Trenta anys del pont del Mil·lenari

El nou pont connectava amb l’Eix de l’Ebre, un projecte viari que començava a caminar a finals de la dècada de 1980

per Leonor Bertomeu

Edició Paper Setmanari l'Ebre

El pont del Mil·lenari l’any 1988 vist de Ferreries
El pont del Mil·lenari l’any 1988 vist de Ferreries | La veu del Baix Ebre

Més de 5.000 persones van assistir el 30 d’octubre de l’any 1988 a la inauguració oficial del pont del Mil·lenari de Catalunya, a Tortosa. “La gran quantitat de gent que va assistir a la inauguració explica la importància que esta obra va tindre per a la ciutat”, assegura Vicent Beguer, alcalde de Tortosa entre 1979 i 1995.

Va ser una “fita històrica”, ja que va suposar l’obertura al trànsit del segon pont sobre l’Ebre al seu pas per Tortosa, una obra monumental que havia de descongestionar la densitat del trànsit a l’interior de la ciutat. “La gent patia a diari els taps circulatoris que es formaven al voltant del pont de l’Estat en hores punta per a creuar el riu i anar d’una banda a l’altra de la ciutat”, recorda Beguer, que assegura que, des de Jesús i Roquetes es podia trigar més de mitja hora per a arribar al centre de la ciutat.

 

En hores puntes es trigava més de mitja hora per anar de Jesús al centre de Tortosa

De fet, durant molts anys, a banda i banda del pont, la circulació va estar regulada per guàrdies urbans, un al davant de l’ambulatori de Ferreries i l’altre a la baixada del pont, davant de Baratijas. Al trànsit interior de la ciutat de Tortosa s’hi sumaven també tots els vehicles -també pesants- que havien de creuar el riu en direcció a l’Aldea o riu amunt.

A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta travessar el riu a Tortosa s’havia convertit en un autèntic malson.

 

 

Primeres gestions l’any 1979

La primera petició oficial de l’Ajuntament de Tortosa demanant la construcció del segon pont va ser el 20 d’abril de 1977, si bé les negociacions no van arribar fins a més tard.

Vicent Beguer recorda la primera reunió sobre esta qüestió l’any 1979 quan les competències eren encara de l’Estat.

Acompanyat del llavors regidor d’Obres Públiques, Joan Chavarria, van visitar el director de carreteres a Catalunya, Pedro Vila Guzman de Villoría -amb arrels tortosines-, que va assumir l’encàrrec de realitzar un estudi de trànsit “per tal de poder justificar després la construcció del pont, ja que era una inversió molt important a fer”.

 

El nou pont va millorar també la comunicació viària de les Terres de l’Ebre

L’estudi es va realitzar el 1980 i els seus resultats van justificar sobradament la necessitat de construir el segon pont, ja que milers de vehicles travessaven cada dia l’Ebre pel pont vell de Tortosa. Quan l’Estat va transferir a la Generalitat les competències en carreteres -l’any 1980- el conseller d’Obres Públiques, Josep Maria Cullell, es va trobar amb l’estudi de trànsit sobre la taula i va entomar el repte de construir esta gran infraestructura. “Des d’un primer moment hi va haver la intenció de fer un pont monumental”, així que es va encarregar un concurs d’idees que van guanyar els arquitectes José Antonio Fernández Ordóñez - germà de Francisco Fernández Ordóñez, llavors ministre d’Exteriors- i Julio Martínez Calzón.

 

L’obra no va estar exempta de debat i polèmica, ja que la idea original proposava construir una passarel·la per dalt dels cotxes per al pas de vianants. “Era bonic, però era un disbarat des del punt de vista pràctic”, insistix Beguer, que recorda que requeria la construcció d’ascensors perquè els vianants poguessen accedir, entre altres inconvenients, sobretot en matèria de seguretat.

La Generalitat ho va acabar descartant, ja que encaria molt el projecte, que inicialment va ser pressupostat amb 1.180 milions de pessetes i, segons expliquen les cròniques de l’època, va acabar costant més de 1.700 milions. Una de les causes d’este sobrecost va ser que un cop iniciades les obres (l’any 1984), va caldre canviar d’ubicació el pont, ja que es van detectar problemes al subsòl a l’hora de construir-ne les pilastres. 

 

 

Un pont urbà

El llavors alcalde de Tortosa, Vicent Beguer, recorda que, a l’hora de decidir l’emplaçament del nou pont, “a Tortosa li interessava que fos un pont urbà”, mentre que la Generalitat proposava una ubicació més riu avall per a abaratir el cost de les expropiacions. “Finalment i d’acord amb el planejament urbanístic es va optar per un pont d’ús urbà”.

