marcada per la postguerra i el franquisme. “Vaig viure el pitjor que es podia viure: nàixer en una guerra i viure una dictadura com la que vam viure”, explica. La dansa, però, va proporcionar-li de tot: il·lusions, èxit, però també enrabiades, i sobretot la possibilitat de tenir un cercle molt obert per projectar-se en altres llocs. “Sóc una persona enamorada de la meua professió. Considero que és una faena beneficiosa per a tothom. Durant molts anys s’ha menyspreat la professió, feien que no tingués valor, que primer haguesses d’estudiar una altra cosa… Jo ho tenia claríssim: volia fer dansa. En aquell moment no hi havia cultura. Ara s’ha millorat”.
En el pregó que emetrà este dissabte, Bel farà un repàs per les seues vivències, però també parlarà de la seua relació amb la dansa i amb l’alumnat. Amb 80 anys, Bel ha viscut moltes Festes de la Cinta. “Vull remarcar que han evolucionat molt. Abans hi havia uns elements concrets, i de mica en mica se n’hi han anat afegint altres. Ara són la mescla del que es feia abans amb nous elements. El bestiari popular jo el recordo, i també quan es va introduir l’Ofrena, el Cos Iris o el Correfoc. Abans les tradicions catalanes estaven anul·lades, absorbides per la dictadura”, recorda.
“El que més m’agrada de les Festes de la Cinta és que la ciutat està viva, molta gent ve per estar amb els seus familiars, la ciutat s’omple… Afortunadament Tortosa s’està despertant en els últims deu anys. Hi ha més vida, més dinamisme; s’oferix a la ciutadania altres coses que no siguen les del dia a dia. Tot i això, encara cal fer molta faena. Moltes vegades vaig a Reus i el que allà veig ho voldria per a Tortosa”, afirma.
