“Treballem a partir de les motivacions i els interessos de cada jove”

Sònia Tomàs directora del centre Noves Oportunitats de la Fundació Gentis

per Òscar Meseguer

Entrevistes, Edició Paper Setmanari l'Ebre

Sònia Tomàs, al seu despatx.
Sònia Tomàs, al seu despatx.

La Fundació Gentis fa camí per a convertir-se en un pilar del tercer sector a les Terres de l’Ebre. L’entitat preveu donar cobertura a més de 135 joves en la segona fase del programa Noves Oportunitats.

 

Pregunta: Per què quantifiqueu en 135 els joves que es beneficiaran ara del programa Noves Oportunitats?

Resposta: Es va fer una primera fase 2015-2017, a partir d’una licitació del SOC finançada per fons europeus, i natros vam esdevenir el centre referent a les Terres de l’Ebre i se’ns va assignar una ràtio mínima de 135 joves. Partíem de la incertesa de si arribaríem al col·lectiu a què ens volíem adreçar: joves d’entre 16 i 24 anys que no són d’anar a inscriure’s a l’oficina de Treball i que tenen mancances competencials a molts nivells, que s’estaven al sofà i al local amb els companys. 


P: Però la incertesa es va esvair.

R: Vam tenir una entrada de 250 alumnes. Després hi ha un període en què es tanca l’entrada perquè, a banda de fer servir una metodologia diferent, els alumnes han de seguir itineraris que vagen més enllà d’un any. La segona fase que comença ara durarà fins al 2020.


P: Parlem d’un acompanyament per a la inserció laboral o per al retorn educatiu. Per què diu que utilitzen una metodologia diferent?

R: Primer, establim una xarxa de derivació: serveis socials, serveis d’atenció psicopedagògica, els mateixos centres educatius de secundària, Infància, Justícia, Joventut.... Segon, treballem a partir de les motivacions i els interessos dels joves. El primer que se li pregunta al jove és què vol fer, i a partir d’aquí li fem veure que per a arribar-hi ha d’assolir una sèrie de competències que ha de treballar i si ell accepta el compromís, se signa una mena de pacte que es traduïx en un projecte vital i professional al voltant d’un objectiu pel qual es busquen els recursos laborals o educatius adients. La innovació és que treballem amb diferents joves amb diferents casuístiques a partir d’un model d’ocupabilitat per competències.


P: I ells sempre tenen clar què volen fer? O també hi ha un acompanyament per a trobar esta motivació? 

R: Tenim per exemple empreses que des del minut zero hi són, en l’acompanyament. Potser el jove, a partir d’una primera visita, demana anar a l’empresa a observar l’activitat, i així pot fer el que abans era un tastet d’ofici per a valorar si el motiva o no.


P: I què busquen, estos joves?

R: D’entre 18 i 24 anys, una inserció laboral, i els oferim accions formatives a mida en què normalment també col·labora el mateix empresariat. Però també hi ha joves que per exemple volen fer un grau mitjà i a més a més tenir l’ESO. Això suposa un itinerari més llarg. Hi ha joves que estaran ara amb natros que venen de la primera fase. I de vegades també cal reconduir un itinerari previst perquè passen coses, a nivell social, familiar... Els temes emocionals impacten molt en este col·lectiu i s’han de treballar.


P: El Noves Oportunitats acostuma a funcionar d’últim recurs?

R: Són joves que venen de rebotar sistemàticament. No han encaixat en cap recurs ni educativament ni laboralment. Quan arriben aquí, normalment hi ha una certa desesperació o frustració en el mateix jove o a nivell familiar.


P: Quina valoració fa de l’execució del programa fins ara?

R: La primera va ser com un aprenentatge per a tots els equips del centre, compartint experiències i fonamentant el programa en la col·laboració publicoprivada. Treballem amb molts ajuntaments, consells comarcals, i s’ha demostrat que és possible flexibilitzar l’administració pública en la gestió d’alguns problemes socials complexos I les dades demostren que els joves venien i es comprometien: en la primera tongada 103 joves van retornar al sistema educatiu i es van signar gairebé una cinquantena de contractes laborals de més de sis mesos. I també s’ha demostrat que no hi ha fuga de joves dels centres d’ensenyament cap a Noves Oportunitats. La majoria venien d’estar parats.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article