Són moltes les baules de la cadena que van fer possible el referèndum d’autodeterminació de Catalunya l’1 d’octubre de 2017.La cadena va ser tan llarga com per a fer arribar les paperetes i les urnes des de la població d’Elna, a la Catalunya Nord, fins a cadascun dels col·legis electorals de Catalunya. En esta cadena hi va participar un exèrcit de gent anònima que des de la clandestinitat i el secretisme van fer possible la votació de l’1 d’octubre de 2017.
Des d’Elna, una petita població situada a 15 quilòmetres de Perpinyà, van sortir 6 milions d’urnes i paperetes. Per a distribuir-les, l’organització comptava a cada població amb un coordinador electoral i un representant de l’Administració. “Rebíem ordres d’algú de dalt, ens deia: tal dia a tal lloc, algú us donarà això”, explica el coordinador electoral d’Amposta, que per a mantenir-se en l’anonimat, ens truca a través d’un número ocult. Segons explica, ell mai va saber qui era la persona de la qual rebia ordres, i encara no ho sap ara.
Per a organitzar el referèndum en una ciutat com Amposta el coordinador electoral explica que van necessitar la col·laboració d’una trentena de persones i cadascuna hi tenia un grau d’implicació diferent.
N’hi havia que guardaven urnes i paperetes, n’hi havia que s’havien d’encarregar que les brides i les taules el dia 1 estiguessen al col·legi electoral, i també els voluntaris per a constituir les meses, i que tot el sistema informàtic funcionés. “La clau de l’èxit va ser el secretisme i el fet que ningú sabia qui més hi estava implicat”.
D’esta trentena de persones, només quatre estaven informades de com es desenvoluparia la jornada de votació: “En el cas d’Amposta teníem un pla A, un pla B i un de C. Només quatre persones sabíem que faríem l’A, però a tothom vam explicar el pla B”. El 30 de setembre de 2017 a Amposta, com a altres poblacions de Catalunya, la ciutadania va acudir a defensar els col·legis electorals, hi van passar tota la nit per a protegir el lloc de votació. Mentre tota l’atenció estava centrada als col·legis, quatre persones treballaven perquè al pavelló firal tot estigués a punt per a poder votar. Allí es concentrarien totes les meses electorals de la ciutat. L’opció A sempre havia sigut votar al pavelló, però pràcticament ningú ho sabia. “Només vam donar una instrucció”, explica el coordinador electoral d’Amposta, “vam demanar que a les 7 del matí del dia 1 hi hagués una gran concentració de vehicles al pàrquing de l’Institut Montsià”. Molts voluntaris van acudir-hi i el que es va fer va ser bloquejar totes les entrades al pavelló firal. “Quan vam tenir la zona ben tancada vam anunciar que la votació es faria al pavelló firal”. Alguns dels implicats en l’organització creuen que va ser una “jugada mestra”, ja que l’estratègia va despistar per complet la Guàrdia Civil, que a primera hora del matí estava concentrada a Amposta per a actuar
En canviar el lloc de votació “es van trobar un pavelló firal assetjat”. Per a poder accedir-hi, els agents havien d’entrar-hi a peu i deixar els vehicles policials molt lluny. La intervenció no era possible i van girar cua. “Quan es va anunciar que la votació es concentrava al pavelló firal, la sorpresa de la gent va ser immensa”, recorda un dels implicats.
Malgrat que tota l’estratègia estava pensada per a evitar la intervenció policial i que requisessen les urnes, el coordinador electoral explica que tenien tot el material per duplicat perquè, si alguna cosa fallava, la votació es pogués realitzar igualment. “Encara tenim urnes i paperetes”, assegura.
Treballar des de la clandestinitat va ser clau per a garantir l’èxit de la votació. Poques ordres es donaven per telèfon i, si es feia, s’utilitzaven paraules en clau. Les reunions es feien en llocs aïllats, i el coordinador electoral d’Amposta explica que, com a les pel·lícules, sovint quan tenia alguna reunió important entrava amb el seu vehicle al pàrquing i després en sortia amagat en un altre. “Ho fèiem per a despistar, per si algú ens estava vigilant”, explica; una sensació que tenien i que es va multiplicar després de la intervenció a la Conselleria d’Economia el 20 de setembre de 2017. “Vam rebre l’ordre de canviar tots els mòbils. Jo en vaig arribar a tenir tres de diferents”.
Encara ara, un any després, molts dels implicats en l’organització del referèndum tenen temor de represàlies, i tots es mantenen encara en l’anonimat. Este setmanari ha intentat contactar amb algunes persones que suposadament van participar en l’engranatge, però només el coordinador electoral d’Amposta s’ha atrevit a parlar; això sí, des de l’anonimat i trucant des d’un número ocult. “Encara tenim temor”, admet el coordinador d’Amposta.
Una altra de les claus de l’èxit de l’1 d’octubre va ser sens dubte la implicació ciutadana que va sortir a defensar el seu dret a votar, i que van protegir els col·legis i les urnes. “La resposta de la gent va ser increïble”, explica un dels implicats en l’organització a Amposta, que recorda com la gent va custodiar col·legis i va respondre a qualsevol crida que es va fer des de l’organització. Tothom mobilitzat, organitzat, unit per un mateix objectiu. És una sensació que van tindre molts pobles. “L’engranatge va ser brutal. Cadascú tenia una faena encomanda i l’1 d’octubre, tot va funcionar”.
