Vint anys després de la declaració com a Patrimoni Mundial de l’art rupestre llevantí, el balanç d’esta importantíssima catalogació -el nivell de protecció més alt del patrimoni a nivell mundial- ha estat desigual. La declaració va integrar 757 jaciments de tot l’arc mediterrani de la península Ibèrica repartits entre diferents comunitats autònomes, 60 dels quals a Catalunya, i esta “dispersió” dels jaciments ha dificultat, i molt, una gestió conjunta d’este patrimoni que ha sigut “difícil, irregular i insuficient”, segons reconeix Agustí Vericat, director del Centre d’interpretació de l’Art Rupestre (CIAR) d’Ulldecona. Este balanç desigual es pot traslladar també al territori on només Ulldecona, en un primer lloc molt destacat, el Perelló i Tivissa l’han posat en valor i han dut a terme polítiques de gestió i protecció.
Malgrat la manca de polítiques comunes de gestió d’este patrimoni, Vericat admet que la declaració de Patrimoni Mundial va ser clau per a la conservació i supervivència de l’art rupestre llevantí. “La declaració de Patrimoni Mundial és el grau de protecció més alt del patrimoni a nivell mundial i això obliga les administracions a complir la legislació i a protegir l’art rupestre”, diu Vericat, que recorda que “estes pintures tenen el mateix nivell de catalogació que la Sagrada Família i, en canvi, sembla que no li donem la mateixa importància”, lamenta.
Protecció del patrimoni
L’art rupestre localitzat al nostre territori és un patrimoni “extremadament fràgil” que ha sobreviscut durant milers d’anys (amb una antiguitat d’entre 4.000 i 8.000 anys) i ha arribat als nostres dies pràcticament per casualitat, segons reconeixen els experts. Per tant, cal protegir-lo no només de fenòmens com l’erosió, sinó també de la mà de l’home “el seu principal enemic”. En l’àmbit de la protecció i en el cas dels 9 abrics localitzats a Ulldecona, Agustí Vericat ha explicat que a partir de la declaració com a Patrimoni Mundial l’any 2001 es va decidir fer un tancat perimetral de 25 hectàrees per a protegir tots els abrics, ja que només tres estaven tancats i alguns havien patit actes vandàlics. “Va ser una actuació bàsica per a protegir el jaciment, tot i que va costar de fer entendre a la gent en un primer moment”, admet. En altres casos com el de Tivissa es mantenen les coves tancades al públic i enreixades per a reforçar-ne la conservació, però, en canvi, a la cova Pintada d’Alfara de Carles no existix cap protecció exterior, i tot i que és de difícil accés, la seua conservació està en perill.
El patrimoni més visitat
Actualment dels tres principals assentaments declarats Patrimoni Mundial per la Unesco a les Terres de l’Ebre, només dos són visitables, el de Cabrafeixet del Perelló i el d’Ulldecona, on l’any 2006 es va obrir el centre d’interpretació i actualment són visitables tres abrics, de forma totalment controlada.
En el cas del Perelló des de l’oficina de turisme asseguren que les pintures de Cabrafeixet són a hores d’ara un dels principals punts d’interès del municipi i un dels actius més sol·licitats pels turistes. Actualment, s’hi pot accedir fàcilment per una ruta senyalitzada, el GR 192, i les pintures es poden contemplar des d’un tancat perimetral de protecció.
Per l’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, l’obertura del centre d’interpretació l’any 2006 va suposar “un abans i un després” en la gestió i posada en valor dels abrics de l’ermita d’Ulldecona. “Es va passar de pràcticament zero visitants a 5.000 a l’any”. De fet el CIAR d’Ulldecona és un dels centres patrimonials més visitats de les Terres de l’Ebre. “És una xifra importantíssima i més si es té en compte el tipus de visitants que ve, interessat pel patrimoni”. Per Ventura també ha estat clau el fet de millorar l’accessibilitat als abrics, dels quals ara tres són visitables, l’I, el IV i el VIII.
La declaració de Patrimoni Mundial de les pintures rupestres “ha estat molt important a nivell municipal”, reconeix Ventura, “no només pel fet que la gent es comencés a conscienciar de la importància d’este patrimoni i que calia tenir-ne cura, sinó també perquè veiguessen que el patrimoni es pot utilitzar per a dinamitzar i desenvolupar turísticament, per tant econòmicament, el municipi”.
Una declaració positiva
Des del Departament de Cultura de la Generalitat, el director dels serveis territorials, Ferran Bladé, admet que la declaració de Patrimoni Mundial “ha estat bona en tots els aspectes”. Si bé reconeix que Ulldecona és el municipi que més profit n’ha tret gràcies a una “molt bona” gestió des de l’Ajuntament i des del CIAR, creu que tots els municipis amb pintures rupestres “han treballat este patrimoni de manera important i ho fan fet bé”. Per Bladé, la conservació d’este patrimoni prehistòric és un dels aspectes més importants que es deriven de la declaració de Patrimoni Mundial i insistix en la necessitat “de preservar estes troballes úniques que s’han mantingut durant milers d’anys”.
Precisament, i coincidint amb el vintè aniversari de la declaració Tivissa, juntament amb el departament de cultura, ha dut a terme una important actuació per recuperar les pintures de la cova del Ramat i de la cova del Cingle on s’ha retornat al seu lloc la figura de l’arquer que va ser objecte d’un acte vandàlic i extret del seu lloc original. “Ara després d’esta actuació pertoca rellançar-les i fer-les visitables”, ha assegurat el regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Tivissa, Quimo Rosset.
