El setmanari l’ebre estrena secció bimensual de divulgació científica

El primer article es publicarà el 9 de novembre

Terres de l'Ebre

El setmanari l’ebre estrena secció bimensual de divulgació científica
El setmanari l’ebre estrena secció bimensual de divulgació científica

El setmanari l’ebre estrenarà la setmana que ve una secció de divulgació científica bimensual que té per vocació apropar els avenços científics per a respondre qüestions de rellevància social amb una doble perspectiva territorial i global.

El consell de redacció integra científics amb trajectòria internacional amb implicació en l’àmbit dels Països Catalans.

 

L’estratègia a seguir no només preveu informar el lector de les Terres de l’Ebre, sinó també involucrar-lo en un diàleg sobre ciència i tecnologia en el món quotidià. “Com a científics, este és el nostre compromís amb la ciència,  ja que el procés de trobar respostes passa necessàriament per la gosadia de plantejar preguntes”, afirmen els membres del consell de redacció d’esta iniciativa.


Entre els temes a tractar hi ha els fàrmacs obtinguts del fons marí (en el proper número del setmanari), la importància de la catàlisi o el progrés sostenible mitjançant la valorització dels residus, entre d’altres. “Esperem que este diàleg siga fructífer i inspirador per a reflectir la importància cabdal de la ciència a les nostres comunitats”, conclouen els implicats en la iniciativa, entre els quals hi ha Daniel Pla i Eva Arasa, de Santa Bàrbara.

 

  • Pla és investigador del CNRS i la Universitat de Tolosa III – Paul Sabatier (França). Va rebre el premi 2017 per a joves investigadors del Grup Especialitzat de Química de Productes Naturals de la Real Sociedad Española de Química i dedica la seua recerca a la nanocatàlisi i la química dels heteroelements.

 

  • Arasa és doctora en Química per la UAB, on desenvolupa actualment sistemes analítics miniaturitzats per a la detecció d’anàlits en sòls i aigües de consum.

 

També formen part del consell de redacció:

  • Mercedes Álvarez, catedràtica en Química Orgànica i Medicinal de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i que ha consagrat la seua carrera investigadora a la síntesi de productes naturals amb nuclis heterocíclics que presenten activitat terapèutica

 

  • Isabelle Favier, doctora en Química per la Universitat de Niça-Sophia Antipolis i enginyera de recerca del Centre Nacional de la Recerca Científica Francès (CNRS) i la Universitat de Tolosa III – Paul Sabatier

 

  • Montserrat Gómez, catedràtica de Química a la Universitat de Tolosa III – Paul Sabatier i responsable del grup de recerca SyMAC (fa recerca en disseny de nanomaterials i complexos polimetàl·lics, en un marc de química sostenible);

 

  • Mireia Tomàs,  doctora en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Gestió de la Ciència i la Innovació, que actualment forma part de l’equip de projectes internacionals de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana

 

  •  Bartomeu Soberats, professor de la Universitat de les Illes Balears,

 

  •  Empar Vengut, doctora en Química per la Universitat de Sevilla i Màster en Comunicació i Periodisme de la Ciència. Actualment, Vengut és investigadora en cultura científica al grup ScienceFlows de la Universitat de València. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article