El Parlament comença a treballar en una nova llei de memòria històrica. El dimecres dia 21 , la cambra catalana va donar llum verda a una proposició de llei del PSC per al desplegament d’una normativa sobre memòria històrica integral, i que incloga tant el desplegament de polítiques de recuperació de la memòria com també l’obertura i tractament de les fosses comunes, i la prohibició de la simbologia franquista a la via pública. Fins ara estes polítiques es regien per lleis diferents.
La proposta de llei, que va estar defensada pel diputat Ferran Pedret, i va rebre el suport dels grups de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Catalunya en Comú i la CUP, i els vots contraris de Ciutadans i el PP.
Precisament, els dos partits de govern (JxCat i ERC) van acabar retirant les esmenes perquè la Generalitat ja estava preparant una nova llei que inclogués totes les polítiques de memòria. Finalment, però, es va acabar acordant amb el grup socialista el desenvolupament de la nova llei mitjançant ponències conjuntes amb els diferents grups.
La proposició de llei establix un cens general de víctimes que incorporaria el cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil amb el compromís de treballar amb la localització i trasllat de restes humanes, també el dret a la justícia de les víctimes i la prohibició d’elements o actes públics contraris a esta memòria democràtica.
En este últim punt, es recull que les administracions “previnguen i eviten” actes en públic que “comporten descrèdit, menyspreu, o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, exaltació de la revolta militar o del franquisme”. Per l’incompliment de la llei, s’inclou un règim sancionador amb multes de 200 a 150.000 euros i retirades de subvencions.
D’altra banda, també es crea una comissió de la veritat i fixa un termini de sis mesos per a retirar els símbols contraris a la memòria democràtica i revisar i invalidar totes les distincions de persones vinculades a la defensa del règim franquista.
També s’establix el dia 31 de maig com la diada de record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. S’aposta per senyalitzar i dignificar els espais de memòria. També se seguix en la línia perquè la Generalitat mantinga i actualitze el banc de dades d’ADN de persones desaparegudes i, si s’escau, fer-ho en conveni amb una o diverses universitats de Catalunya.
El diputat socialista, Ferran Pedret, va agrair la retirada de les esmenes als dos partits sobiranistes i va destacar que és un esforç “que val la pena” i va insistir en la voluntat de desplegar la llei “per a començar a tancar ferides”. El diputat d’ERC, Antoni Castellà, va assegurar en debat parlamentari que és una iniciativa necessària per a “mantenir viva la memòria democràtica”, mentre que Francesc Ten, de JxCat defensava que “cal ser valents” i parar la llei de “feixisme” per a poder donar resposta als enaltiments que s’hi fan avui. Per la seua banda, Joan Josep Nouet, de Catalunya en Comú, es mostrava esperançat a trobar un “consens” en el debat de llei per a fer “un país i una societat millor”.
Per la seua banda, des de Ciutadans, el diputat Matías Alonso va lloar la llei de memòria històrica actual, vigent des del 2007, i va instar els altres grups a modificar-la i no a crear-ne una altra, ja que “només” té onze anys de vigència.
Per la seua banda, el Partit Popular va votar en contra de la proposició de llei perquè, segons el diputat Xavier Garcia-Albiol, no es vol “dignificar la història, sinó dotar la Generalitat d’eines per a reescriure-la”.
La CUP va criticar també una esmena dels populars on s’instava que es prohibisquen les associacions que “glorifiquen” el comunisme. El diputat Vidal Aragonès va defensar que el seu grup fa una exaltació “absoluta” dels comunistes que “ho van donar tot per a conquerir els drets socials en els obscurs anys del franquisme”
