El Suprem blinda els cabals ecològics i tomba les excepcionalitats previstes pel PP

L’anterior govern espanyol havia flexibilitzat el reglament i les anomalies havien de tenir una certa magnitud per a computar com a incompliments

per Òscar Meseguer

Edició Paper Setmanari l'Ebre

Imatge del riu Ebre, esta setmana a Tortosa.
Imatge del riu Ebre, esta setmana a Tortosa. | Núria Caro

Per si el vigent i controvertit Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre (PHE) per al període 2015-2021, respecte al qual la PDE té presentat un recurs al Suprem i espera el dictamen de la Comissió Europea, no fos prou amenaçant per a la vulnerabilitat del tram final del riu i del Delta, en preveure a Tortosa un cabal ecològic de només 100 metres cúbics per segon de mitjana (3.100 hectòmetres cúbics anuals), l’anterior govern espanyol del PP va fer el desembre del 2016 una modificació del reglament de planificació hidrològica que, més enllà d’algunes millores en la definició de cabals ambientals i reserves d’aigua, també obria la porta a considerar que alguns incompliments del cabal ecològic no fossen considerats jurídicament com a tals.

 

És a dir, per a poder denunciar un incompliment era necessari que els cabals mínims haguessen estat inferiors al 50% del valor establert; o que s’haguessen incomplert en un 20% del seu valor durant més de 72 hores durant un mes; o que durant una setmana es produïssen més de sis episodis instantanis d’incompliment de les condicions prefixades, també en un 20% dels valors establerts, o que s’incomplissen més de tres cops al mes les taxes màximes de canvi (quan hi ha embassaments, els canvis bruscos de cabal perjudiquen l’equilibri ecològic i això cal regular-ho). O siga, si s’incomplia el règim dels cabals però no molt, com ha passat algun dia dels dos últims estius amb el riu Ebre, no passava res.

“El més greu és que estos criteris eren arbitraris i no tenien en compte que cada subconca té les seues circumstàncies i que això s’ha d’abordar amb criteris científics i no pas amb una assignació jurídica”, exposa el representant de SEO/BirdLife Roberto González, que ara respira una mica més tranquil perquè el Tribunal Suprem ha emès una sentència favorable al recurs presentat per diferents entitats ecologistes. L’alt tribunal ha dit que les exclusions respecte a les exigències dels plans de conca pel que fa a cabals ecològics “desnaturalitzen el règim que s’imposa vigilar els organismes de conca” i ha considerat nul l’apartat a favor d’una major flexibilitat que el govern estatal havia afegit a l’article 49 del reglament.

 

Este apartat també preveia, de forma genèrica: “Quan circumstàncies especials així ho aconsellen, el pla hidrològic de conca podrà fixar unes regles menys exigents”.


SEO i Ríos con Vida valoren que la sentència, que a més a més és ferma, suposa un pas positiu en la protecció de rius i zones humides a Espanya, o si més no evita “reduccions generalitzades en l’aplicació dels ja de per si ridículs cabals mínims”.

Amb tot, els conservacionistes reclamen que els plans de conca fixen també cabals màxims, taxes de canvi i cabals generadors (riuades per a traslladar sediments), i que ho facen a partir d’indicadors biològics, hidromorfològics i físicoquímics, cosa que, segons denuncien, no s’ha fet en la majoria de plans de conca. Tampoc amb el PHE. Així, conclouen que, segons assenyalava un informe de seguiment dels plans de conca del 2017, el 75% de cabals mínims estan basats en “criteris no complerts”.

 

Dotze mil euros per a la pde

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que acaba de recollir més de 12.000 euros, a través d’una campanya de recaptació, per a combatre el PHE i les hipotètiques amenaces transvasistes del futur Pla hidrològic nacional, també ha celebrat la sentència. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article