Des que van començar les primeres gestions fins a la inauguració del pont, el 30 d’octubre de 1988, van passar 9 anys i tres consellers diferents. “Des de l’Ajuntament hi vam insistir molt perquè esta obra fos una realitat i la Generalitat va posar-hi molts diners”, insistix Beguer. “Vam treballar des del primer dia, però per mi si hi va haver una persona clau, esta va ser Albert Vilalta, secretari general d’Obres Públiques. Sempre ens va donar molt suport i hi va ser en els moments clau”, insistix Beguer.

 

 

Un repte de modernitat

Quan el 30 d’octubre de 1988 el llavors president  de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar el pont del Mil·lenari -se li va posar este nom coincidint amb la celebració del primer mil·lenari de la Generalitat-, este es va convertir en el més gran de Catalunya i el més gran per a creuar l’Ebre, amb una longitud total de 186 metres.   


Els efectes  de la posada en marxa del pont del Mil·lenari van ser immediats, “va suposar un canvi radical des del mateix dia que es va inaugurar”, assegura Beguer que recorda que la fluïdesa del trànsit, sobretot, a l’entorn del pont vell va millorar molt ràpidament.

 

El pont nou va ser construït amb les expectatives d’absorbir un trànsit de més de 15.000 vehicles diaris.


Un 80% corresponia al trànsit extern, als vehicles que no tenien necessitat d’entrar al centre de Tortosa. Este pas va suposar una gran millora en les comunicacions per carretera a les Terres de l’Ebre, ja que no calia entrar a Tortosa per a creuar el riu.

Precisament, els dies previs a la inauguració i en el marc de la campanya institucional ‘Som 6 milions’, la Generalitat va inserir en la premsa local un anunci institucional que deia “Ara per Tortosa es passa l’Ebre en 18 segons”.

Així treia pit el govern Pujol d’esta obra monumental que posava fi a l’odissea que suposava creuar l’Ebre a Tortosa i que a l’hora enllaçava amb l’Eix de l’Ebre, un projecte que començava a caminar a finals de la dècada del 1980 a Catalunya.

 

Anunci institucional de la Generalitat amb motiu de la inauració del nou pont del Mil·lenari a Tortosa, l’any 1988. |  la veu del baix ebre

 

En l’edició del 20 d’octubre de 1988, dies abans de la inauguració del pont, el setmanari Migjorn qualificava la posada en marxa del pont com “un repte de modernitat” i feia referència al fet que la nova infraestructura comptaria amb quatre carrils, dos per a cada sentit de circulació, per a facilitar el pas de més de 15.000 vehicles diaris, “fet que justifica la seua ubicació en planta i que a la vegada el convertixen en un dels més moderns d’Europa en l’aspecte estructural”, assegurava el Migjorn.

Malgrat que era una obra esperadíssima, la publicació també posava damunt la taula els retards en la construcció, els canvis de disseny i d’ubicació, el sobrecost de l’obra i també el debat obert sobre el seu impacte paisatgístic “punt este que per ésser qüestió de gust es presta a debat”, concloïa el setmanari. 

 

 

Inauguració en plena lluita contra el minitransvasament

La inauguració del nou pont del Mil·lenari va estar amenaçada per la convocatòria d’una manifestació per la coordinadora d’Associacions de Veïns, que capitalitzava la lluita contra el minitransvasament de l’Ebre que havia de començar a subministrar aigua al Camp de Tarragona l’any 1989.

 

En aquella època la polèmica estava centrada per la construcció de pous, expropiacions i excavacions que feien témer una possible captació directa del riu Ebre.

 

El dilluns abans de la inauguració i de la mobilització prevista, el llavors conseller d’Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Molins, de visita a Tortosa es va comprometre a no tirar endavant la captació directa del riu “sempre que es garantís el subministrament acordat pel Camp de Tarragona”.

 

El compromís del conseller va fer desconvocar la mobilització prevista i preparava el terreny “perquè el president Pujol passe un bon dia, i perquè Tortosa tinga l’ambient festiu que desitjava”, assegurava el Migjorn. Amb tot, la coordinadora, llavors liderada per  Hermínia Ferré, va fer arribar una carta al president Pujol. “La nostra principal lluita era esta: evitar com fos la captació directa, i en este sentit, estem satisfets. Estem en compàs d’espera i vigilant”, deia Ferré.

 

Un moment de la inauguració del pont del Mil·lenari el 30 d’octubre de 1988. |  la veu del baix ebre

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article