El bisbe de Tortosa fa una crida al diàleg polític per a evitar “divisions irreconciliables”

Monsenyor Benavent en parla en el context de la celebració de la Jornada Mundial de la Pau

Tortosa

Enrique Benavent, en una imatge d’arxiu
Enrique Benavent, en una imatge d’arxiu

El bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, fa referències inequívoques al procés independentista català i al conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol en la seua secció Paraules de Vida, a la publicació Vida Diocesana del Bisbat de Tortosa. Monsenyor Benavent en parla en el context de la celebració de la Jornada Mundial de la Pau, el passat 1 de gener, i introduïx que “qui es dedica a la política ha de saber que està cridat a viure una espècie de renúncia a cercar els seus propis interessos. No serà mai un constructor de la pau qui actua pensant només en la defensa dels seus interessos personals i del seu partit”.

A continuació entra en matèria i exposa que “la política serà un camí per a la pau si els dirigents de la societat se servixen del diàleg com a instrument en la vida de les institucions”. En l’article argumenta que l’autèntic diàleg “evita que les legítimes diferències que puga haver-hi entre els diferents projectes arriben a convertir-se en divisions irreconciliables; suposa el rebuig a l’ús de tot tipus de violència verbal en el funcionament de les institucions i està obert a les raons de l’adversari”. També sosté que “en un sistema democràtic en el qual es partix d’unes regles consensuades per la majoria”, el diàleg implica “l’exigència de no desqualificar globalment com a antidemocràtic qui pensa d’una manera diferent”.

El bisbe no posa sigles ni noms a la seua reflexió política, però es pot interpretar que se situa en una certa equidistància. Això sí, no fa esment dels presos independentistes ni dels líders a l’exili i parla d’”una societat com la nostra en la qual existix un respecte als drets i llibertats fonamentals de les persones”, per continuar dient que, en este context, “no servixen a la pau aquells que per acció o omissió toleren o justifiquen actituds o actes que poden portar a admetre la legitimitat de la violència per a la consecució dels propis objectius”.

Conclou el seu article reivindicant que “la política és un mitjà per a la pau si els qui s’hi dediquen no obliden que l’objectiu que han de perseguir no és altre que treballar per una societat justa; i que la justícia únicament és possible allí on són respectades totes les persones independentment de la seua manera de pensar”

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article